Poetes, trobadors i joglars a Farrera

12.07.2019

El 26è Seminari de Traducció Poètica de Farrera va reunir, del 18 al 22 de juny, els poetes occitans Xavi Gutiérrez i Rodín Kaufmann en unes jornades organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes al Centre d’Art i Natura de Farrera. Els poetes catalans convidats van ser:  Azucena Moya, August Bover, Ivette Nadal, Antoni Rossell, Joan Carles Ortega i Xavier Serrahima, juntament amb els traductors: Manèl Zabala i Montserrat Pedarròs. Per coordinar, ajudar, assistir, cohesionar…: Francesc Parcerisas i Xavier Montoliu (ILC), i Lluís Llobet responsable del Centre d’Art i Natura.

 

Ivette Nadal | Foto: Marc Pujadas.

Observant la premissa del poeta nord-americà Robert Penn Warren: The poem is a little myth of man’s capacity of making life meaningful. And in the end, the poem is not a thing we see—it is, rather, a light by which we may see—and what we see is life (El poema és un petit mite de la capacitat de l’home per fer que la vida tingui sentit. Al cap i a la fi, el poema no és una cosa que veiem, és més aviat una llum amb la que podem veure, i el que veiem és la vida), vam enfocar la finalitat de la traducció de les obres: respectar aquesta llum i que la visió del poeta quedés intacta en el reflex del mirall d’una altra llengua.

La nostra pràctica diària consistia en la divisió d’aquesta comesa en dos grups de treball: un poeta en llengua occitana, un traductor, tres poetes catalans i un coordinador. Passats dos dies, el poeta en llengua occitana canviava de grup i es reprenia la pràctica amb nous poemes i noves sinèrgies. Dividíem la jornada en dues sessions, una al matí, una altra a la tarda. Acabada la sessió matinal, Francesc Parcerisas, bon coneixedor de la contrada, ens endinsava al gaudi de la natura amb petites excursions i sortides. Combinàvem aire lliure amb conversa i contemplació del paisatge muntanyenc amb visites a minúscules ermites romàniques (la capella d’Alendo dedicada a Santa Eulàlia i l’ermita de Santa Maria de la Serra, just als peus del poble de Farrera). Passejades que ens permetien reprendre amb ànsies renovades la labor de la tarda. Alguns membres de l’equip, els més valents, aprofitaven les primeres hores de l’albada per explorar racons de natura verge i, així, començar el dia amb força i esperit immaculat.

 

Xavier Serrahima | Foto de Clàudia Serrahima

 

Des del primer moment la relació personal i amistosa entre els membres del grup va ser molt especial. De perfils molt diversos: August Bover, poeta prolífic, professor, savi; Antoni Rossell, es defineix a ell mateix com a joglar, però el seu recorregut intel·lectual va molt més enllà; Azucena Moya i Ivette Nadal, dues joves creadores amb un talent increïble, combinant música, poesia i dansa; Joan Carles Ortega amb la seva visió del món, un poeta càlid i proper; Xavier Serrahima, explosió de paraules, ànima amiga, gran conversador; Manèl Zabala, plurifacètic: periodista, traductor i per damunt de tot: creador, i Montse Pedarròs, rebent i distribuint tota l’estima pel seu raconet lingüístic aranès. El tàndem Francesc Parcerisas i Xavier Montoliu ajudant, acompanyant, guiant, compartint… I, finalment, Lluís Llobet que ens va fer sentir com a casa, organització perfecta, acolliment dolç. Obrint l’experiència a la seva pròpia família: la Cesca i l’Arnau, felicitat i alegria en tot moment. Les trobades als esmorzars, dinars i sopars eren moments màgics: converses enriquidores, anècdotes divertides, experiències viscudes, teranyines filològiques…, enllaçades molt sovint amb històries de vida i de camí recorregut. Envoltats de cants d’ocells, de boires grisoses, de sonores tronades: la natura sempre present, immensa.

