Prémer el vot(ó)

15.08.2018

Segons explicava la revista Wired en un article aquesta setmana, els militars en servei de West Virginia (EEUU) esdevindran, d’aquí a ben poc, els primers privilegiats a poder votar prement un botó o fent un clic a la pantalla del seu smartphone. Ho faran al mes de novembre, en unes eleccions generals i amb l’ajut de Voatz, la startup formada per dotze creatius que acaben d’assajar la primera aplicació de vot via mòbil. L’empresa, que ja ha captivat els funcionaris electorals de l’estat de Virginia, ha provocat també l’alerta d’alguns experts en seguretat, que adverteixen del perill que representa una modalitat de vot com aquesta.

Serà possible votar a través d’un smartphone | Foto: Arxiu

Comoditat i risc

Els riscos del vot online no escassegen. A nivell tècnic, per exemple, els dispositius i navegadors que poden usar-se a l’hora de votar s’exposen sempre a l’assetjament de l’anomenat malware (forma sincopada de malicious software). També hi poden haver paranys en el procediment del vot: en els sistemes de sufragi online, el votant acostuma a rebre un enllaç que condueix a un portal web, i que pot ser fàcilment falsificat, tot reconduint l’usuari a una altra banda. A més, els sistemes de votació en línia treballen amb servidors informàtics contínuament amenaçats per virus i altres atacs que podrien alterar els vots i, en última instància, enderrocar tot el sistema. Com és d’esperar, la suplantació de la identitat personal també representa un risc indefugible en els sistemes de vot online, i la preservació de l’anonimat es considera, encara, una fita pendent.

Amb tot, i malauradament, el sufragi digital ens priva de les proves impreses de les quals podríem servir-nos per a contrastar possibles manipulacions en el vot.

Malgrat les limitacions tecnològiques, els riscos i el desafiament que representa el vot en línia, l’acceptació d’aquesta nova manera de votar comença a expandir-se als Estats Units. Segons explica Emily Dreyfuss al seu article a la revista Wired, són trenta-un els estats que ja reconeixen el vot digital d’algunes persones, principalment, dels militars en servei. A més a més, una enquesta realitzada l’any 2016 a l’Amèrica del Nord revela que el 33% dels més de tres mil enquestats mostrarien més disposició a votar si poguessin fer-ho, més còmodament, a través del seu smartphone.

Voatz

L’aplicació per a smartphone Voatz es beneficia del quòrum que ha generat el vot online i agafa embranzida a l’Amèrica del Nord —en especial, a West Virginia, on ja ha estat la plataforma de referència a les eleccions primàries de dos comtats—. Però, ¿existeixen millores qualitatives d’aquesta aplicació respecte del vot online tradicional? Des de la incipient startup asseguren sí, en especial, pel que fa a qüestions de seguretat.

Els responsables de l’aplicació remarquen les dues característiques essencials —i tècniques— que ajuden a incrementar la seguretat d’aquesta nova forma de sufragi respecte dels altres estils digitals de vot. En primer terme, remarquen la millora i l’augment de la informació biomètrica que usa per a autentificar la identitat d’un votant, i que compta amb l’empremta del seu dit, una fotografia, un vídeo en format selfie i tecnologia de reconeixement del rostre.

Per altra banda, posen molt d’èmfasi en la seva cadena de blocs (blockchain) que serveix per a emmagatzemar els vots i que, a diferència d’altres sistemes, és privada i gestionada per un grup específic de persones. Pel que fa a la preservació de la privacitat del votant, Voatz s’encarrega d’assignar, a cada usuari, un identificador anònim però únic, i assegura esborrar totes les dades d’identificació personal dels seus servidors una vegada s’ha emès el vot.

Al punt de mira

Ara bé, l’entramat tècnic de l’aplicació Voatz és encara poc públic, poc transparent. Això situa l’aplicació al punt de mira de tots aquells experts que examinen la seguretat del sufragi online, els estudis dels quals han declarat, fins ara, que la tecnologia vigent és encara pobra per a poder garantir la plena fiabilitat del vot digital. Les sospites sobre la pretesa transparència de Voatz, a més, augmenten pel fet que els responsables de l’aplicació encara no han retut mai comptes de la hipotètica capacitat del seu sistema per a respondre a les mil i una amenaces que poden presentar-se’ls.

Avi Rubin, director tècnic de l’Information Security Institute at Johns Hopkins és del parer que votar des d’una aplicació de mòbil és tan mala idea com votar des d’un ordinador. Assegura, també, que el mot blockchain —que Voatz ha volgut posar en relleu a l’hora de defensar la seguretat de l’aplicació— no és més que un concepte pretensiós que no garanteix, per contra, cap increment en la fiabilitat del vot.

Per començar, els experts detecten riscos en el recurs del reconeixement facial que Voatz utilitza per a identificar el votant; es considera que la tecnologia que s’empra pot ser fàcilment corruptible. Poorvi Vora (científic informàtic i expert en seguretat electoral) assegura també que aquest sistema està contaminat per biaixos racials que podrien arribar a condicionar l’accés d’algunes persones a l’aplicació, i, per tant, al vot.

A més, tota informació emesa per l’usuari de l’aplicació és susceptible de ser manipulada abans d’entrar a la blockchain, i, de fet, existeix tota una xarxa de virus exclusivament consagrats a accedir a la cadena amb l’objectiu de manipular el vot. Els experts també consideren que les característiques de la blockchain que fa servir Voatz possibilitarien el fet que els encarregats de la cadena es confabulessin per tal de modificar dades dels usuaris.

Des de la startup, però, es defensen d’aquesta última crítica argumentant que els verificadors del blockchain del seu sistema són principalment funcionaris electorals, voluntaris auditors de vot i polítics, és a dir, figures públiques i —si es vol— fiables. Per altra banda, si bé reconeixen que existeix el risc que el malware s’infiltri al dispositiu del votant, creuen també que crear un programa per a manipular vots podria ser duríssim i molt poc pràctic.

Malgrat la fe dels West Virginians en l’aplicació, i malgrat que Voatz ofereix respostes a moltes de les crítiques que se li adrecen, sembla que aquestes no arriben a convèncer els experts en seguretat electoral del fet que el vot més còmode del món pugui arribar a Amèrica aquest novembre.