Pioneres mortes i autors vius

29.05.2019

El TNC ha presentat la temporada 2019-2020. L’actual encara té pendent dos espectacles per estrenar (El dolor i Kind) però, així tot, sembla que les xifres són molt bones. La vinent tindrà l’epicentre dedicat a les Pioneres, autores catalanes que van des de la meitat del segle XIX al 1939, on trobarem noms com els de Víctor Català, Carme Montoriol, Lluïsa Denís o Rosa M. Arquimbau. El TNC enforteix els vincles amb el MNAC i l’ESMUC, que recuperarà obres de compositores modernistes com Narcisa Freixas, Carme Karr o Matilde Escalas. A la Sala Gran veurem textos de Sagarra, Woolf, Clua i De Filippo. A la Petita hi haurà Rodoreda, Oriol, Zarzoso o Batlle. A la Tallers, Álvarez, Cendoya, Casanovas o Picó. Som-hi.

Laura Conejero i Elisabet Casanovas protagonitzaran ‘Monroe-Lamarr’ al TNC. © White Horse

“Conquesta i resistència” serà el lema de la temporada 2019-2020. Xavier Albertí esmenta les lluites dels col·lectius LGBTI i feminista per explicar un eslògan que lluirà durant tot el curs al vestíbul del teatre, on ara veiem el neó amb el “Dogma i llibertat” de Rusiñol.  El director artístic del TNC parla de la tensió ètica que anirem retrobant durant aquesta programació, en què s’ha volgut revisar les bases historiogràfiques de l’autoria catalana femenina. Aquesta serà la primera temporada plenament paritària del teatre nacional, amb equilibri entre homes i dones tant pel que fa a l’autoria com a la direcció dels espectacles. Albertí justifica la convivència entre autores mortes i autors vius com una reivindicació de les pioneres oblidades del teatre català, al mateix temps que anuncia que a la temporada 2020-2021 a la Sala Gran hi haurà més directores que directors. La progressió “natural” d’un director al TNC seria estrenar a la Sala Tallers, per passar després a la Petita i finalment a la Gran. Això es pot exemplificar amb Jordi Prat i Coll, que després de Liceistes i cruzados, La fortuna de Sílvia i Après moi le déluge, va obtenir el seu gran èxit de crítica i públic amb Els Jocs Florals de Canprosa. L’espectacle inaugural d’enguany serà La Rambla de les Floristes, comèdia en tres actes escrita el 1935, que Prat i Coll convertirà en un homenatge a la Rambla, protagonitzada per la flamant regidora terrassenca Rosa Boladeras i alguns dels vilatans de Canprosa.

A la Sala Gran també hi veurem Mrs. Dalloway, el muntatge del Teatro Español dirigit per Carme Portaceli amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart, sobre la novel·la homònima de Virginia Woolf. L’espectacle, protagonitzat per Blanca Portillo i amb la presència d’actors catalans com Anna Moliner, Jordi Collet o Gabriela Flores, va ser un gran èxit de públic a Madrid. El febrer s’estrenarà Justícia, una obra de Guillem Clua dirigida per Josep M. Mestres i amb Josep Maria Pou i Vicky Peña en els papers principals. El debut de Clua a la Sala Gran és un text sobre la identitat catalana, protagonitzat per un jutge conservador que es confronta amb els fantasmes del seu passat, que retrata Catalunya des de la mort de Franco fins al moment actual. Al maig, Xavier Albertí dirigirà Les veus interiors, d’Eduardo De Filippo, amb un gran muntatge interpretat per primeres espases del teatre català com Pere Arquillué, Mercè Aránega, Lluís Villanueva, Àurea Márquez, Joan Carreras o Laura Aubert. L’extens repartiment encara està en curs, i Albertí va confessar que busquen una actriu de divuit anys i un actor de vuitanta-i-molts. No crec que els costi trobar candidats per a aquests papers, ja que ambdues categories estan plenes d’intèrprets sense feina i amb ganes de treballar, a casa nostra.

Vicky Peña i Josep Maria Pou protagonitzaran ‘Justícia’ al TNC. © White Horse

L’epicentre Pioneres tindrà el seu plat fort amb l’adaptació teatral de Solitud, de Víctor Català, que tindrà el títol de Passat Riudorta…, amb dramatúrgia d’Albert Arribas i direcció d’Alícia Gorina, i estarà protagonitzat per Maria Ribera i Pol López. A la Tallers veurem L’huracà, un text de Carme Montoriol escrit el 1934 sobre la maternitat i la relació possessiva d’un fill amb la seva mare, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart i direcció de Mònica Bofill (només quatre funcions). Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es presentaran tres peces d’autores pioneres, espectacles preferents per als abonats del TNC i els Amics del MNAC: Una venjança com n’hi ha poques, de Lluïsa Denís i direcció d’Ester Villamor; Es rifa un home!, de Rosa M. Arquimbau i direcció de Marta Aran; i Les cartes, de Víctor Català, dirigida per Clara Manyós. A la Sala Gran tindrà lloc un concert de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, a l’abril, dedicat a les compositores del Modernisme. Amb motiu de l’epicentre Pioneres, el TNC i Arola Editors publicaran un volum dedicat a diverses autores (Monserdà, Karr, Denís, de Palma, entre d’altres), un volum dedicat a Víctor Català i un altre a Carme Montoriol. Seguint amb les autores, a la Sala Petita Joan Ollé adaptarà i dirigirà La mort i la primavera, “la gran novel·la inacabada de la gran Mercè Rodoreda”, una coproducció amb Temporada Alta protagonitzada per Rosa Renom, Joan Anguera i Pepo Blasco.

