Piulem en català

22.02.2014

Si la tendència general, fins fa uns anys, era pensar que tots acabaríem parlant una mateixa llengua, la realitat actual ens mostra tot el contrari: Internet i les xarxes socials han demostrat que una llengua mitjana també pot tenir un gran abast social. És el cas del català que, contra tot pronòstic, es situa com una de les llengües més usada a Internet: segons les dades que s’han anat recollint en els últims anys, el català és la vuitena llengua amb més penetració d’Internet, per sobre del francès, l’alemany, l’italià i el castellà.

Mapa dels usuaris de Twitter per llengües

El català és una llengua de demografia mitjana, parlada a vuit territoris: Catalunya, Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord, l’Alguer, el País Valencià, les Illes Balears i la Vall d’Aran, on també es parla aranès, una variant de l’occità. En total, l’any 2012 tots aquests territoris sumaven més de tretze milions d’habitants, dels quals, deu milions parlaven en català, un percentatge molt elevat. Així mateix, resulta interessant veure que l’ús del català a nivell europeu ha anat en augment en els últims anys: l’aplicació Language knowledge in the European Union (www.languageknowledge.eu) ens mostra que el català ocupa la setzena posició en el rànquing de llengües parlades a nivell europeu: un 1,6% dels parlants que conformen l’Europa dels 27 el saben parlar —a Espanya, el 15,7% de la població el sap parlar—. Tal com s’explica al VI informe sobre la situació de la llengua catalana (Xarxa CRUSCAT, 2012), «sens dubte, era la llengua amb més parlants de les no oficials a la Unió Europea. Es posicionava entre les llengües estatals de demografia mitjana, amb alguns parlants més que el danès, l’eslovac o el finès, o amb alguns menys que el búlgar, el suec o el grec».

Les xarxes socials també han estat objecte d’estudi pels investigadors per l’àmplia difusió i la rellevància que han pres en la vida diària de les persones. En aquest sentit, la sociolingüística ha realitzat diverses publicacions respecte a aquest fenomen, dels quals un dels més famosos és el mapa de les Linguistic communities of Twitter (2011) d’Eric Fischer. Aquest estudi demostra la presència de les principals llengües del món, entre les quals cal destacar la llengua catalana.

L’any 2012 un altre grup d’especialistes va realitzar un altre estudi, The Twitter of Babel: Mapping World Languages through Microbbloging Platforms, en què es demostrava que la llengua catalana ocupava de la dinovena posició quant a nombre de piulades georeferenciades. En paraules de Natxo Sorolla, «els investigadors destacaven que el contacte lingüístic entre català i castellà a Catalunya, i sobretot a Barcelona, no era com el que habitualment  es produïa en altres territoris, com per exemple Bèlgica o el Canadà» (Xarxa CRUSCAT, 2012).

Però encara hi ha més, perquè el català és l’única llengua que disposa de domini propi, el .CAT. Aquest domini va ser impulsat per la Fundació puntCAT, la qual, l’any 2012 va fer públic un informe sobre l’ús creixent d’aquest domini i que podeu veure aquí. Al maig del 2013 s’havien registrat més de 66.000 dominis.

Per tot això, cada vegada són més les iniciatives que es prenen —tant a nivell institucional com a nivell no governamental— a favor de l’ús del català. L’InformeCAT de 2013, elaborat per Plataforma per la Llengua, demostra que en el camp de les noves tecnologies el català és una llengua d’ús. Per exemple, segons aquest informe, el català és una de les llengües més actives a la Viquipèdia, la qual inclou més de 400.000 articles, gairebé el doble dels que estan redactats en castellà. Cal dir que darrere d’aquesta tasca hi ha l’organització sense ànim de lucre Amical Wikimedia, entitat finalista en el marc dels Premis Martí Gasull i Roig d’enguany.

Aquest mateix any, d’altra banda, el TERMCAT ha elaborat un diccionari per a dispositius mòbils, que expliquem més detalladament en aquest altre article. L’objectiu d’aquesta nova publicació és donar a conèixer als usuaris una terminologia alternativa en català dels termes més usats en aquest àmbit.

Finalment, per difondre l’ús del català entre les empreses que treballen en l’àmbit digital, la Direcció General de Política Lingüística ha editat un opuscle, 10 raons perquè els productes parlin català, amb el qual es vol fer veure que el públic catalanoparlant és una realitat. L’opuscle mostra com les principals marques (Google, Apple, Microsoft, Facebook, etc.) aposten per presentar els seus productes en català i dóna nou raons més per seguir-ho fent. .

 

Enllaços: 

Fischer, Eric, 2012, Language Communities of Twitter. Courtesy of Eric Fischer. In “8th Iteration (2012): Science Maps for Kids,” Places & Spaces: Mapping Science, edited by Katy Börner and Michael J. Stamper. En línia: http://scimaps.org

Fundació puntCAT, 2012. Domini .CAT: Evolució, geolocalització i registradors. En línia:

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2014. 10 raons perquè els productes digitals parlin català. En línia:

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, TERMCAT, 2014. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils. En línia:

Plataforma per la Llengua, 2013. InformeCAT 2013.

Van Parys, Jonathan, 2012: http://www.languageknowledge.eu/

Fischer, Eric, 2011. Language Communities of Twitter. Flickr. Last modified October 24.

Xarxa CRUSCAT, 2013. VI Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. En línia: