Pompeu Fabra, vós feu anys, però no us feu vell

22.02.2018

“Vós feu anys, però no us feu vell”, va dir una vegada Rovira i Virgili al mestre Fabra. Ho recordava ahir Jordi Ginebra, comissari de l’Any Fabra, a l’acte d’inauguració d’aquesta commemoració al Teatre Zorrilla de Badalona.

Jordi Oriol llegeix ‘Fabracedari al Teatre Zorrilla durant la inauguració de l’Any Fabra | Foto Direcció General de Política Lingüística

No és casual que aquesta celebració hagi arrencat a Badalona, ciutat on Pompeu Fabra va viure durant prop de trenta anys i on l’any 1934 va ser nomenat fill adoptiu. Fabra va treballar a l’Escola d’Arts i Oficis i es va implicar en la renovació pedagògica de l’escola catalana. Ho recordava ahir Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, tot rememorant l’acte celebrat al mateix teatre ara fa cinquanta anys per celebrar el centenari del naixement de Fabra, un acte en què es va prohibir la lectura del poema ‘El meu poble i jo”. Ahir Sabater va puntejar el seu discurs amb els versos d’Espriu i Carme Sansa va recitar el poema sencer.

Xavier Albertí, que és el millor orador d’aquest país (tertulians, apreneu-ne!), va dirigir un acte ple de moments vibrants amb lectures, música i dansa. Pere Arquillué va llegir un fragment de l’Homenot que Josep Pla va dedicar al geni ordenador de la llengua. Pla valorava de Fabra la capacitat per posar ordre i l’instint antianàrquic.

Pla també afirma sense embuts que Fabra és probablement l’únic català del segle XX que va aconseguir portar a terme una obra que, tot afectant la col·lectivitat, es pugui considerar un èxit rotund, inqüestionable. J.V. Foix admirava del lingüista el do que tenia per la claredat i li va retre homenatge a Catalans de 1918. Admirador com era de Xènius i les seves glosses, li hauria agradat que Eugeni d’Ors, en lloc de l’ampul·lositat que gastava, s’hagués imbuït de la llengua diàfana de Fabra.

Quan va aparèixer la primera edició del diccionari Fabra, l’any 1932, es va convertir en un bestseller i un referent immediat. Josep M. de Sagarra en va saludar la publicació en un dels seus article de L’aperitiu. Sagarra tenia una gran devoció pel diccionari Fabra, una eina que considerava imprescindible per a l’escriptor català, sempre plagat per la inseguretat i els dubtes, i deia que els catalans se l’havien d’emportar a la platja.

Gabriel Ferrater també parla de Fabra amb admiració en una conferència inèdita de  l’any1968 que ha transcrit Jordi Cornudella i que ahir va llegir i teatralitzar molt bé Oriol Genís. Ferrater hi defensa Fabra, que era un lingüista de cap a peus que no es deixava emportar pel sentimentalisme ni per cap argument que que no fos gramatical. Ferrater glossa i comenta amb sarcasme les respostes que Fabra va donar a Costa i Llobera i a Mossèn Alcover. Ferrater admira el to amb què Fabra s’adreçava a aquests homenots mallorquins, com qui parla a una criatura petita per fer-li entendre les coses importants de la vida. Podeu escoltar l’àudio d’aquesta magnífica lectura aquí.

Maria Hinojosa (veu) i Francisco Poyato (piano) van interpretar cançons d’Eduard Toldrà (Maig) i Frederic Pompou (Damunt de tu, només les flors). Cesc Gelabert va interpretar un fragment de l’espectacle Escrit en l’aire de l’enyorat Moisès Maicas. Va fer una intervenció magnífica, acordant paraula i gest amb aquella elegància tan seva. Marta Angelat, Carme Sansa i Rosa Cadafalch van llegir textos de Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Brossa i Pere Quart. Per acabar, l’actor i dramaturg Jordi Oriol va divertir el públic amb el seu particular Fabracedari, un discurs hilarant encadenant paraules del diccionari, de la A d’acadèmic a la F de Fabra. Un monòleg magistral que hauria de girar per tot Catalunya. Podeu escoltar l’àuido al peu d’aquest article. La gravació és deficient, però val la pena escoltar-lo.

L’acte es va tancar amb dos discursos de cloenda. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va situar l’Any Fabra en el context d’excepcionalitat que vivim en una intervenció mesurada i alhora emocionant. La podeu escoltar aquí. Finalment. Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, va fer una defensa de la llengua catalana, “que ha de servir per tot, també per cantar cançons de rap”, en una clara referència al mallorquí Valtonyc, que ahir va ser condemnat a tres anys i mig de presó. Torrent va recordar també les paraules que Fabra va pronunciar l’any 1939, davant de la desfeta de la guerra civil: “Només tindrem el que sapiguem guanyar”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. “Gabriel Ferrater també parla de Fabra amb admiració en una conferència inèdita de l’any1968 que ha transcrit Jordi Cornudella i que ahir va llegir i teatralitzar molt bé Oriol Genís. Ferrater hi defensa Fabra, que era un lingüista de cap a peus que no es deixava emportar pel sentimentalisme ni per cap argument que que no fos gramatical. Ferrater glossa i comenta amb sarcasme les respostes que Fabra va donar a Costa i Llobera i a Mossèn Alcover. Ferrater admira el to amb què Fabra s’adreçava a aquests homenots mallorquins, com qui parla a una criatura petita per fer-li entendre les coses importants de la vida.”

    Pel que es veu, abans i durant Fabra, tothom era un ignorant i un troç de sabata. Tothom menys “el Mestre” i el seu grupet d’acòlits [i qui digui el contrari, “anatema!”].

    Cal homenatgar algú abocant fems als altres?
    Mossèn Alcover era bastant millor gramàtic que Fabra; el què li passava era que no pertanyia al grupet de la corda política que en aquell temps tallava el bacallà, i per això el van foragitar de la secció de l’IEC.

    Pel que fa a la veu de la teatralització i lectura del [penós] text d’en Ferrater, hi trobo un timbre massa agut (diría que fins i tot “invertit”). Però potser és necessari per tal de fer amics arreu dels Païssos Catalans…

    Una pregunta (que encara ningú me l’ha pogut contestar): Si en Pompeu Fabra ha estat el Geni de la Llengua Catalana, per què a la gramática catalana hi ha dues, o quatre, línees de la regla gramatical, i dues pàgines d’excepcions? Això és “ordre”?

    Atentament