Plàstic? No, gràcies

21.03.2019

Sabíeu quant temps triga una ampolla de plàstic a desintegrar-se? Els mateixos anys que fa que Colom va descobrir Amèrica, uns 500. Sabíeu quants anys calen per desintegrar un cobert de plàstic? Els mateixos que fa que Galileu va dir que la terra era rodona, uns 400. L’eliminació dels residus plàstics és un dels reptes mediambientals més urgents que té al davant la humanitat.

Avui, divendres 22 de març, és el Dia Mundial de l’Aigua. Coincidint amb la data, l’Agència Catalana de l’Aigua presenta l’exposició Menys plàstic, més vida! que es podrà visitar fins el 20 d’abril al Jardí del Palau Robert. La mostra alerta de l’amenaça que suposa la sobreproducció de plàstics sobre la qualitat hídrica del planeta.

En l’acte inaugural, la secretària del Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà ha subratllat els dos reptes més importants a què ens enfrontem: la gestió adequada de l’aigua i la garantia que aquesta gestió sigui eficient i sostenible tenint en compte la quantitat de residus que produïm. Dos objectius que no s’entenen si no s’interrelacionen.

El setembre del 2015, les Nacions Unides van aprovar per unanimitat l’agenda 2030 pel desenvolupament sostenible. L’acord es tradueix en 17 objectius que tots els països estan obligats a complir. “L’objectiu número sis”, ha recalcat Subirà, “fa referència al sanejament de les aigües residuals. A Catalunya, tot i les millores que sempre podem aplicar, el complim raonablement bé”. Tanmateix, la gestió del mediambient no és un repte estatal sinó mundial: “Ens trobem que el 70% de l’aigua dolça s’utilitza pel regadiu i que, actualment, el 70% de totes les morts en inundacions arreu del món són produïdes per catàstrofes naturals”. Aquestes xifres posen en evidència la necessitat de construir una governança sòlida i integradora de l’aigua. S’ha de potenciar i equilibrar la gestió dels recursos hídrics i l’economia circular.

Diversos estudis mediambientals assenyalen que avui la qualitat de l’aigua està amenaçada per la presència dels plàstics en rius i mars, on moltes espècies confonen microplàstics amb plàncton.

“La invenció del plàstic (XIX-XX) va suposar un avenç per la millora de la qualitat de vida de les persones. Tanmateix, avui, paradoxalment, s’ha convertit en una problemàtica difícil de solucionar”, ha dit Subirà. Les dades que ens dona l’exposició són demolidores: el 90% dels productes estan constituïts o recoberts per plàstics. “A més”, ha afegit, “sorprèn la rapidesa amb què es transporta aquest material, ja que la majoria dels residus que es troben en els mars i oceans provenen dels rius i torrents de l’interior del territori”.

Així doncs, l’amenaça de la mala gestió del recurs natural de l’aigua i el seu efecte en el medi ambient és greu, però “sempre podem fer-hi coses”: com ara les reduccions de l’ús del plàstic o la prohibició de bosses de plàstic als comerços i supermercats de manera gratuïta, o també la prohibició dels envasos de plàstic d’un sol ús. Unes accions que, segons la secretària, s’impulsen des de la Generalitat per establir una gestió òptima de residus, encara que, com ha apuntat Subirà, “la decisió última la prenem nosaltres individualment”. No es tracta de criminalitzar un material, sinó de treballar conjuntament sota els principis de les tres R: Reducció, Reciclatge i Reutilització.

Trobareu més informació sobre l’exposició aquí.