Poesia a antics paratges del vi

22.05.2016

Ja fa més de 10 anys que el programa “Poesia als parcs”, que organitza la Diputació de Barcelona i la Institució de les LLetres Catalanes, té lloc a diversos indrets dels nostres espais naturals i protegits combinant la natura i la paraula dels poetes. Dissabte 21 de maig, vam poder gaudir d’un altre esdeveniment del cicle Lletres i paisatges a un paratge amagat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Albert Benzekry i Esteve Plantada | Foto Mireia Saperas

Albert Benzekry i Esteve Plantada | Foto Mireia Saperas

Si bé la peregrinació a la Mola és una fita que molts vallesans i metropolitans han fet un diumenge al matí, l’altra cara de la serra queda en bona part més desconeguda. A un indret de la vessant que s’aboca al Bages, entre Rocafort i el Pont de Vilomara, hi trobem, resistent, una mostra de construcció de pedra seca singular: un conjunt de tines que servien per emmagatzemar i produir el vi a peu de les vinyes, que quedaven allunyades dels masos. Una mesura d’eficiència singular en el procés d’elaboració del vi fruit d’un moment on s’uneixen l’afany de productivitat i les eines i tècniques de la pagesia tradicional.

Costa imaginar que el quart d’hora de camí de bosc que hem fet a peu de la carretera fins a les Tines de la Vall del Flequer fossin muntanyes plenes de vinyes; el pi blanc, el romaní i el sotabosc esborrifat i espès amaguen les antigues feixes que abans de la fil·loxera configuraven un paisatge totalment diferent, un paisatge agrícola i ordenat que ha deixat com a únics testimonis les tines fetes de pedra seca. Avui en dia, tan sols en queden aquestes cabanes i tines de pedra seca, repartides sobretot per la comarca del Bages, un patrimoni que s’està tornant a posar en valor i es vol salvaguardar.

Si de vi va el paisatge que ens acull, el recital, ideat i executat pel garriguenc Albert Benzekry i el granollerí Esteve Plantada l’acompanya amb força abocant els versos que han sorgit al voltant de la beguda dionisíaca. Do del vers al vi, i viceversa, reuneix poemes i textos que s’endinsen en les propietats, conseqüències i poètica del vi. Des de la verema preciosament relatada per Pla, fins a la necessitat del vi com a recurs per a la creació passant per moments d’embriaguesa, records d’infantesa al voltant del berenar de pa amb vi i sucre, de l’olor del celler o la comparativa del beuratge amb l’amor i altres desventures.

El ritme, equilibrat i amb cos, intercala petits fragments musicals de la mà d’Esteve Plantada al teclat i breus notes explicatives d’alguns poemes o poetes per part de Benzekry. Els rapsodes fan que la importància recaigui a la paraula, que dollin els versos a glops lents o d’altres més abruptes, gola avall.

El producte és bàsicament del nostrat: Pla, Carner, Manent, Vinyoli, Estellés, Duarte, Forcano, Comadira, Parcerisas… Però les pinzellades de fora amb versos de Li Po, Marcial, Abu-Nuwàs, Martin Sorescu (esplèndid!) i Baudelaire acaben d’arrodonir el paladar.

La primavera ens ha regalat una tarda de manual i el vent fa de baix continu i s’afegeix al marc idíl·lic de la vall i acaba de donar sonoritat i presència de la natura a l’acte. Els intèrprets de tant en tant fan equilibris per aguantar les pàgines de les partitures i fins els surt volant algun paper amb una broma que ja no ens podran fer. Van canviant les ombres i cap a l’acabar s’acusa una mica la fresca.

Finalment, amb el tast de vins de la DO Pla de Bages en sortim lleugerament embriagats de vi, però també de poesia i paisatge.

El programa Poesia als Parcs finalitzarà diumenge 27 de novembre. Trobareu més informació en aquest enllaç i podreu seguir els recitals poètics a través del seu canal de Youtube.