A l’hora de treballar, cortesia, generositat i un entorn plàcid. Sèiem a la taula a la recerca de mots, combinacions de rimes, encaixos sil·làbics…  tot seguint la hipòtesi de Bonnefoy, que considerava: …puisque la poésie est une forme spécifique de rapport au monde, le traducteur doit recréer, dans sa traduction, le rapport au monde qu’avait l’auteur en écrivant (…ja que la poesia és una forma específica de la relació amb el món, el traductor ha de recrear, a la seva traducció, la relació amb el món que l’autor tenia al moment d’escriure). Abans de viatjar a Farrera tot revisant els textos, de seguida vam comprendre que teníem al davant dues formes ben diferents de fer poesia i per tant dues visions diferents de veure el món: la de Xavi Gutiérrez, poeta que escriu en la variant aranesa i la de Rodín Kaufmann, que ho fa en la variant provençal.

D’una banda, obrir un llibre de poemes de Xavi Gutiérrez és sentir l’aire fresc de la natura a l’esperit. El seu llenguatge natural sembla, fins i tot, espontani i no manifesta la dificultat de versificar en una llengua encara sense estandarditzar, sense instruments de suport o manca de materials de consulta que un escriptor utilitza constantment. Poeta valent, defensor de la llengua occitana, que gaudeix del seu art i dóna ocasió, als qui ens hi apropem, de ser una mica més feliços.

August Bover | Foto: Sandra Solorzano

De l’altra, el poeta Rodín Kaufmann és un artista multidisciplinar. Composa poemes que, en ocasions, interpreta musicalment col·laborant sovint amb artistes audiovisuals. Rodín és un autor emocional, sensible i reivindicatiu, de poemes vibrants i fluïts. A l’hora de traduir els seus poemes teníem la inquietud de respectar la forma del poema i al mateix temps el seu ritme, ja que en la majoria del casos els poemes eren cançons “rapejades”. La dificultat més gran va ser assolir la unió entre el sentit i la sonoritat que exigia aquesta forma de poesia. El resultat va ser òptim i el treball apassionant.

Per compartir poemes i formes de veure el món, dijous al vespre vam fer lectura de petites peces dels poetes convidats, occitans i catalans. Dir lectura és quedar-se curt, la vetllada ens sorprengué amb recitacions coreografiades, recitacions cantades, poemes de Robèrt Lafont i Mossèn Condó Sambeat… tota una combinació de disciplines, el que podríem definir com una festa poètica, a la qual va poder afegir-s’hi Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Seguint el costum del Seminari de Traductors es va preveure una lectura pública de la feina feta. I millor fer-ho en el mateix territori. Així, divendres a la tarda, el grup de treball es va desplaçar a la població de Sort. Convidats per l’Ajuntament de la vila, vam poder llegir alguns dels poemes traduïts i vam oferir un petit homenatge als poetes occitans Robèrt Lafont i Mossèn Condó Sambeat. Així, la Institució de les Lletres Catalanes s’unia a la commemoració del desè aniversari de la mort de l’intel·lectual i poeta Robèrt Lafont que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i l’honorança al centenari de la mort del poeta aranès Mossèn Condó Sambeat. Volem agrair l’atenció i amabilitat de l’alcalde de Sort, la seva disponibilitat i interès del seu equip per fer possible aquesta lectura que es pot visionar aquí.

Foto de grup del seminari de traducció de Farrera 2019

Dissabte al matí posàvem punt i final al seminari, experiència de vida. De tornada, em venia al cap la paradoxa de l’home invisible que planteja Simon Leys: “És aquella a la que el traductor fa front quan persegueix obstinadament la seva angoixant tasca en el fet de no estar entregat a erigir un monument que commemori el seu talent, més aviat el contrari, s’ha d’esforçar per esborrar tot rastre de la seva existència. Al traductor solament se’l detecta quan ha fallat, el seu èxit radica en passar inadvertit. La recerca de l’expressió natural i apropiada és la recerca del que no sembla una traducció. Allò important és donar al lector la il·lusió que té un accés directe a l’original. El traductor ideal és l’home invisible. La seva estètica és la del drap al vidre de la finestra. Si el vidre és perfecte, deixes de veure’l, veus només el paisatge que hi ha darrere; en la mesura que tingui defectes, vas adquirint consciència del gruix del vidre que s’interposa entre el vidre i tu.” Goig i honor del traductor que pot acomplir aquest “treball invisible” tenint, tot just davant, el somriure d’aprovació del poeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris