Pòquer editorial de Feliu Formosa

20.02.2018

Tres editorials i una revista tornen a portar l’obra de Feliu Formosa a la primera línia dels aparadors i els prestatges de les llibreries. I quan diem l’obra volem dir totes les seves facetes literàries: poesia, traducció, teatre i dietarisme. Aquest dijous, Núvol i Pagès Editors presenten els seus respectius llibres a la Llibreria Laie. Qui vulgui presenciar la reivindicació d’un dels nostres autors més infatigables i transparents i escoltar l’experiència de Feliu Formosa de primera mà, pot venir al número 85 del Carrer Pau Claris de Barcelona el dijous a les 7 del vespre.

Feliu Formosa | Foto: Ester Roig

Fent una demostració prodigiosa de memòria als seus 83 anys, Feliu Formosa repassa la seva dilatada trajectòria en un racó de La Impossible atapeït de periodistes. L’acompanyen Bernat Puigtobella, editor de Núvol; Eulàlia Pagès, de Pagès Editors; Jordi Raventós, d’Adesiara i Joaquim Armengol, responsable d‘El procés (d’inspiració kafkiana però no tan kafkià com el procés polític). Formosa estampa envoltats de llibres. Mentre rememora la seva relació amb personatges del món de la cultura que ens han deixat i té un record pel més recent, el traductor Joan Fontcuberta, assegura que tota la seva obra “se sostenta en una activitat contínua de traducció”.

Aquest digital, en la seva condició d’editorial, acaba de publicar El present vulnerable, un dietari reeditat després de les versions que aparegueren els anys 1992 (Laie) i 1998 (La Magrana). És el primer dietari de l’escriptor sabadellenc, “una obra que es resisteix a morir“, diu Puigtobella, narrada per un home que “està vivint el dol per la mort de la seva dona”, que parla dels seus dubtes existencials, dels seus reptes i entrebancs com a traductor, de les seves relacions humanes… “És un discurs sincer i autèntic”, explica Puigtobella, “que abraça l’èpica dels anys setanta”. Trobareu més info del llibre aquí. 

Pagès Editors, per la seva banda, s’ha encarregat de l’edició de Papallona a l’ombra, el segon llibre que publiquen de Formosa després de Cap claredat no dorm (2001). Es tracta d’una tria personal feta per ell mateix sobre la seva obra poètica: 45 anys la contemplen des del 1973. Segons Ester Pagès, aquest llibre serveix per tornar a situar la mirada del Formosa poeta “al bell mig de la proposta editorial”. Els textos, a més, estan acompanyats per les il·lustracions d’Albert Novellon.

Si Núvol ha triat el dietarisme i Pagès la poesia (deixant de banda el teatre), a Adesiara li queda l’altra gran pota de la cadira: la traducció. Formosa, gràcies al qual hem pogut llegir, entre d’altres, Bertolt Brecht en català, ha tornat a traduir una obra alemanya –poètica, naturalment– d’aquestes que deixen empremta, El meu piano blau, escrita per Else Lasker-Schüler. És la tercera traducció de Formosa amb Adesiara i la primera al català d’aquesta autora d’origen jueu, considerada una de les grans poetes germàniques. Doncs bé, sapigueu que ja n’està preparant una altra i que també ha participat en l’antologia d’August Strindberg, reeditada aquest mateix mes de febrer per l’Institut del Teatre i Comanegra, amb la traducció del text “Dansa de mort”.

Finalment, la revista El procés li dedica un monogràfic especial, “el primer dedicat a un escriptor viu”, puntualitza Joaquim Armengol. L’objectiu d’aquest número és que el lector descobreixi qui és Feliu Formosa a través no només dels seus textos, sinó també del que en diuen altres escriptors. Juntament amb il·lustracions i dibuixos satírics, hi ha textos seus inèdits i la primera correspondència que va mantenir amb Josep Maria Benet i Jornet.

 

D’expesuquero a poeta

Formosa fa un repàs ordenat, amb la dosi justa d’ironia, de la seva carrera, que es pot dir que comença l’any 1972, quan abandona la militància del PSUC. Va ser deixar-la i començar a escriure a poesia. També recorda les seves nombroses actuacions teatrals (professa gran admiració per Txékhov), les primeres plaquettes publicades d’El present vulnerable de la mà d’Antoni Clapés, els seus contactes humans i literaris amb Agustí Bartra, Joan Vinyoli, Montserrat Roig, Juan Luis Panero, Juan Goytisolo… Amb tots els pròlegs, presentacions i articles que ha fet sobre aquests i tants altres autors “se’n podria publicar un llibre”.

De moment, està treballant en un dietari inèdit “de records i de pèrdues”, i “vaig fent la viu-viu”. Ens explica per què d’una manera sàvia inevitablement nostàlgica, gens pessimista: “M’agrada anar a presentar llibres a llocs diferents, perquè és com un comiat”. Al final de la presentació surt el tema del procés (el kafkià, o sigui, el polític), i Formosa admet, a propòsit d’aquesta realitat que vivim, que aquest present és realment vulnerable. “Ara no saps el que et pot passar. I això és molt angoixant”.

 

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Enhorabona als qui, tot i no haver-vos-ho dit, ens torneu a regalar Formosa: sense repeticions i en totes les seves dimensions. Diu molt i bé de la vostra sensibilitat i intel.ligència cultural

  2. Enhorabona! I per molts anys tinguem la seva escriptura, mestreFormosa! Una abraçada ben gran des de Menorca.