Picurt: torna el cinema de muntanya

Avui comença a La Seu d’Urgell el festival Picurt 2015 de cinema de muntanya dels Pirineus, que enguany celebra la seva novena edició, i que compta amb una exhaustiva mostra de films –llargmetratges, documentals, telefilms, curts de muntanya… – de procedències molts diverses.

Enguany el Picurt ens porta des de pel·lícules catalanes d’àmbit local fins a produccions estrangeres que ens traslladen realitats desconegudes d’indrets com el Tirol, la Patagònia argentina, l’Iran, Bolívia o el Nepal, entre molts d’altres. I tant hi podem trobar novetats o obres acabades d’estrenar com documents amb més de mig segle d’història. Aquest any, Polònia és el país convidat: un dels territoris amb més tradició alpinística del món.

En total són 55 films, que es podran veure a partir d’avui i fins al dissabte 27 a La Seu d’Urgell i al petit poble d’Artedó, a tocar del Parc Natural del Cadí-Moixeró. El tret de sortida de la mostra, organitzada per l’Associació Cultura i Entorn del Pirineu (CEP), és a les set de la tarda als Cinemes Guiu de La Seu d’Urgell.

A Núvol hem volgut donar cobertura al festival per contribuir a difondre la cultura de muntanya, que ofereix una infinitat de formes d’expressió per acostar les particularitats de cada projecció i de cada vivència, personal o col·lectiva, a públics molt diversos. Perquè la muntanya ho és, i molt, de diversa. Des d’aquí us emplacem a assistir al festival i aprofitem per ressenyar-vos algunes propostes.

 

Der Bauer bleibst Du (Tu seràs el pagès)
Alemanya, 2013
Durada: 100’
Direcció i guió: Benedikt Kuby
Edició i producció: Benedikt Kuby
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=wz3c_ngHbCo

En Heinz, un home que he fet de pagès tota la vida, viu en una finca familiar amb més de 400 anys d’història, a les muntanyes del Tirol. És un home tradicional i metòdic que coneix tot els ets i uts de la feina d’agricultor en aquesta regió. Però en Heinz s’ha fet vell i, com que no té descendència, busca un successor entre els joves del poble per poder garantir la continuïtat de la seva granja i les seves terres, treballades per nombroses generacions d’avantpassats. Dia a dia, ensenyarà les tècniques tradicionals, perdudes amb la modernització, a en Johaness, mantenint vius l’esperit i la història d’una família i un usatge que encara no ha mort: una forma de vida inconcebible sense el treball constant, un jorn rere l’altre des de la primavera fins a l’hivern. Der Bauer bleibst Du és una reflexió sensible al canvi generacional que condensa naturalitat i tendresa; la història d’una transició narrada amb molta proximitat, en què sobresurt la senzillesa d’un costumisme plenament genuí.

Crosada
França, 1997
Durada: 30’
Realització: Michel Gayraud
Producció: Écransud

Una espectacular adaptació de la Canso de la Crosada, poema èpic de Guilhèm de Tudèla i un narrador anònim que relata, contemporàniament, la famosa croada albigesa, des dels seus inicis al segle XIII, amb la invasió del Llenguadoc, fins a la mort de Simó de Montfort i la caiguda de Tolosa. El text està recitat en occità per un cor d’infants que es van alternant per narrar la història, contextualitzada per Isabelle Françoise, una dona emfàtica i contundent que és el fil conductor del relat i que posa el colofó a una ambientació magnífica. La posada en escena del film juga amb la juxtaposició d’imatges i colors, que acompanyen les veus que narren amb una expressivitat atordidora. La potència visual de Crosada combina negre i vermell per reflectir l’infern, en contraposició al color blau que evoca el paradís. Això li confereix una estètica molt particular i encisadora, amb un ritme implacable que evoca l’avenç dels croats per tot el sud d’Occitània. El documental també compta amb una banda sonora que, amb l’inconfusible so de la viola de roda, canta, en forma de sirventès, la salvatjada empresa per l’Església Romana contra els càtars. El grau d’èpica que aconsegueix és francament convincent. I narrat amb la llengua dels trobadors, per descomptat.

 

Kukuczka
Polonia, 2011
Durada: 45’
Direcció i guió: Jerzy Porebski
Edició: Natalia Cieluch
So: Kamil Sajewicz, Jacek Szczepanek
Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=AyVNXJfQEFE

Dèiem que Polònia és un dels països amb més tradició alpinística, i aquest documental és una de les filmacions que en donen bona prova. Concretament, amb la història d’un dels alpinistes més destacats del món, declarat el millor per molts: Jerzy Kukuczka (24/03/1948 – 24/10/1989), el segon home en aconseguir la corona dels catorze vuitmils, que va morir fa 25 anys al Lhoste (Nepal). Un mite. En aquest reportatge, descobrim per què era un tipus especial, pel seu caràcter, per la seva determinació, per les seves idees, pel seu estil; i com fou de decisiu per al món de l’escalada i per al descobriment de rutes desconegudes a l’Himàlaia. La seva dona, el seu fill i altres llegendes de l’alpinisme el recorden en aquest film: un home honest i decidit, una mica introvertit, que va inspirar molts polonesos amb la seva determinació i senzillesa (no només els muntanyencs) elevant el nivell de l’himalaisme a un grau summe. Kukuczka sempre va dur la seva ànima d’explorador cap a allò desconegut, inexplorat: noves rutes, expedicions hivernals… Una filosofia motivada per l’atracció per descobrir. Amb la perspectiva que tenim avui dia, podem fixar-nos en quins van ser i quins són els objectius i la motivació que originen les grans muntanyes, quins enfocaments hi ha al darrere. La conclusió és que la tendència al comercialisme i al triomf personal s’està imposant a l’aventura per se i a un romanticisme vertader. Kukuczka era un prodigi de l’alpinisme (és el que ha necessitat menys anys per assolir els catorze vuitmils), però, per damunt de tot, era un romàntic. I per això és una llegenda.

