Peyu, Pla i Portet o com reaprendre a flipar

24.10.2018

Introduir noves espècies en un ecosistema televisiu endogàmic sempre és una bona idea des del punt de vista de la selecció natural, que premia la varietat dins dels grups augmentant les seves possibilitats de supervivència. Natura sàvia, el nou programa d’humor i divulgació científica –en aquest ordre- conduït per en Peyu i assilvestrat per Quimi Portet i Albert Pla, oxigena la graella de TV3 amb un format arriscat, intel·ligent i necessari. L’antropocentrisme és la causa principal del canvi climàtic, així que tot el que sigui acostumar-nos a més animals i menys humans ens acosta a la salvació.

Albert Pla a la presentació de ‘Natura sàvia’, el nou programa d’humor i divulgació científica de TV3

Per aconseguir negociar amb 45 minuts parlant de granotes i gripaus en un horari poc avesat a la ciència, el programa reparteix la transmissió d’informació en tres parts i els respectius nivells de realitat: el naturalista Jaume Sañé, l’expert de debò, explica coses a en Peyu a la mateixa muntanya; en Peyu explica coses a en Pla i en Portet en un plató, i en Pla i en Portet s’expliquen coses entre ells mirant la tele. Cap de les esferes resulta redundant i el diàleg entre les tres està ben muntat, respectant el ritme tranquil que demana el tipus d’humor del programa. La divulgació és rigorosa i entretinguda, els diàlegs entre en Peyu i els dos músics ens deixen esquetxos ben travats i el racó privat dels dos esbojarrats permet l’humor més espontani i surrealista.

La gran virtut de Natura sàvia és que és un programa de televisió que entén i abraça el fet de mirar la televisió. Els documentals sobre animals són un gènere fundacional en l’educació catòdica, una experiència formativa universal que ha instruït generacions d’urbanites en la fascinació per la natura i que ensenya a contemplar una pantalla amb els ulls ben oberts i una disposició reverencial. Potser hem perdut la frescor, però en algun moment de la nostra infància veure un lleó perseguint una gasela va fer-nos esclatar el cervell, i aquestes coses queden gravades esperant tornar a sortir un altre cop. D’altra banda, créixer amb la televisió també suposa un curs accelerat en la cara B de l’existència: aprendre la importància de l’humor i la companyonia per combatre l’horror vacui.

Així, bona part del programa consisteix en Peyu, Portet i Pla dins de les nostres pantalles mirant una altra pantalla, combinant els extrems adult i infantil amb un saludable grau de radicalitat que dóna identitat còmica al programa. De fet, si alguna cosa li falla al format, és un excés de domesticació: un espai que s’emet passades les onze de la nit es dispararia si es dissolguessin els límits, tant pel que fa a la correcció política com en les exigències de convencionalitat. Va haver-hi bromes sobre la família reial i sobre els castellers en un benvingut afany d’acostar-se a les fronteres, però l’historial dels dos músics ens obliga a imaginar com seria un programa amb un Albert Pla desbocat cagant-se en la puta sense fre i un Quimi Portet estirant el surrealisme fins allà on li donés la gana.

Aristòtil va ser un dels grans naturalistes de la història, desenvolupant un dels primers sistemes de catalogació d’espècies animals que serviria com a precursor de l’actual mètode científic. Una de les seves idees més cèlebres és que la filosofia, que per a ell incloïa les ciències naturals, comença amb el fet de quedar-se parat davant del món. Els programes com Natura sàvia són dipositaris d’aquesta vocació per tornar-nos a fer sentir l’astorament que desaprenem amb els anys però, per fer-ho, s’han d’enfrontar a un repte: si l’entusiasme sembla forçat o la pedagogia altiva, ens n’allunyen. El caçador de cocodrils va triomfar a casa nostra convertint l’excés d’entusiasme en un running gag. Natura sàvia encara és més interessant: demostra que la naturalesa és meravellosa i està boja al mateix temps. Segurament, Pla i Portet dirien que és flipant.