Poesia i noves tecnologies

19.05.2014

Entrem al quart dia de la Setmana. Comencem a acumular maleta. Avui dia complet, gairebé maratonià, que comença amb la jornada “Poesia i noves tecnologies”, de 11h a 18h, al World Mobile Centre. Una jornada que acara el fet diguem-ne literari en relació amb les noves tecnologies. Això és: l’ús i possibilitats de nous suports en l’escriptura, exemples de noves propostes poètiques, multidisciplinàries, dins del món digital, també la problemàtica amb els drets d’autors en entorns digitals, una exploració de la vídeo-poesia a la xarxa i el duet poesia/gastronomia. Les coincidències, al marge de les propostes, van sobretot en el sentit que actualment encara som força funàmbuls digitals i que cal anar veien el què. N’apunto quatre coses tot just a mode de tastet:

Laura Borràs | Foto de Manu Manzano

Laura Borràs, directora de la ILC i codirectora d’Hermeneia, presenta un mapa de l’estat dels nous suports i la seva evolució històrica. Subratlla alguns problemes (o excuses que s’utilitzen) en relació a l’avanç nou suport digital actualment, això és: que les editorials no estan preparades encara per assumir el paradigma digital, la pirateria, la poca demanda del consumidor. Tot plegat, segons Borràs, fruit del desconeixement, la incertesa i la incapacitat d’adaptació de les editorials. Del “final de l’era del llibre en paper”, tot l’alarmisme que genera, diu, ja se n’ha parlat des de temps gairebé immemorials. A tall d’exemple, entre d’altres, nomena un bibliòfil del segle XIX que anuncia la seva poca fe en la pervivència del paper degut a l’aparició dels enregistraments sonors, entre molts d’altres exemples. No cal oblidar tampoc, diu, que el llibre també és una tecnologia que en el seu moment va revolucionar el manuscrit, que cada canvi en el suport ha comportat un canvi en el contingut, si ve de vegades és tan sols una translació: per exemple passar d’usar la màquina d’escriure a usar el PC. Cal reconèixer que Borràs s’explica amb claredat i sap arribar a la gent. Té el do de la comunicació.

Oreto Domènech, codirectora, amb Laura Borràs, del Màster en Literatura en l’era digital, comença destacant la importància de la ubicació del receptor, que ja no és immòbil. El relativisme del punt de vista en un món interconnectat: “un mapa és un mapa segons d’on el mirem”, i posa exemples de diguem-ne noves poètiques de la imatge en el món digital, amb programes d’ordinador que “permeten fer la pròpia constel·lació de paraules”. Explica que la poesia sonora i digital tenen un component lúdic, també, que permet fer-ne ús a l’Ipad. I que no cal fer-ne escarafalls perquè, fet i fet, el poema molt sovint ha trobat el seu espai fora del paper, beneficiant-se molt de les tecnologies electròniques: per exemple, diu, amb l’arribada del casset. I planteja: on està la poesia, en la paraula o en la manera que l’organitzem? A continuació mostra a la pantalla diferents exemples de poesia assistida per ordinador així com una mostra de diferents d’autors nostrats que s’hi han endinsat en algun moment: Carles Hac Mor i Ester Xargay, Ramon Dachs o Lluís Calvo, entre d’altres.

La tercera ponència versa sobre vídeo-poesia a la xarxa, a càrrec de Berta Rubio Faus, “investigadora independent de “literatura multi-llenguatge””, tal com ella es vol anomenar. Al fons de la pantalla, una cita d’Ezra Pound: “I predict: the era of video poètics is imminent”. Aclareix que l’ús de la terminologia “vídeo-poesia” tal com el coneixem avui no es va fer servir fins el 1978.
Rubio està interessada en altres llenguatges, altres sentits que es creen al marge de la paraula, amb les fusions que generen paraula, so i imatge. Fa quatre pinzellades històriques i explica que gent com Duchamp i Man Ray, gent com Dalí o Buñuel (a per exemple, ‘El gos andalús’), ja experimentaven les possibilitats “poètiques” del vídeo. A la pantalla, com a mostra de “vídeo-poesia”, el conegut fragment de ‘2001. Odissea a l’espai’, on el mono descobreix les possibilitats d’un os com a eina i l’acaba llençant a l’aire on, girant i girant pel temps i  l’evolució, es transforma en la nau especial que protagonitza la Odissea. Destaca també la força que té la vídeo-poesia sobretot en dos àmbits: el de l’educació i el de la publicitat. Vegi’s que l’apuntador, apunta. A fora, un sol espaterrant.

Descans per a dinar i sant tornem-hi, ara amb Maria Teixidor, advocada que ens parla de la propietat intel·lectual i els drets d’autor en entorns digitals. Apunts molt interessants al voltant del nou paradigma on es mouen els drets d’autor i la gestió de la pròpia obra en el món digital. Afirma que la llei actual és insuficient, que no hi ha una idea global de cap a on anem, que la normativa actual resulta molt dispersa, que molta d’aquesta normativa ja és inaplicable i en molts d’altres casos tan sols compliquen el sistema. Internet és un fenomen global i les lleis de regularització global estan encara a les beceroles, perquè, segons sembla, les grans empreses actuen sota el paraigua del país que més els hi interessi en benefici propi. En aquest sentit, indica que cal estar a l’aguait o els drets d’autor acabaran en mans de les grans corporacions privades.

Podeu llegir la crònica sencera, al Blog de la Setmana de la Poesia.