Poesia a l’aula

14.06.2019

Fer que els infants gaudeixin de la poesia en una aula ordinària de primària sembla una missió gairebé impossible. Però si el teu professor es diu Andreu Galan, valencià d’Alboraia, que s’autodefineix com “una mica músic, un poc pallasso, un xic somiatruites i, sobretot, poeta i rapsode”, i comproves que els alumnes surten de l’escola emocionats explicant que s’ho han passat pipa, i et reciten fàcilment una llarga poesia amb què han jugat tots els companys a classe, això ja és una altra història. Però com s’ho fa?

Andreu Galan. Foto: Rubén Suárez.

L’Andreu creu que la poesia és una substància estranya, de magnituds i proporcions immesurables i indeterminables, però amb capacitat per somoure el seny i l’esperit. Però a la vegada, segons ens explica, per fer-la arribar, cal anar més enllà de la paraula escrita, això és, centrar-se en la recuperació de la seva vessant oral: viure-la i sentir-la mentre és dita. La seva experiència com a professor és que “els infants són protopoètics, gaudeixen amb la repetició, tal i com, en un estadi anterior, ho feien mentre els bressaven per adormir-los. I la poesia encaixa a la perfecció amb aquesta necessitat. Quantes vegades ens fan llegir els nens el mateix conte una i una altra vegada? La poesia, per entendre-la, demana aquesta reiteració perquè el mateix poema no és mai el mateix, sinó que conté múltiples lectures i vivències diferents en funció de com estàs, amb qui estàs o de l’entorn en què et trobes. La poesia és evocadora i, amb cada nova lectura, va agafant nous significats que no s’havien percebut abans”, ens diu.

Actualment l’Andreu és mestre de 5è de primària a l’escola pública La Roda de Terrassa. Ens explica que introdueix les rimes en la quotidianitat del dia a dia a l’aula. “Qualsevol ocasió és un bon motiu per recuperar dites, cançons, fragments de rimes populars, sainets del meu ‘iaio’ (llaurador de l’horta valenciana), o de poetes que m’han influït, com Joan Vinyoli, Blai Bonet o Vicent Andrés Estellés”. Fa viure la poesia fent danses grupals a l’aula, toca la seva guitarra elèctrica o l’harmònica, fa sonar el seu bol tibetà, o juga creant espais i moments màgics, modulant la veu, i sobretot fent riure i compartint-lo. El seu primer llibre Qui no sap riure no sap viure (Andana Editorial, 2014) (Premi Atrapallibres. Premi de la crítica dels escriptors valencians AELC) és un clar reflex que el sentit de l’humor és essencial per vivenciar els versos i les rimes. Els infants són els seus crítics més severs: “Si la poesia no és bona (lletra i oralitat) no val!”.

El seu segon llibre, Vull ser lliure, s’endinsa en la necessitat d’ajudar els infants a expressar les seves emocions d’una forma planera, senzilla, és a dir, molt entenedora per a ells. “Cal posar-se a l’alçada dels infants per tal de veure el món des de la seva perspectiva, compartint el seu llenguatge, els seus interessos, la necessitat de no avorrir-se a classe, d’enriolar-se i donar la volta a situacions que d’altra manera es podrien complicar”. L’Andreu va començar a fer poemes per als infants com qui fa joguines per als seus fills. Amb els anys també va entendre que un bon pallasso, com va aprendre de Leo Bassi, ha de saber perdre la dignitat; és a dir, riure’s d’un mateix. No se sent un profe-col·lega, però creu que l’humor és una manera de treure pressió en els aprenentatges, i el joc de la rialla sempre desemboca en una actitud positiva.

“Si, com a mestre, tot sovint acostumes a fer una rima o un verset, tard o d’hora et trobes un alumne que, aparentment i sense vindre a tomb, d’una paraula que has dit l’aprofita, a manera de represa, i et respon recitant-te un fragment après: a la que et descuides t’acaben les frases! Quan això passa, la resta de la classe, espontàniament i “aturant la classe”, capta el moment i se suma a la proposta, i acaben junts, en una sola veu, recitant tot el poema. Aquell dia les divisions per dues xifres es veuen interrompudes, sí, però sens dubte pots dir que la poesia ha entrat a l’aula”.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Dieu que poesia i educació primària no solen anar de la mà. Al sistema francès fa anys que hi van i l’acollida és satisfactòria.