Post no bills: art i absurd

3.10.2018

Al barri del Poblenou hi ha un museu d’arquitectura plana, amagada rere els edificis alts del voltant de la Torre de les Glòries, l’antiga Torre Agbar. Com un bolet, i envoltat de plantes, sorgeix el recinte artístic de Can Framis, un dels espais de la Fundació Vila Casas. Aquesta tardor divideix la sala expositiva en dues zones per exposar un pintor i un fotògraf, Jorge R. Pombo i Álvaro Sánchez-Montañés, que podreu veure fins el 20 de gener.

Variació de “La Pietà dei mendicanti” de GUido Reni, 2016. Oli sobre tela | Artista: Jorge R. Pombo

Pintura: Jorge R. Pombo i la misteriosa vida de les taques

“Tots som una petita part d’una cadena que ens lliga els uns als altres amb més o menys fortuna”, diu Jorge R. Pombo (Barcelona, 1973) quan parla dels seus referents pictòrics. Inspirat pels grans clàssics però afectat per l’escola americana Black Mountain College, com expliquem en aquest article, l’artista uneix en la seva pintura una lluita constant d’oposats. L’exemple més clar el trobem a Can Framis, amb la pintura Variació de “La Pietà dei mendicanti” de Guido Reni, on sobre una reproducció fidel del quadre clàssic, Pombo hi ha estampat un Post no bills (“Prohibit penjar cartells”), amenaça que havia trobat impresa constantment als carrers de Nova York. “Pocs artistes d’aquests últims vint anys tenen un coneixement tan gran sobre la pintura com Jorge R. Pombo”, explica la comissària Marie-Claire Uberquoi. Una exposició a la qual no hi podeu anar amb intenció analítica: Pombo pinta per amor al color, no per voluntat de xifrar significats. “Si Delacroix triomfa encara ara, no és pel seu contingut o pel discurs polític, sinó per les seves taques de colors, per la seva codificació no narrativa”, defensa l’artista.

Ducha, 2018 | Fotògraf: Álvaro Sánchez-Montañés

Fotografia: Álvaro Sánchez-Montañés i la naturalesa de l’absurd

“M’agrada reflexionar sobre com d’estúpid és l’ésser humà”, sentencia el fotògraf Álvaro Sánchez-Montañés (Madrid, 1973), guanyador del Premi de Fotografia 2017 de la Fundació Vila Casas, on ara exposa dotze imatges sota el títol No como el caos. En elles hi veiem, per una banda, una reflexió sobre l’abandó humà, a partir de construccions que nosaltres deixem de fer servir i que després la natura es menja; i per altra banda, una reflexió sobre l’absurd, que queda perfectament resumida en la imatge Ducha (2018), on hi veiem una dutxa-escultura d’elefant mig abandonada a la famosa Marina d’Or, “ciutat de vacances”. Glòria Bosch, directora d’art de la Fundació i comissària de la mostra, destaca de Sánchez-Montañés aquest “diàleg entre l’arquitectura deshabitada i la vida”. Extraient els fruits de viatjar pel món i desembocant en un sentiment de malenconia, les fotografies d’Álvaro Sánchez-Montañés estan estretament lligades a la fotografia de paisatge i l’arquitectura de la nostra època. Partint del que ens és familiar, retraten aquella grandesa pròpia que anuncia la mort.