Poca-soltisme il·lustrat

9.05.2016

Barcelona Poesia va viure un dels moments més emocionants diumenge al vespre, al Verger del Museu Marès. L’homenatge al poeta Carles Hac Mor va reunir una multitud de poetes i artistes en l’acte més coral de la setmana. “Ha rebentat l’hospici”, solia dir Carles Hac Mor per donar a entendre que les costures benpensants del món s’estripaven sense remei. Ahir va ser el verger que va rebentar, de tanta gent que s’hi va apuntar sense por de mullar-se.

Ester Xargay presenta el llibre 'No ben bé', obra pòstuma de Carles Hac Mor. A l'esquera d'editor de Tushita, Enric Soler 1 Foto pep Herrero

Ester Xargay presenta el llibre ‘No ben bé’, obra pòstuma de Carles Hac Mor. A l’esquera d’editor de Tushita, Enric Soler | Foto Pep Herrero

Va ser un homenatge ple d’humor i poesia. La pluja, intermitent, desfilada, també semblava de broma, una no-pluja, que encara feia més viva la regurgitació de les fonts del Verger. “La inundació és mental”, que diria Hac Mor.

L’Ester Xargay, companya del poeta, va fer de mestre de cerimònies, amb la complicitat de l’amiga Clara Garí. El recital es projectava des de tres escenaris, tres focus d’atenció, que s’anaven alternant amb agilitat i sorpresa. Xargay va presentar la revista que s’ha pogut editar amb els diners que haurien cobrat tots els participants d’Anti-Homenatge Paraparèmic. De totes les col·laboracions, n’ha sortit una revista al més pur estil dadà, amb poemes, fotos, vinyetes, partitures, dibuixos, etc. aportats per una nòmina impressionant d’artistes, des del poeta Enric Casasses fins al músic Josep M. Mestres Quadreny, passant per Arnau Pons, Eduard Carmona, Blanca Llum Vidal, Jaume C. Pons Alorda, Meritxell Cucurella-Jorba, Salvador Giralt o David Ymbernon, entre d’altres. La revista, que us podeu descarregar aquí, s’obre i es tanca amb la imatge de Carles Hac Mor ajupit amb una cadira plantada a la gepa, una postura que és tota una declaració de principis i que ja s’ha convertit en la icona d’aquest LleiDadà Universal.

“Des d’aquell dia primer / quan encara l’escudella / borbollava en el calder, /han passat molts i molts dies. / -tants de dies com té el món! / i segueix sense saber-se / el misteri de la sopa”, va llegir Salvador Giralt, que acaba de publicar a Núvol el seu llibre Grand Tour. “En terra d’Hac Mor, de veritat que no hi creixen palanganes”, va afegir David Caño, en la seva intervenció. L’antisolemnitat de l’acte va fallar en algun moment. Una amiga del poeta va saltar a la palestra i va llegir ‘Assaig de Càntic en el temple’, de Salvador Espriu, que vam escoltar amb una barreja d’estupor i esgarrifança. Una nota dissonant. No passa res. “La perfecció és feixista”, que diria Hac Mor.

L’editor de Tushita Edicions, Enric Soler Raspall, va presentar No ben bé, l’últim poemari de Carles Hac Mor, que s’ha editat pòstumament dins la col·lecció Quarteres amb un pròleg de Jordi Marrugat, un dels grans valedors de la poesia de Carles Hac Mor. Ahir Marrugat va fer una defensa aferrissada del poeta en la seva intervenció, que podeu veure al vídeo d’aquí sota. Observeu els globus que acompanyen les imatges. Sí, a l’homenatge del Carles Hac Mor hi havia nens.

Mentre em passejo sota la porxada del Museu Marès, el Martí Sales em fa notar que sota teulada del Verger no em cal anar amb el paraigües obert. M’excuso dient-li que és un gest dadà, i sembla que cola. Què passa? Avui sóc Hacmorià. En sortir l’Enric Soler em dóna un exemplar de No ben bé. Obro una pàgina a l’atzar, amb l’esperança de trobar-hi una última il·luminació: “L’important és desraonar equilibradament /sobre principis desconeguts”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Decididament, escoltar a la gent és fer el poca solta.
    És fer el poca solta, és fer el poca solta, escoltar la gent.

    Ja ho veieu, tots els que s’aimen,
    que l’amor ha fet lligams.
    Ep! S’entén, l’amor sens trava,
    no l’amor de fa tants anys
    que seguin la normativa
    imposa un senyor de seny
    que per norma de conducta
    va seguint tota la gent.

    Decididament, és fer el poca solta, escoltar la gent.