Plaça Formosa

Feliu Formosa és un poeta que es fa estimar. Als seus vuitanta-quatre anys, està sol·licitat per editors que li demanen de republicar la seva obra, per poetes que li demanen un pròleg, i també de part de festivals que el conviden a recitar. En Feliu ja té una edat, però també la lucidesa per correspondre amb escreix a les atencions que li dediquen. El passat mes de febrer van coincidir a les llibreries cinc novetats seves, entre traduccions, dietaris i poesia, i aquest cap de setmana el Mercat de Lletres d’Igualada l’ha convidat a fer el recital de cloenda.

La veu del Feliu, lleument enrogallda, traspua calidesa, i un gruix de bondat. També un punt de neguit, com si vigués de lluny i d’una llarga impaciència. Dissabte va recitar acompanyat de la seva filla, l’actriu i cantant Ester Formosa, i del guitarrista sard Carlo Doneddu en un acte celebrat a la Biblioteca Central d’Igualada, on s’ha inaugurat una exposició que recull de manera elegant i clara les facetes de l’autor i una àmplia mostra bibliogràfica de la seva obra.

Formosa viu des de fa uns anys a cavall de Barcelona i Igualada, ciutat que se l’ha fet seu. Se l’estimen a Sabadell, on va néixer. Se l’estimen a Terrassa, on va viure durant anys, i ara el reivindiquen a Igualada com un fill predilecte. Amb la seva modèstia habitual, Formosa va agrair les atencions del regidor de Cultura, Pere Camps, i l’esforç de la bibliotecària, Montserrat Lobato, comissària d’aquesta exposició, que es podrà visitar durant tot el mes d’octubre.

Feliu va fer un recorregut cronològic per la seva obra, des del seu primer recull Albes breus a les mans, fins al recull titulat Al llarg de tota una impaciència. La seva lectura es va anar alternant amb cançons que ell ha escrit per a la seva filla Ester i que ha musicat Sílvia Comas. Aquestes cançons parlen de l’amor i de la pèrdua, i formen part del disc Formosa per Formosa. N’hi ha una dedicada a Leonard Cohen, que va néixer el mateix any que ell. Són cançons escrites pel Feliu per ser cantades, però que el poeta no considera poemes, excepte la cançó que duu per títol “No han pogut deixar-me fora”, dedicada a la Billie Holliday, que sempre havia d’entrar als teatres per la porta del darrere perquè era negra. Ester Formosa canta amb una veu modulada, que recull els matisos de cada frase de manera diàfana.

Formosa va llegir alguns dels seus versos més coneguts i recitats, com ara els poemes de Cançoner dedicats a la Maria Plans, la primera dona i mare de les seves filles. El dol per la mort de l’esposa és un dels nuclis de l’obra de Formosa, i una de les expriències vitals més doloroses del poeta, molt ben descrita a El present vulnerable, el seu primer dietari, que Núvol ha recuperat enguany després de quasi quaranta anys de la primera edició a Laia.

Formosa també va llegir poemes del seu poemari més premiat, Semblança, que va dedicar a la seva actual esposa, l’Anna Vila, “una igualadina malcarada però molt guapa”, tal com la va definir davant del centenar llarg de persones que es van aplegar a la biblioteca.

Algun dia, a Igualada, Sabadell i Terrassa tindrem el carrer Feliu Formosa, o potser millor la Plaça Formosa, una plaça tranquil·la amb canalla i un sorral, i bancs perquè hi seguin els avis mentre veuen passar el temps.