Petits arquitectes contra grans corporacions

21.11.2016

Les conferències del cicle “D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura” segueixen convidant professionals que expliquen el seu pas pel món de la construcció i les sinergies d’aquest amb el sector ceràmic. A l’última sessió, Miguel Rodenas i Javier Bernate van reivindicar la necessitat de tractar de forma creativa els materials de sempre. Expliquem el cas de l’Auditori i Escola de Música MUCA, del jove Rodenas.

L'auditori MUCA està fet amb ceràmica| Foto: David Frutos

L’auditori MUCA està fet amb ceràmica| Foto: David Frutos

En arquitectura també hi han edificis que es converteixen en “la cançó de l’estiu”. De fet, així és com presenta Vicenç Sarrablo, comissari del cicle de conferències, l’obra  del jove arquitecte Miguel Rodenas (1980). La cançó de l’estiu de Rodenas és l’Auditori i Escola de Música MUCA, que s’ha construït en un petit poble de l’interior de la província d’Alacant, Alguenya, utilitzant de forma resolutiva el material ceràmic.

Però abans de presentar el MUCA, Rodenas fa una petita reflexió sobre l’homogeneïtzació dels espais a la societat digital. “Airbnb, Uber, Instagram o altres xarxes socials determinen els nostres gustos provocant l’homogeneïtzació de criteris”, explica l’arquitecte, que creu que internet ha suposat un punt d’inflexió en la manera d’entendre l’espai interior.

Segons Rodenas i el seu company de feina, Jesús Olivares, amb qui tenen el despatx COR Associats, avui en dia els arquitectes han de plantejar-se quin és el seu paper. “Hem de ser creatius i crear un nou paradigma”, afirma el conferenciant. Per aconseguir-ho, Rodenas i Olivares defensen noves estratègies de disseny arquitectònic basades, sobretot, en l’emoció.

COR arquitectes ha relacionat l'antic quarter amb el nou auditori| Foto: David Frutos

COR arquitectes ha relacionat l’antic quarter amb el nou auditori| Foto: David Frutos

I precisament l’auditori MUCA és un exemple de com treballar amb les emocions, sobretot pel que representa la història i la memòria de l’edifici, que era un antic quarter que se situava en un espai residual a les afores del municipi i on començades les obres s’hi van arribar a trobar caixes de bales de la Guerra Civil. Com es treballen la història i la memòria d’aquesta construcció?

Rodenas tenia clar que no volia que els nens diguessin “Vaig al cuartel!” i la seva intenció va ser “purificar l’edifici sense esborrar la seva tipologia”. Per aconseguir-ho, va convertir la futura escola de música en un llenç blanc i va treballar amb la memòria col·lectiva. “Una manera de canviar la memòria sobre un espai és fer una acció”, explicava al Museu del Disseny. Per això van convidar a seixanta pintors del poble i uns quants professionals que pintessin els voltants de les finestres de la forma que ells volguessin.

“Vam desdibuixar l’edifici”, diu content Rodenas. Però aquesta era només la part de l’escola. Rere d’aquest espai, calia construir un auditori que dialogués amb la zona. I el paisatge era complicat: a costat d’Alguenya hi ha una cantera de marbre de gran impacte paisatgístic que, a part de la dificultat de fer-lo dialogar amb una construcció arquitectònica, recobreix els edificis de pols.

Artistes del poble van ser convidats a pintar les finestres de la nova escola de música MUCA | Foto: David Frutos

Artistes del poble van ser convidats a pintar les finestres de la nova escola de música MUCA | Foto: David Frutos

I encara faltava l’últim inconvenient: el pressupost reduït de 562.797€. Al final, els membres de COR van decidir crear un auditori que semblés un bloc desprès de la cantera de marbre. Per aconseguir-ho, van construir un edifici de formes marcadament quadrades recobert d’una ceràmica especial.

Per tal d’abaratir costos, Rodenas i Olivares van fer recerca de proveïdors de material i van optar per treballar amb una terrisseria de més de 100 anys d’història que fa murals per a catedrals a Granada. Aquests artesans van fer servir un procés tradicional per construir peces de ceràmica d’aspecte nacrat, però la gràcia del producte requeia sobretot en que les baldoses havien de ser iridiscents: quan les mires, l’efecte òptic dels colors és el mateix que el que veiem en una bombolla d’aigua.

La ceràmica va ser una bona solució per aquests arquitectes, que abans d’escollir-la van provar altres materials iridiscents. “Sabíem que el pressupost de manteniment seria baix, i també que l’edifici quedaria ple de pols de la cantera”, recorda Miguel Rodenas, per això la ceràmica els va semblar un material perfecte perquè és resistent i perquè la pols s’hi acumularia de forma uniforme i es netejaria sola quan plogués.

L'auditori MUCA canvia a cada moment gràcies al seu material| Foto: David Frutos

L’auditori MUCA canvia a cada moment gràcies al seu material| Foto: David Frutos

Avui en dia, l’auditori és una sala polivalent capaç d’albergar 230 persones assegudes. Les butaques són mòbils i les instal·lacions poden acollir des de concerts a festes, a recepcions de l’ajuntament o altres tipus d’activitats. I això també interessava als seus creadors: “La comunitat valenciana està plena d’edificis que no es fan servir”, apunta Rodenas, i ara aquest quarter és una escola de música i auditori en ple rendiment.

La ceràmica iridiscent que ha escollit aquest jove arquitecte “endolceix la rotunditat formal de la peça”, i no només això, sinó que fa que l’edifici canviï constantment, perquè la llum canviant del dia s’hi reflexa constantment i canvia l’aparença de la construcció. Miguel Rodenas i Jesús Olivares han triomfat amb aquest edifici, i les crítiques han rebut els han servit per creure en les oportunitats dels petits despatxos davant les grans corporacions. “Si pensem des de la creativitat i les emocions, els arquitectes com nosaltres també podem tenir oportunitats”.

 

El dimarts dia 22 tindrà lloc al Museu del Disseny de Barcelona l’última conferència del cicle “Disseny, indústria i innovació. Ceràmica aplicada a l’arquitectura” amb els arquitectes Juan Trias de Bes i Felipe Pich-Aguilera.