Poder tornar enrere

Una polèmica aplicació, Strings, ens permet esborrar els nostres missatges dels mòbils dels altres. És vàlida per a iOS i ha nascut per competir amb Whatsapp.

L’aplicació es diu Strings, és per a iOS i aterra al mercat amb la voluntat de ser una forta competidora del Whatsapp que tant ens enganxa. Entre les seves virtuts, Strings té el superpoder d’esborrar informació de manera immediata i definitiva tant del nostre mòbil com dels mòbils dels nostres contactes.

El penediment és molest, i incòmode. Pot arribar a ser dolorós i obsessionar-nos fins a la tortura. Per què ho he fet, això? Per què ho he dit? Són preguntes enverinades amb què ens fustiguem quan ja és massa tard per desfer la pífia, el pecat o l’atreviment que ens martiritza. Per què no he callat, seré idiota!

Fins avui, compungir-se pel passat era un camí sense sortida: per més que desitgéssim tornar enrere i corregir l’acció lamentada, encara mai ningú no havia aconseguit retrocedir en el temps (Spielbergs a banda) per capgirar la situació i esmenar la relliscada.

Des de fa unes setmanes, però, a la xarxa hi ha una aplicació que ens permet esborrar els nostres missatges dels mòbils dels altres. Així, si enduts per un rampell incontrolable o per un atac massa entusiasta enviem un missatge del qual més tard ens penedim fins a autoflagel·lar-nos, tenim l’opció d’eliminar-lo del telèfon receptor sense deixar-ne cap rastre.

L’aplicació es diu Strings, és per a iOS i aterra al mercat amb la voluntat de ser una forta competidora del Whatsapp que tant ens enganxa. Entre les seves virtuts, Strings té el superpoder d’esborrar informació de manera immediata i definitiva tant del nostre mòbil com dels mòbils dels nostres contactes: fa desaparèixer de les pantalles alienes aquells missatges que ens torturen, amb un sol clic, com per art de màgia, i evita així lectures indesitjades (només cal destruir-los abans que siguin vistos per la persona destinatària!).

Les notícies que presenten Strings als diferents mitjans occidentals emfatitzen la seva utilitat per evitar situacions desafortunades com, per exemple, els casos en què després d’una nit alcoholitzada hem enviat missatges desvergonyits a gent amb qui més valia mantenir-se a ratlla (exparelles enyorades, coneguts amb qui no ens faria res rebolcar-nos o caps de feina detestables). L’app també ofereix  l’opció de suprimir les fotografies, les converses i les imatges intercanviades que, d’altra banda, no deixa descarregar ni fer córrer per la xarxa amb ningú altre.

Tot plegat arriba amb un disseny atractiu i embolcallat amb l’eslògan: “An app that gives you ‘complete control’ of your personal conversations” (Una app que t’assegura un “control complet” de les teves converses privades). Ja n’hi ha prou de patir envà!, sembla proclamar, fent referència a la poca privacitat de les nostres xerrades.

No sabem si l’aplicació aconseguirà adeptes ni, molt menys, si serà capaç de desbancar el gegant de la missatgeria addictiva. En tot cas, una cosa queda clara: per primera vegada des dels temps de les cartes escrites amb paper i bolígraf, segellades i entaforades en una bústia, som davant de missatges que, un cop lliurats, s’esfumen.