Poesia als parcs. Versos marins als peus de l’altar

24.04.2017

El tret de sortida del cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges s’avenia aquest dissabte amb la vigília de Sant Jordi. Dos moments ben acoblats. Tal com es pretén harmonitzar també, amb aquesta proposta, versos i natura. És ja la dotzena anyada d’aquest combinat cultural que organitzen conjuntament la Diputació de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes. Enguany, l’honor d’encetar la successió de recitals ha estat de la poeta segarrenca Laia Claver, guanyadora de la segona Slam Poetry de Girona. L’acompanyament musical anava a càrrec de Cesc Pla.

Laia Claver i Cesc Pla a Reixach Foto Josep Melero (Arxiu XPN).

Laia Claver i Cesc Pla a Reixach Foto Josep Melero (Arxiu XPN).

L’escenari del recital va ser l’ermità de Sant Pere de Reixac, a la part nord-est del Parc de la Serralada de Marina. La vista que ofereix el lloc permet observar la muntanya de l’Amigó i el bosc baix que voreja el cantó est de Montcada i Reixac. Durant la tarda de dissabte, els entorns de la capella eren plens de silenci i quietud. Una trentena de persones va desplaçar-se fins al parc per escoltar els versos marins de Laia Claver, que veu molt clara la conjunció entre lletres i paisatge: “La poesia és molt dúctil. Pot ser presentada de maneres molt diferents en espais igualment molt allunyats”.

I malgrat la connexió de la poesia de l’autora amb el paisatge marítim –als poemes de Claver hi brillen el salnitre i la posidònia–, que podríem intuir com una poc encertada tria de l’enclavament, tot va quedar ben encaixat. El caràcter íntim dels poemes s’ajustava a l’atmosfera calmada. La temperatura fresca i les petites finestres de l’ermita feien pensar en un submarí. La poeta, a més, agraïa “una sonoritat gairebé perfecta”.

El gruix del recital –que porta el nom de Poèsic.mov– va girar entorn de l’únic recull publicat per Claver, Moviments de pell i escates (Edicions Tremendes), il·lustrat per Clara Gispert. I, tot i que de moment només circula aquest recull, l’autora ja en prepara un segon, del qual en va deixar caure alguns poemes inèdits. Tot plegat embolcallat en un espectacle d’spoken word. És a dir, una lectura teatral on la gesticulació, l’entonació de la veu i l’expressió facial encarnen les paraules, amb les que Claver juga constantment sobre el paper. Per exemple, a poemes com Joc sobre llit de posidònia (“El nostre desig demana apnees i / la nostra mirada ja no mira mar / només mà, maluc / i plecs de pell”) o Desconcert (“El desig replegat en els doblecs del cos / esperant el moviment per ser / alliberat o / aniquilat”). Els versos creuen camps temàtics diversos, duts fins a certa exactitud personal: la mort d’un amic a la catàstrofe de Fukushima, el conflicte bèl·lic i l’èxode de refugiats o l’opressió tecnològica.

Claver té un vers que defineix especialment l’esperit de la seva obra: “Un poema que no rima / perquè se sap de vers lliure”. Llibertat que deambula pels paratges aquàtics. La guitarra de Pla dictava el ritme del recital, en alguns poemes simultàniament i en d’altres amb peces de transició. Per concloure, ambdós van interpretar un fragment de Rape me de Nirvana. Una puntada final que reivindicava l’ànima grunge de la qual són fills.

Aquesta va ser, doncs, l’obertura del cicle Poesia als parcs. Queden encara, com és obvi, moltes sessions per celebar al llarg de tot el 2017. La dues més pròximes seran l’espectacle infantil Picaplat, el 7 de maig al Parc de la Serralada Litoral, i el recital de Roger Mas el 28 del mateix mes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.