Piano per piano

20.04.2015

La Jove Orquestra Nacional de Catalunya, impecable, interpretà dimecres a la sala Pau Casals de L’Auditori un programa que s’apropà al piano romàntic rus amb el prodigiós pianista Marc Heredia i l’obra de Serguei Rakhmàninov, amb una segona part únicament orquestral amb Quadres d’una exposició de Modest Mussorgsky.

El pianista Marc Heredia al costat de la JONC.  FOTO I EDICIÓ: Andreu Martínez i Miret

El pianista Marc Heredia al costat de la JONC. FOTO I EDICIÓ: Andreu M. i Miret

La nit de dimarts a l’Auditori fou sens dubte una gran vetllada. Dos pesos pesants del repertori romàntic rus per a orquestra dalt l’escenari, a les mans dels joves intèrprets de la JONC que van demostrar una execució impecable sota la direcció magistral de Manel Valdivieso. Un programa dividit en dues parts, sent la primera un oferiment al finalista del concurs de piano Maria Canals 2015, Marc Heredia. L’obra escollida, Concert per a piano i orquestra en Do menor núm.2, op. 18. de Serguei Rakhmàninov. La brillant composició, dividida en tres moviments, va permetre un desplegament majestuós on la JONC va revelar-se en la millor de les seves versions. Marc Heredia, molt precís en els matisos i cadascuna de les dinàmiques com a protagonista de l’obra, es desenvolupava de forma àgil. Tanmateix, en arribar passatges a tutti de gran intensitat, l’acústica i la crescuda orquestra aclaparaven completament la presència sonora i engolien el so del piano. D’altra banda, val a dir que els millors moments del jove i talentós Marc Heredia, a part dels seus espais en solitari, van ser durant els passatges en què era acompanyat pel cos de corda, instruments solistes com el clarinet o quan el mateix piano exercia de flux entre diversos instruments jugant al pregunta – resposta.

Fou gran l’ovació rebuda en acabar la primera part, que finalment incità Marc Heredia a concedir una última interpretació en solitari, com a propina.

La segona part, Quadres d’una exposició, del compositor rus del Grup dels 5, Modest Mussorgsky, posà la JONC en primer pla on va acabar de relluir en tota la seva forma. La suite, composada per deu peces relatives als deu quadres de l’exposició que descriu l’obra -originalment per a piano- fou posteriorment orquestrada per Maurice Ravel. Durant la interpretació va destacar el brillant empastament dels metalls, creant una densa textura. També l’increïble sonoritat del cos de corda, imprescindible en tota la composició, els genuïns moments de trompeta, saxo i fagot als Promenade, i els màgics passatges del vent fusta en moments com el Ballet des poussins dans leurs coques. Tot finalitzant en un apoteòsic final que deixava palesa la gran feina a càrrec de Manel Valdivieso i el gran treball d’una jove formació repleta de grans talents que encaminen un futur professional d’allò més prometedor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. El 2on concert de Rakhmàninov, és de les millors obres que s’han escrit a la història de la música. Per això es programa, des de fa més de 100 anys, a tots els auditoris del món.