Pilar Vinent, la constància de la gota que forada la roca

27.11.2013

Plataforma per la Llengua ha convocat el premi Martí Gasull, en memòria del fundador de la Plataforma, que va morir l’any passat a l’Himàlaia. Aquest premi ha de reconèixer la feina d’una persona o entitat que pel seu activisme hagi promogut la llengua com a eina de cohesió social. El guardó es troba en la fase de nominacions i esteu convidats a nominar el vostre candidat al web de Plataforma per la Llengua fins al 30 de novembre. Avui des de Ciutadella, Joan M. Mascaró nomina Pilar Vinent amb una glossa molt personal. Podeu enviar-nos la vostra glossa si heu nominat algú a info@nuvol.com i en valorarem la publicació.

 

Pilar VInent, nominada pel Premi Martí Gasull convocat per Plataforma per la Llengua

 

Discreta com ella mateixa, a poc a poc i amb bona lletra, l’octubre d’enguany ha fet ja 30 anys que Pilar Vinent Barceló (Ciutadella, 1960) va començar la seua feina com a assessora lingüística al Consell Insular de Menorca, una plaça nascuda de la mà de l’Estatut d’Autonomia balear de l’1 de març de 1983 i amb el professor i poeta Joan F. López Casasnovas com a conseller insular de Cultura i Normalització Lingüística, com es deia abans. Des de llavors, des de fa tres dècades, que es diu ràpid, Vinent ve realitzant una feina callada, enfora dels focus i poc vista mediàticament, però realment eficaç si rallam de donar a conèixer i de posar la llengua al seu lloc, que no és altra cosa que l’aspiració de poder-la emprar normalment dins tots (tots!) els àmbits de la vida quotidiana. Certament, no és que açò s’hagi aconseguit (i, pel que es veu, hi queda camí per recórrer…) ni que s’hagi d’atribuir a una sola persona, ni molt manco, però sí que personalment hi veig en aquesta constància una manera, precisament, de posar el focus damunt tot un munt de persones relativament anònimes que amb la seua feina diària (i, sobretot, emprant-la) contribueixen a dignificar la llengua catalana, i amb ella, el català que rallam a Menorca, és clar. I tot açò en un moment, a les Illes Balears, especialment convuls i en què la unitat de la llengua pròpia està seriosament amenaçada per la insensibilitat dels polítics governants més influents.

Activista més o manco assídua de les xarxes socials i al carrer, apart de la seua tasca divulgadora a través de la revista institucional Àmbit (i puntualment a través d’altres mitjans de comunicació), amb articles destinats a difondre la riquesa del nostre patrimoni lingüístic donant als mots el nom que li correspon en la nostra llengua així com difondre la necessitat de preservar-lo, i açò deixant de banda altres aspectes inherents a aquests 30 anys de servei; una de les feines que Pilar Vinent gestiona, en tant que responsable tècnica del seu departament i a través també de la Comissió de Cultura Popular, és la pàgina web de Cultura Popular de Menorca, una pàgina excel·lent si parlam de cultura popular i d’arrel tradicional a l’illa. Una de les darreres incorporacions, d’aquest darrer estiu, és la feina realitzada, açò sí a partir d’un primer treball de la filòloga Anna Tudurí quant a la terminologia específica de les festes de Maó (i que en el seu moment en vam rallar aquí a Núvol, quant al breu diccionari en línia que recull un total de 135 termes relacionats amb les festes patronals eqüestres de Menorca, i que, de fet, es troba allotjat al web del Termcat.

Aquest és un exemple d’una altra de les “obsessions” (o constants) de Pilar Vinent en la seua tasca, la de posar a l’abast de tothom qui ho vulgui aquesta fantàstica riquesa lingüística que té el català, no només quant a conèixer les nombroses paraules “correctes” des d’un punt de vista lingüístic que un moment donat hi pot haver per dir una cosa concreta, sinó també a posar en valor les que, en aquest cas, són pròpies del català de Menorca, del menorquí (del pla català), no per confrontar-les ni enfrontar-les amb altres d’altres variants dialectals (sigui barceloní, gironí o formenterenc) sinó, justament, perquè, com li he sentit a dir en més d’una ocasió, com més paraules hi hagi més rica serà la llengua i serà millor per a tots. I açò no té absolutament res a veure amb disbarats com pretendre col·locar paraules com per exemple “senisero” en tost de cendrer, “verbenes” en lloc de revetles o “baléà” per balear.

Tot i guanyar-se la vida al Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Consell Insular de Menorca, Pilar Vinent no és filòloga sinó que ha estudiat Història contemporània i darrerament també s’ha introduït en la literatura, de manera que a més a més d’haver estat finalista dels premis de narrativa 9 de Juliol de l’Ajuntament de Ciutadella (2008) i d’haver aconseguit el segon lloc al XVII premi Federica Montseny de narrativa convocat per l’Ajuntament de Manlleu en 2011 amb “El portamonedes de plata” (el podeu llegir aquí, la menorquina va guanyar l’any 2011 el Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa en la modalitat infantil amb “La tortuga de Binirraïmet” i l’any 2012 el premi de literatura infantil convocat per l’Ajuntament des Mercadal amb “La troballa d’un dia de trons i llamps”.

És per aquesta combinació de tres dècades fent feina per la llengua, per a la seua riquesa lingüística, i també com a símbol de la constància i de la feina discreta que tantes i tantes persones fan diàriament, feina també necessària talment gotes per foradar la roca cap a la integració lingüística i la cohesió social, pel que des de Menorca nomin a Pilar Vinent Barceló al premi Martí Gasull convocat per Plataforma per la Llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. M’agradaria molt poder rebre la revista digital a la meva adreça de correu electrònic. Gràcies!