Poesia mòbil

25.09.2018

Ha conclòs amb un èxit aclaparador la Setmana del Llibre en Català i brolla -un cop més- el debat perenne sobre com avançar en el foment de la lectura i com crear nous lectors que engolin literatura en suports varis.

La literatura digital encara desperta moltes pors | Foto: Arxiu

Faig un cop d’ull ràpid a les dades publicades per la Sociedad Digital  l’any passat: el telèfon mòbil és el dispositiu preferit pels joves per consumir continguts digitals. Un 86% dels joves d’entre 15 i 24 anys en té un, i s’espera que durant el 2018 entre el 90 i el 100% del temps que ocupa el jovent a la xarxa ho faci a cop de mòbil. Tenint en compte aquestes xifres, i sense voler la lluna en un cove, engresquem-nos en acostar-los les lletres mitjançant les aplicacions literàries pensades per a aquest dispositiu.

A grans trets, la literatura digital abraça hipertextos i poemes sense versos que no són traslladables al paper i que només poden ser llegits per mitjà d’un dispositiu electrònic. Ras i curt: un ordinador pot fer moltes coses, inclús crear poesia. Però abans d’endinsar-vos en aquest article, feu-ne un tast: descarregueu-vos l’app abcdefghijklmnopqrstuvwxy per a iOS del músic Jörg Piringer o entreu a la ciberpoesia semiòtica d’Anna Maria Uribe. Temptegeu el terreny, jugueu amb les lletres, feu clic damunt els noms, mireu, escolteu, toqueu. D’aquesta experiència visual i sonora que es genera se’n diu llegir poesia digital. I és tot un repte.

Convé remarcar que aplicar el concepte “llegir” a certs textos als quals els cauen les lletres, o passen massa de pressa, o exploten i desapareixen, pot semblar agosarat. Però el fet és que quan llegim poesia digital a la pantalla experimentem amb un munt de sensacions que van més enllà del fet de llegir unidireccionalment.  A la pantalla observem imatges, escoltem sons, manipulem el temps, juguem amb el moviment, ens entretenim amb els mots, fem desaparèixer lletres. Si alguna cosa caracteritza la lectura de poesia digital, és el fet que nosaltres, com a lectors, ens convertim al mateix temps en espectadors actius d’una festa visual cinètica i sonora meravellosa. 

Jörg Piringer, músic i investigador en l’àmbit de la música electrònica, és l’autor de tot un seguit de poemes sonors interactius entre els quals despunta abcdefghijklmnopqrstuvwxy, una joguina de so meravellosa per a dispositius mòbils IOS. Les lletres de l’abecedari descansen a ambdós costats de la pantalla del dispositiu, i només quan les arrosseguem al centre que comencen a bellugar-se amb ritme cadenciós amunt i avall, a dreta i esquerra, segons el desnivell de la pantalla. Cada lletra es mou a ritme compassat per la pantalla amb el so que li és propi. Semblen ben bé petites criatures sonores que reaccionen a la gravetat de la posició de la pantalla generant ritmes i paisatges sonors. Les lletres interactuen i juguen com si estiguessin d’esbarjo en pati escolar. Tanmateix, i segons els personatges que representen, es belluguen amb major o menor ritme i intensitat. El resultat és un paisatge sonor, dinàmic i interactiu en blanc i negre que sovint recorda un videojoc.

La poesia digital d’Ana Maria Uribe s’inscriu en el que es coneix com a poesia semiòtica o ciberpoesia semiòtica, la qual utilitza les lletres, els números i els signes de puntuació per crear imatges visuals. En poques paraules, la càrrega visual és més important que la significació de la paraula. De fet, els poemes digitals d’Uribe no contenen paraules ni frases. Es tracta, bàsicament, de lletres en moviment. D’aquesta manera, Ana Maria Uribe explota les possibilitats visuals de les grafies creant missatges a partir de lletres en acció. En certa manera, els Anipoemes i els Tipoemes d’Uribe són una mena de gifs animats -microrelats audiovisuals- que utilitzen les grafies en moviment -i sempre acompanyats de so o música- per elaborar composicions. Així, els Anipoemes són poemes tipogràfics animats. Es caracteritzen pel moviment, que els dóna sentit. Tanmateix, despullats d’aquest bellugueig, els poemes revelarien poc. Per tant, és l’acció el que els nodreix de significació. D’altra banda, els Tipoemes recullen elements tipogràfics (lletres i signes de puntuació) en moviment. Tota la potència del significat dels poemes d’Uribe està en el moviment…i un mica en el color.

Amb la lectura digital es produeixen sospites i freds sovint poc fonamentats. Si és ben cert que l’especificitat de la poesia digital requereix noves destreses a l’hora d’encarar-ne la lectura, també ens trobem davant el repte d’adquirir noves habilitats per a acostar-nos -obertament i flexiblement- als poemes digitals sense complexos ni pors. En aquest sentit, la poesia digital irromp en les nostres pantalles i converteix la lectura d’un poema en una activitat lúdica i interactiva.