Poetes desplaçats, exili entre llengües

9.05.2016

L’exili serà el tema central de la 32a edició del Festival Internacional de Poesia, que tancarà els actes del “Barcelona Poesia” d’enguany reivindicant la figura del poeta obligat a fugir, que escriu condicionat per l’opressió, la violència i la censura: el poeta desplaçat. El certamen posa el focus en l’onada massiva d’immigrants que deixen casa seva per fugir de la guerra i que abandonen el seu país per intentar conservar la integritat, i aposta per reflectir aquesta realitat a través dels poetes convidats, que faran sentir la seva veu demà al Palau de la Música Catalana.

Poetes participants al festival Internacional de Poesia 2016. D'esquerra a dreta, Mireia Calafell, Teresa Colom (directora), Esaterine Kire, Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grogoryan, Manel Forcano (director) i Francisco Brines

Poetes participants al festival Internacional de Poesia 2016. D’esquerra a dreta, Mireia Calafell, Teresa Colom (directora), Esaterine Kire, Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grogoryan, Manel Forcano (director) i Francisco Brines | Foto Pep Herrero ICUB

La gran novetat d’aquesta edició serà la inclusió de la música i la dansa, amb la presència del violinista vigatà Joel Bardolet i de la companyia celranenca Mal Pelo, que també s’ha encarregat de la direcció artística del festival. Durant la lectura dels poemes, Bardolet interpretarà musicalment peces de György Kurtág, Jordi Savall i Johan Sebastian Bach (tocat per Pau Casals), que els integrants de Mal Pelo traduiran de manera paral·lela amb la seva dansa. Les peces guarden relació amb l’exili que van viure tant Kurtág com Casals, per una banda, i amb el genocidi armeni, del qual l’any passat es va commemorar el centenari i que Savall va homenatjar amb L’Esperit d’Armènia.

Mohsen Emadi (Iran), Joumana Haddad (Líban), Violet Grigoryan (Armènia) i Easterine Kire (Nagaland / Índia) seran els grans protagonistes de l’acte i recitaran algunes de les seves creacions més valuoses i significatives, tan diverses però tan properes alhora pel desplaçament que les defineix. A aquestes veus se n’hi afegiran dues més: la de Mireia Calafell (una de les grans representants de la poesia catalana jove) i la de Francisco Brines (un dels grans de les lletres castellanes).

 

Mohsen Emadi (Iran)

Poeta, editor, traductor i activista social. Va haver de marxar de l’Iran l’any 2009 després del cop d’estat de la milícia per haver participat en les protestes de l’anomenada “Revolució Verda” contra el frau electoral al seu país. Des d’aleshores ha viscut a Finlàndia, la República Txeca, Espanya i Mèxic, on resideix actualment. “He viscut diferents exilis, entre diferents idiomes, i això es reflecteix a la meva poesia”. Emadi considera que “per ser poetes necessitem la rebel·lia” que sorgeix d’aquestes situacions injustes. I concep l’exili “com un lloc d’escriptura”.

Joumana Haddad (Líban)

Escriptora i activista cultural, poeta, traductora, periodista i professora. Considerada una de les dones àrabs més influents del món. El seu exili és el més paradoxal de tots, perquè no el viu fora del seu país, sinó a dins, i com a dona: “Ser dona al Líban és viure un doble exili”. Tanmateix, explica que ella va decidir “viure el sofriment” per poder enfrontar-se a la realitat del seu territori i “criticar-la”, perquè “l’opressió moral” que hi ha li ha donat sempre la impressió “de ser estrangera” al seu propi país.

Violet Grigoryan (Armènia)

Poeta, assagista i membre fundadora de la revista Inknagir (Inquisicions), nascuda a Teheran al si d’una família de refugiats armenis. La seva poesia sobre l’exaltació del cos i la sensualitat, sense censura, però també sobre la revolta, ha estat guardonada amb diversos premis. “Visc en un país sense independència on la poesia està marginada de la vida quotidiana”. I remata, mig en broma: “M’han exiliat a aquesta conferència”.

Easterine Kire (Nagaland / Índia)

Poeta, novel·lista i professora, membre fundadora de l’editorial Barkweaver Publications. Ha rebut el Premi Veu Lliure del PEN Català. La seva obra és un altaveu que difon els conflictes del seu poble, Nagaland, “colonitzat pels britànics i ara pels indis”. Al seu entendre, “escriure dóna veu al silenci”, i és amb aquesta pretensió que dona forma a la seva poesia.

Mireia Calafell (Catalunya)

Poeta i integrant del grup de recerca Cos i Textualitat. L’any 2015 va rebre el Premi Lletra d’Or pel llibre Tantes mudes, que parla de “silencis i transformacions”. Nascuda el 1980, la seva poesia està centrada en el cos, la identitat i el desig, i no renuncia a barrejar-se amb altres disciplines artístiques per fer-se escoltar. Des del 2016 codirigeix, amb Martí Sales, el Festival Poesia i +.

Francisco Brines (València)

Poeta i membre de la RAE des del 2001. Una de les veus més destacades de la literatura castellana. Sovint s’ha associat la seva obra amb la d’autors com Cernuda o Kavafis pel seu to intimista i preeminent en el tractament de l’amor i la reflexió sobre el pas del temps. “La poesia és igual a la vida més la literatura”, explica, i afegeix que els poetes “hem estat afortunats de tenir aquesta vocació”, perquè la poesia “és sagrada”, cosa que es demostra en una sobretaula de poetes, on no es parla de poesia sinó de xafarderies”.