Podcast: la república independent de la ràdio

2.04.2019

“Benvinguts a la república independent de la ràdio”, així saluden en antena els de Carne Cruda. Després que els fessin fora de Ràdio 3 i de no posar-se d’acord en la seva renovació amb la Cadena SER, aquest programa de ràdio –amb un premi Ondas– celebra la seva desena temporada a internet. Els oients són els que han finançat els darrers cinc anys de programa, que s’allotja a la pàgina web d’eldiario.es, però que es pot trobar a d’altres plataformes com Ivoox i Spotify.

El cas paradigmàtic de Carne Cruda posa de manifest que ja no és imprescindible tenir un espai en una emissora FM per fer ràdio. Internet amplia les possibilitats per explicar i compartir històries sonores. “Els podcasts van obrir un forat que ens van tancar els grans mitjans de comunicació”, van dir Rocío Gómez i Manu Tomillo, periodistes del programa que dissabte passat van impartir un taller sobre podcasts, organitzat per la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), en el marc de la jornada de Cutura Viva.

Abans de passar a la pràctica, Gómez i Tomillo van fer un breu repàs per la curta història dels podcasts. El primer capítol el va escriure Serial, un documental sonor per episodis sobre la investigació periodística d’un assassinat als Estats Units. El primer es va emetre al popular programa de ràdio This American Life, però la resta es van penjar a internet. Les tres temporades encara ostenten el rècord mundial de descàrregues amb més de 340 milions d’escoltes. La sèrie radiofònica ha tingut tant d’èxit que fins i tot HBO n’acaba d’estrenar la versió televisiva.

En la línia dels podcasts narratius, Radio Ambulante és del millor que s’està fent ara mateix en llengua espanyola. Al 2014, va guanyar el premi de periodisme Gabriel García Márquez en la categoria d’innovació. Els programes, presentats per Daniel Alarcón i finançats per la National Public Radio (NPR) dels Estats Units, recullen cròniques sonores de països llatinoamericans que són una delícia per les orelles. Us recomano Noches de karaoke i els dos capítols de La noche más larga sobre la presa del Palau de Justícia de Colòmbia per part de la guerrilla M-19.

A l’Estat espanyol, ja hi ha plataformes que pensades per allotjar només podcasts, com Podium Podcast del grup Prisa, que fins i tot ha produït ficció, i Cuonda. En aquest últim cas, Las tres muertes de mi padre és un dels més interessants. El periodista Pablo Romero explica en primera persona l’assassinat del seu pare en un atemptat d’ETA als anys 1990, que a finals de l’any passat li va valer un premi Ondas. És curiós, perquè aquest podcast no va néixer com a tal, sinó com una investigació de Romero per conèixer la veritat sobre l’atemptat.

“Som un dels països que més escoltem podcasts”, va dir Javier Celaya, soci fundador de l’editorial Dosdoce.com, fa uns dies al festival Kosmopolis, celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). I aquí cada cop hi ha més exemples. El feminista de Barbijaputa. Els de ciència, ja expirat, de Catástrofe Ultravioleta. O els d’informació internacional de Revista 5W (deixeu-m’ho dir, encara que en sigui parte contratante…),

Després de la teoria, diversos assistents de la XRCB van participar en un taller de podcast, on van poder practicar amb el programa lliure d’edició d’àudio Audicity amb una pràctica sobre la crisi del lloguer a Barcelona i els desnonaments. La sessió, que requeria inscripció prèvia, es va quedar sense places de seguida i l’organització va dir que espera organitzar en breu un nou taller.

Els participants provenien de diferents emissores i col·lectius: Ràdio-Actius del barri de Poble Sec, Stop Deshaucios i Esplgues FM, entre d’altres. Tots van coincidir en assenyalar que la ràdio comunitària és una molt bona eina per explicar històries del barri, fer comunitat i crear sentiment de pertinença.

Llarga vida a la ràdio, llarga vida al podcast.

 

Article relacionat: Com serà la ràdio del futur?