Poesia i política

15.04.2019

“Suposo que a Catalunya, en el temps actual, totes les persones que han fet d’actors i d’espectadors de la política d’aquests darrers anys no han tingut temps de pensar que el que vivíem tots plegats, i el que ens apassionava i fins ens treia hores de dormir, no era altra cosa que un interessant moment de poesia política”. Aquesta frase, escrita i publicada per Josep M. de Sagarra l’any 1934 al setmanari Mirador és esborronadorament actual. Si en voleu saber més, la trobareu a l’article ‘Poesia i política’, dins El perfum dels dies (Quaderns Crema, 2004).

La consellera de Cultura Mariangela Vilallonga i el president del parlament Roger Torrent a l’acte Lletres al Parlament divedres passat. | Foto ILC

En aquest article Sagarra parla dels autèntics polítics, com Francesc Macià, “que han vençut la política oficial amb la força poètica de la seva política personal”. Hi ha pocs moments dins el calendari polític del nostre país en què aquesta relació entre política i poesia sigui tan visible com a la festa Lletres al Parlament, que organitza cada any la Institució de les Lletres Catalanes i el mateix Parlament de Catalunya.

Divendres passat diputats i representants de la cultura es van reunir al pati del parlament per llegir en veu alta textos d’escriptors que enguany celebrem amb alguna efemèride. El centenari del naixement de Joan Brossa o Teresa Pàmies, el centenari de la Colla de Sabadell (grup format per Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Oliver), els 150 anys del naixement de Víctor Català i Maria Antònia Salvà. El cententari de la mort de la popular autora Dolors Monserdà. O fins i tot els cinquanta anys de la mort de la poeta rossellonesa Simona Gay, la primera dona del segle XX que va escriure en català a la Catalunya Nord. “Jo em creia tota sola i la font parla de tu”, diu un dels versos d’Aigües vives que ara la Institució ha recollit en una postal.

L’acte, presidit pel president del parlament Roger Torrent i la consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga, i orquestrat pel nou director de la Institució de les Lletres Catalanes Oriol Ponsatí-Murlà, va reunir al pati del Parlament diputats de tots els grups excepte Ciutadans i PP, pels quals la combinació de poesia i llaços grocs hauria estat un suplici. Va ser interessant veure desfilar polítics i sentir-los llegir textos litearis en veu alta. Darrerament la vida parlamentària s’ha tornat tan agra i crispada, que sembla possible que en un entorn com el parlament s’hi puguin dir paraules amables (o combatives) sense estridències: “Els mots corren a canviar-se / de vestit. Baixen els telons, i les bambolines / vénen de nou damunt dels bastidors”, diu el poema “Entreacte”, que Joan Brossa va escriure en homenatge a Pompeu Fabra.

Entre tots els parlamentaris que van llegir des del faristol, hi havia les diputades Beatriz Silva, Imma Gallardo, Titon Lailla i Montserrat Macià. També Josep Costa, vicepresident del parlament o el diputat Francesc Xavier Ten, que va ser de llarg el rapsode més segur i eloqüent. Ten va recitar, sense haver de llegir la xuleta que li havien donat, les “Corrandes d’exili” de Pere Quart. És veritat que devia ser el poema més agraït de dir i més rellevant en uns moments com els que vivim, però es notava que el diputat de Junts per Catalunya el tenia prou interioritzat per dir-lo amb l’emoció justa, sense pressa ni entrebancar-se. “Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa”.

El recital es va fer curt de tanta gent que volia llegir. Entre els assistents hi havia Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i Àngels Torras, directora dels Serveis Territorials a Barcelona. Vinyet Panyella, Montse Barderi, comissària de l’any Teresa Pàmies, i Tomás Pàmies, el fill gran de Teresa Pàmies, que va agrair que es commemorés el centenari de la seva mare. També Joan Safont, comissari de l’any de la Colla de Sabadell,  Manuel Guerrero, comissari de l’any Joan Brossa i Lluïsa Julià, que va reivindicar la figura de Maria Antònia Salvà, el centenari de la qual es commemora oficialment des de Mallorca. Les lectures es van alternar amb tres madrigals del segle XVII, de Cererols, Weelkes i Monteverdi, magníficament interpretats pel quintet Indora, un conjunt sortit del Conservatori del Liceu i que haurem de seguir de prop. Van donar una nota de melanconia a un matí tossudament primaveral, que feia volar els versos amb un aire fi. Com deia Sagarra, “si s’acabés la poesia, s’acabaria fatalment l’ambició política”.