Espés
Espanya, 2013
Durada: 12’
Direcció i muntatge: Tànit Fernández, Isaac Rodríguez
Guió: Tànit Fernández
Producció i fotografía: Tànit Fernández, Isaac Rodríguez , Ángel Garrido
Ajudant de muntantge: Ferran Duran
Teaser: https://vimeo.com/83021360

Espés és un poble del Pirineu aragonès que, com molts altres d’Espanya, i particularment dels Pirineus, està a punt de desaparèixer. Els quatre habitants que hi queden són els narradors d’aquest retrat documental, que testifica el pes del temps, la nostàlgia inevitable del passat i la por i la incertesa del demà. Reflexions sobre el que fou el poble, el que en queda i el que passarà quan ja no hi siguin. Aquesta projecció, que combina veu i imatge sense cap altre element, ha guanyat diversos premis, d’entre els quals destaca el de millor direcció i millor guió al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges, 2013).

Teaser ESPÉS from TànitFernández IsaacRodríguez on Vimeo.

La Ciudadela
Argentina i França, 2014
Durada: 65’
Direcció i Guió: Rubén Guzmán
Edició: Patrick Lauze, Rubén Guzmán
Producció: Sonia Paramo
Teaser: https://vimeo.com/100900596

Estructurat com un tríptic, aquest documental francès descriu la vida de tres persones, un home i dues dones, que viuen a la Patagònia argentina: una terra vastíssima i captivadora, oblidada i castigada pel temps, però amb un entorn paisatgístic formidable. La Ciudadela és el testimoni de tres vides solitàries, recloses, però no per això exemptes de passió. Cadascun d’ells ha optat per una vida simple, discreta, que no deixa empremta. L’home recull llenya al costat de les vies d’un tren ja desaparegut, mentre en el seu temps lliure gaudeix de la companyia d’un xai. Una dona aficionada a les pintures rupestres desplega tot l’arsenal de dades i anotacions d’una vida de fascinació. I la darrera protagonista –la cineasta Narcisa Hirsch– fa llargues passejades pel bosc tot reflexionant sobre la base de dècades de pràctiques artístiques i lectures filosòfiques. És un documental experimental (docu-experimental), poètic, contemplatiu, que invita a la introspecció i a la reflexió. Els personatges són presentats amb distància, però sense abandonar mai la mirada intimista, amb una filmació casual i quotidiana que conté postals paisatgístiques exultants, espectaculars. Tal com succeeix amb els protagonistes d’aquest tríptic, el cinema de Rubén Guzmán sembla definir-se per la seva condició peregrina, cosa que aconsegueix amb una cura i una estilística gens menyspreables. No és estrany que hagi rebut el premi TLT (Téle Toulouse), Cinélatino 25èmes Rencontres de Toulouse (2014) al millor documental.

Lämmer (Ovelles)
Alemanya, 2013
Durada: 4’
Direcció i guió: Gottfried Mentor
Producció: Thomas Meyer-Hermann
So: Matthias Klein, Christian Heck

Lämmer és un curt per a nens en què els pares d’un xai se sorprenen perquè el seu petit no bela i no actua igual que la resta d’ovelles. L’insten a comportar-se com a tal, però ell, en comptes de fer “beeee”, fa “muuuu”. Semblen desconcertats. Però aviat descobreixen que hi ha altres xais al seu voltant que fan “guau, guau” i “quiquiriqui”. Entreteniment per als més petits.

La muntanya sempre ha suscitat passions, conservat històries i ocultat misteris, Ha escenificat gestes i records, perills i desgràcies. De tot tipus. La seva potència és colossal, i per això –els que ens hi sentim– ens hi sentim atrets. La muntanya també és un reflex del pas del temps, dels canvis de la natura i dels canvis humans. La cultura de muntanya, a través de treballs com els que es poden veure en aquesta mostra, engloba totes aquestes coses per deixar-ne constància i, més o menys indirectament, per fer reviscolar, en certa manera, el romanticisme associat a la relació que hi tenim, que hi hem tingut i que hi seguirem tenint, sigui des d’un punt de vista merament paisatgístic, documentalista o històric, o amb l’èpica de l’aventura com a bandera.

El festival PICURT ens ofereix aquesta miscel·lània, també pel que fa a les nacionalitats (18 països hi són representats), així com un programa d’activitats paral·leles que compta amb conferències i exposicions, a més d’espectacles musicals, un mercat d’artesania i un homenatge a Rosa Vergés per la seva trajectòria com a guionista i cineasta.