PoésArt 2014: una marató literària

Maria Antònia Massanet és la primera en donar-los la benvinguda, seguida de Laura Borràs, l’encarregada d’obrir oficialment el PoésArt amb uns versos del poeta de l’any: «Cercàvem or i vam baixar a la mina. / I la foscor s’il·luminà de sobte / perquè érem dos a contradir la nit»

Mallorca. Artà. Can Cardaix. 2014. 26 d’agost. 11:00h. Es reuneixen una munió de poetes i amants de la poesia arribats d’arreu de Mallorca i d’altres indrets, bassiot enllà, que no saben encara que els espera una autèntica marató literària. Maria Antònia Massanet és la primera en donar-los la benvinguda, seguida de Laura Borràs, l’encarregada d’obrir oficialment el PoésArt amb uns versos del poeta de l’any: «Cercàvem or i vam baixar a la mina. / I la foscor s’il·luminà de sobte / perquè érem dos a contradir la nit». També a Can Cardaix Miquel Mestre llegeix poemes de Joan Vinyoli i, posteriorment, Maria del Mar Cladera a la flauta travessera i Antònia Cabrer a l’acordió acompanyen els moviments de la dansaire Marga Llobera. Queda inaugurat així el festival.

A la sortida de Can Cardaix ja se sent la música dels xeremiers, els quals acompanyaran poetes i assistents al llarg de la ruta pels negocis i les galeries d’art del centre del poble. Xesco Casacuberta comença a recitar mentre la gent es passeja per la galeria Joan Peix i observa la seva mostra de poesia visual; el segueix Mireia Vidal-Conte amb versos d’Orlando natural. Al Terra de Llum és el torn d’Antònia Tur i dels slamers Tomeu i Alba Ripoll, que no deixen indiferent a ningú. Al Flor de Sal Glòria Julià comença a dir versos d’Herba negra: «Ser no-res, forjar-te de l’aire / ment lliure, desfer el que ets, / el que creies, ingènua / que et feia. / Tu ets més de la mar». Després, Carme Sànchez ofereix fragments de Mareas i d’En calma i en temporal; d’aquesta darrera obra, Lluís Gili, acompanyat de la guitarra, n’interpreta un poema musicat. Al pati interior de la Galeria Pep Not, amb el sorollet de l’aigua que regalima de la font, Carles Rebassa llegeix poemes de collita pròpia però també de Guillem d’Efak, i comparteix escenari amb Odile Arqué, que acaba la seva intervenció dient: «Dream a little dream of me. / Somia’m una mica». Al sofà de Seducció s’asseuen Laia Martinez i Miquel Bezares, que aconsegueixen captivar els espectadors tot i que el sol comenci a etzibar bafarades de calor. A Dissenys, després d’un aperitiu, Annalisa Marí i Sébastien Gavignet són els següents en recitar, a dues veus i diverses llengües, descalços i sense papers. S’encarreguen de clausurar la primera part de la marató Tomàs Àrias i Maria Victòria Secall, que omplen de versos la Cooperativa de Sant Salvador.

Tocades les dues els espera el dinar: cal recobrar forces i descansar una mica abans de les xerrades. Tomeu Ripoll, Annalisa Marí i Sébastien Gavignet són els encarregats de parlar sobre l’escena del Poetry Slam tant a Mallorca com a nivell internacional. Seguidament, Carles Rebassa explica les seves experiències com a professor dels tallers de poesia a diferents presons de Catalunya.

El sol comença a decaure i és l’hora d’iniciar el vermut poètic, el recorregut del qual el marca la batucada Bloc amb Bombo de Son Servera. Començam a la terrassa de Sa Grípia, on Laia Martinez diu que «La mar s’ho empassa tot» i Miquel Bezares confessa: «no oblidaré que, en muntanya adversa/ ,som desert que el verí del temps amida». Al bar del museu ArtArtà, Maria Victòria Secall i Carles Rebassa recorden el recital en què es varen conèixer i es llegeixen mútuament. Només vint-i-cinc minuts després, Tomeu Ripoll al Bar Total pensa que «Lo minúsculo te parece inmenso/ lo inmenso te parece minúsculo». Sorprenen els comensals del restaurant Parisién la parella poètica Annalisa Marí i Sébastien Gavignet, que reciten en català, castellà, anglès i francès. A Pessics és el torn de Glòria Julià, que interpreta Maria Mercè-Marçal i Andreu Vidal, i Tomàs Àrias, que llegeix alguns dels seus sonets: «Sí, l’amor és la mesura / més exacte que tenim. / La raó més absoluta, / i de més alta qualitat». Les encarregades de tancar el vermut poètic són les principatines Odile Arqué i Mireia Vidal-Conte a Can Jaume.

Arriba l’hora de sopar i cal pujar a l’esplanada del santuari de Sant Salvador, on el poeta artanenc Miquel Mestre presenta el seu nou poemari, Migdia d’agost al talaiot, que constitueix el primer volum de la nova col·lecció de poesia PoésArt de l’Ajuntament d’Artà amb un acompanyament de percussió senegalesa. Tot seguit, comença la tremponada poètica i la presentació de l’antologia Versos per la llengua. 93 poetes de Mallorca (Arrela, 2014). Tots els autors que han recitat durant el dia encara tenen forces per oferir una nova ronda de lectures al públic. Glòria Julià, acompanyada de la guitarra de Joan Carles Vaquer, canta Ovidi i Mireia Vidal-Conte i Odile Arqué representen alguns fragments de l’obra Com elles. Laura Borràs és també l’encarregada de posar punt i final a una diada poètica de més de tretze hores, i recorda que l’art és poesia i la poesia és art, i que el festival d’Artà és ambdues coses. Ja ens ho havia dit Miquel Mestre: «El punt final és el punt de partença./ Sortim del talaiot. Tornam al camí». Mallorca. Artà. Sant Salvador. 2014. 27 d’agost. 01:00h.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació