Por i terror a la gran ciutat

1.10.2018

Està arribant. Sentim els seus passos. L’ensumem. Li veiem les orelles. Ja és aquí. La por, aquest mecanisme de poder tan barat i eficient, s’ha instal·lat a les nostres vides com un element més del nostre paisatge urbà. Les pors clàssiques (al desconegut, a l’estranger, a l’altre) han mutat en pors molt més quotidianes, quasi domèstiques. Qui diu que el nostre veí d’escala no sigui un terrorista? Què fa aquell senyor que sempre veiem assegut al banc de la plaça, cada dia a la mateixa hora? Qui són aquells amics nous tan estranys del nostre fill adolescent? La Sala Beckett engega el cicle Terrors de la ciutat. No tingueu por.

‘Blues’, el nou text de Sergi Pompermayer que s’estrena a la Sala Beckett. © Felipe Mena

L’espai públic pot ser contenidor de vida i objecte dels atacs més furibunds i imprevisibles. L’atemptat a la Rambla de Barcelona del 17 d’agost de 2017 ens va noquejar a tots, literalment. I ara, què hem de fer? Els carrers seran sempre nostres. I els mossos? Els regalem clavells o els llancem pintura? La Beckett  presenta aquesta setmana dos espectacles al voltant de les nostres pors. Amb el títol Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i de por, el cicle comissariat per Isaac González inclou lectures dramatitzades de textos encarregats expressament, un curs d’escriptura de terror impartit per Carlos Molinero o conferències de Gemma Pinyol, Fatiha el Mouali, Xavier Theros, Aina Tarabini o Marina Garcés.

Pel que fa als espectacles, el dramaturg Sergi Pompermayer estrena Blues, un text sobre la por, però també sobre la família i els seus secrets. L’Anna és la directora general de la policia, i ha d’encarar una situació de crisi, arran de l’amenaça d’un hipotètic atac terrorista, i conviure al mateix temps amb la seva filla adolescent. El terror té lloc a casa. A la Sala de Dalt es podrà veure Ofici de tenebres, el primer text del dramaturg i periodista Joan Rusiñol. Un thriller moral, que té el seu inici quan un home surt de la presó, després d’haver estat condemnat per terrorisme. L’acció se situa a Brussel·les, el cor d’Europa per tantes coses, però podria passar a qualsevol lloc del nostre món, urbà i trist. La fe, la por i la família s’entrellacen en una trama detectivesca i un muntatge fosc i lúgubre. Com una església.

Paula Blanco en una imatge de l’espectacle ‘Ofici de tenebres’, a la Sala Beckett. © Kiku Piñol

Al novembre, a la Beckett també hi podrem veure AMNE(I)S(T)IA, una peça de Chokri Ben Chickha, creador i actor belga, en col·laboració amb l’Institut del Teatre. L’espectacle tracta el tema de l’amnèsia política, ja sigui en el cas del franquisme, a Espanya, o la radicalització de tants joves europeus a Daesh. O el primer text del dramaturg Marc Guevara, La benvinguda, que tracta el xoc que suposa l’arribada d’una refugiada a la casa d’una parella occidental. Amb direcció de Mònica Bofill i protagonitzada per Marta Bayarri i Santi Ricart, aquest text va ser una proposta de Josep Maria Miró, autor que va ser professor de Guevara en un dels cursos de l’Obrador de la Sala Beckett. Entre les diverses lectures dramatitzades, destaca la del text Njudra, d’Albert Mestres, que amb direcció de Magda Puyo posa en escena allò que passa pel cap a una noia de disset anys, moments abans de cometre un atemptat.

El cicle s’inaugura oficialment aquest dimarts 2 d’octubre amb la conferència de Marina Garcés titulada Els usos polítics de la por. Per a consultar tota la programació del cicle podeu consultar aquest enllaç.