PQ19: L’escenari de Catalunya a la Quadriennal Txeca

30.05.2019

“La paritat no es diu, es veu”. “L’escenografia crea un món físic que no és altra cosa que l’ànima dels personatges”. “L’art només s’explica quan dóna sentit a la realitat”. Amb aquestes tres frases de Magda Puyo, Iolanda Batallé i Bibiana Puigdefàbrega, podria resumir-se el que ha donat peu a la presentació de les escenografies que l’Institut del Teatre presentarà a la Quadriennal d’Escenografia de Praga 2019.

Prpjecte “Prospective Actions” (Catalunya 2004-2018)

Durant la presentació, capitanejada per la directora de l’Institut del Teatre, Magda Puyo i la directora de l’institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, s’ha emfatitzat que, per primera vegada des de fa nou anys, seran Marta Rafa i Bibiana Puigdefàbrega -dues dones- les que portaran el comissariat de l’Institut del Teatre a la Quadriennal d’Escenografia de Praga. “La paritat no es diu, es veu”. Tot i aquest comentari afortunat i espontani de Puyo i que Batallé ha volgut subratllar i felicitar, no s’ha deixat de banda l’essència del que avui és l’exhibició internacional més important que se celebra des del 1967: La Quadriennal d’Escenografia de Praga. Un festival que reuneix a escenògrafs, professionals i dissenyadors per demostrar que l’escenari és més que un espai de teatre, ja que, com ha assegurat Batallé, “tots vivim dins d’un escenari, dins d’aquests espais físics que creen l’ànima dels personatges”.

Ara bé, la importància i la distinció d’aquest any és que l’Institut del Teatre liderarà la participació de la regió de Catalunya al festival escenogràfic de la capital Txeca concretant-se en les exposicions de “Països i Regions” i “Estudiants”, donant l’oportunitat de demostrar el talent dels alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) del mateix l’Institut del Teatre. “I a més”, han subratllat Puyo, Puigdefàbregas i Rafa, “l’Institut del Teatre també es presenta a les “PQTalks”, on les tres juntament amb el professor d’art contemporani, cinema i crític Joan M Minguet, respondran a la petició expressa de la Quadriennal per saber quines han estat les repercussions de l’excepcionalitat històrica actual de Catalunya a les arts escèniques.

Els conceptes d’enguany que han inspirat a les dues propostes presentades a la capital Txeca han estat l’art, els artistes, la societat i la política. Quatre conceptes que, tal com ha assegurat Pueyo, “no es desvinculen de l’excepcionalitat històrica en què vivim i que proposen la reflexió en termes com la censura, la llibertat d’expressió o repressió”. Conceptes que han estat el punt de partida per determinar cap a on caminarien els projectes. “Quan vam plantejar-nos com havia de ser la proposta teníem clar que el que finalment acaba donant sentit a l’art és la seva capacitat per donar sentit a la societat”. Tant és així, que, com ha assegurat la comissària Bibiana Puigdefàbregas, els límits dels dos projectes es troben distingits en tres punts.  Primer: la convergència entre escenògrafs i professionals del món escènic, ja que l’escenografia no té sentit si s’aïlla. Segon: fugir de les obres d’autor per entrar en un projecte on el públic, a través de la seva interacció i moviment, conegui l’escenografia. Tercer: reflectir l’excepcionalitat històrica de Catalunya on hi ha presos, artistes qüestionats o perseguits.

Tant és així que, Prospective Actions, la proposta presentada a “Països i Regions” i signada per les escenògrafes Laura Clos “Closca”, Xesca Salvà i els dramaturgs Marc Villanueva i Pau Masaló, és una instal·lació interactiva que convida al públic a jugar i prendre consciència dels conflictes catalans que han anat succeint des del 2008 fins al 2018. Tal com ha assegurat Masaló, “Prospective Actionsés una proposta que proposa a 7 jugadores que a través d’una narració en àudio proposa petites accions lúdiques que permet que es faci l’escenografia”. La proposta va néixer amb els diàlegs entre els escenògrafs catalans Cube.bz, Anna Alcubierre,Eugenio Swarwer, Sílvia Delagneau, Marx Glanzeli Paco Azorín, i que han acabat resumint-se en els conflictes com va ser l’ocupació de la Catedral pels immigrants sense papers el 2004, el moviment Aturem el Parlament del 2011, el desallotjament de can Vies el 2014 i el desallotjament del Banc Expropiat del 2017 i finalment el referèndum de l’1 d’Octubre i les mobilitzacions que van suposar el mateix 2017 i, finalment, la sentència de La Manada.

Per la seva banda, Laura Clos “Closca” amb Núria Vila i la col·laboració del director d’escena Marc Chornet, també presentaran a la secció de PQ Studio l’espectacle Quan les parets parlen.

Per últim, donant la paraula a Lluc Ubach, un dels estudiants d’ESAD que juntament amb Lola Belles, Sergi Cerdani Sara Espinosahan proposat Theáomaiuna estructura sorgida de la mirada, “d’entendre la  contemplació com a eina creativa i no passiva, sinó com a un espai pel debat que no s’entén sense la mirada de l’espectador”. Theáomai és una estructura en forma de cub gegant on es convida a l’espectador a  entrar a l’interior on els quatre alumnes presenten una acció que esdevé el centre de l’escena i la transformen tenint en compte la llibertat d’expressió i convidant a l’espectador, a través de l’observació , a elaborar el seu propi discurs, donant, a través de l’art, un sentit a la realitat.