Pel que fa a la dramatúrgia catalana contemporània, Carles Batlle estrenarà Monroe-Lamarr, text guanyador del Premi Frederic Roda de Teatre 2018, un cara a cara entre l’ambició rossa (Marilyn Monroe) i la inventora del wifi (Hedy Lamarr), interpretades per Elisabet Casanovas i Laura Conejero. Aquest text és un encàrrec del TNC, com també ho és La casa de les aranyes, la nova obra de Paco Zarzoso que, coproduïda per l’Institut Valencià de Cultura, també farà temporada al Teatre Principal de València. La creadora Lali Álvarez estrenarà Hipòtesi demà, un espectacle de la seva companyia HUI BASA que uneix un grup d’adolescents i un grup de gent gran, per reflexionar plegats sobre si encara és possible canviar el món. Per a un públic jove també està pensat L’amic retrobat, muntatge basat en la novel·la homònima de Fred Uhlman, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i direcció de Joan Arqué, amb Quim Àvila i Francesc Cuéllar en els papers principals. Jordi Casanovas i La Joven Compañía estrenaran Gazoline a la Sala Tallers, un espectacle ambientat durant els aldarulls del 2005 a les banlieues de París, i protagonitzat per cinc intèrprets racialitzats. El projecte guanyador del darrer Premi Quim Masó, Europa Bull d’Indi Gest i Jordi Oriol, s’estrenarà a la Sala Petita al novembre, protagonitzat per una Europa molt cornuda que s’agita i bull, amb Anna Hierro, Carles Pedragosa i el mateix Oriol en escena.

Pol López i Maria Ribera seran els protagonistes de ‘Solitud’ al TNC. © White Horse

El públic familiar tindrà, a la Sala Tallers, tres espectacles pensats específicament per a ell: La nena dels pardals, un muntatge de Teatre al Detall escrit per Jordi Palet i dirigit per Joan Maria Segura Bernadas (Premi Butaca, Premi de la Crítica i Premi del públic a la Mostra d’Igualada); Kàtia, de Teatre Nu, amb direcció i dramatúrgia de Víctor Borràs, sobre l’adopció i la necessitat de trobar els nostres orígens; i Ex-libris, un espectacle de circ de la companyia Voël amb els llibres com a protagonistes absoluts. La dansa i el moviment arribaran de la mà d’Hotel Col·lectiu Escènic i Atresbandes amb Habitació 1: Ultima Thule, que obrirà la 18a edició del festival Escena Poblenou; Malditas plumas, un nou espectacle de Sol Picó que vol recuperar un catàleg de vedets del Paral·lel dels anys vint; i Enter Achilles, el mític muntatge de Lloyd Newson amb intèrprets del passat i el present de DV8 Physical Theatre, que ja es va poder veure a la Sala Tallers fa 22 anys (amb Jordi Cortés) com a ballarí, i que ara també comptarà amb la presència d’un ballarí dels Països Catalans (serà al Grec 2020). També veurem dos espectacles inclosos al festival Simbiòtic, el primer de Vero Cendoya i Aranta López (Untitled ref. Nº 1) i el segon de Kaite O’Reilly (Richard Redux or Sara Beer (is/not) Richard III), ambdós accessibles i inclusius, i que han obligat a realitzar treballs d’adaptació als camerinos de la Sala Tallers. La Conquesta del Pol Sud portarà Raphaëlle a la Sala Tallers, la tercera part de la trilogia documental iniciada amb Nadia i Claudia, i Animal Religion estrenarà Ahir, un espectacle interdisciplinari de circ (i més coses) que jugarà amb l’enregistrament de la funció del dia anterior. Com a cirereta del pastís, i amb motiu del 50è aniversari de la mort de Margarida Xirgu, l’actriu uruguaiana Estela Medina, deixeble de la Xirgu, presentarà dues funcions de Sólo una actriz, monòleg que serà ampliat amb una taula rodona.

Aquesta programació s’ha presentat com la més paritària del TNC feta fins ara, i això és veritat. Però hi ha trampa, és clar. Exceptuant l’adaptació teatral de Solitud, que es podrà veure durant un mes a la Sala Petita, la resta d’espectacles dedicats a les Pioneres tindran escasses funcions. També és força significatiu que els encàrrecs del TNC hagin sigut a tres autors (Batlle, Clua i Zarzoso), i que la presència de creadores vives sigui escassa (Álvarez, Bofill, Cendoya, Ricart, Portaceli i Picó). Xavier Albertí va prometre que a la temporada 2020-2021 hi haurà més directores que directors que estrenaran a la Sala Gran. Recuperant el lema de la temporada, esperem que la “resistència” de les creadores vives, relegades a la Sala Tallers, la Petita i a poques funcions, acabi comportant la “conquesta” dels grans espais, amb igualtat de condicions, temps i visibilitat. Servidor de vostès té ganes que arribi el dia que puguem deixar de contar noms, la veritat.