Petit Gran Eril

6.09.2014

Dimecres 3, 18:00. Centre Cultural Can Fabra, barri de Sant Andreu. Tercer pis. En una sala de l’Escola Superior de Música del Taller de Músics, el Petit de Cal Eril assaja per darrer cop el concert que prepara per al festival Altaveu de Sant Boi d’aquest dissabte, 6 de setembre. Cita obligada per als seguidors de la banda i per als amants de les aventures musicals. El petit ha crescut i brilla com el sol. L’acompanya el metall, lleuger i pesat, de la Free Spirits Big Band de David Mengual, una orquestra de 16 vents que inclou tuba, trompetes, fiscorns o cornetes i saxos. Definitivament, el petit es prepara per ser gran.

El Petit de Cal Eril assaja al Taller de Músics de Sant Andreu

Sota una claror de neons vigilants, la sala presenta un aspecte exhaust amb un desordre de cadires arraconades a un cantó, com fruit d’una sortida en tromba d’uns estudiants impacients. A l’altra banda, entre més cadires, faristols i instruments, en Joan Pons parla amb algú del vestuari de la banda de dissabte. Aniran de fosc, diu. La tensió domina l’ambient i els gestos, la fatiga és a la vista, els músics l’arrosseguen després de tres dies intensos de provatures i ajustaments. “Per això molarien dues setmanes més”, comenta algú. El temps crema. Els nervis encarcaren les maneres i la música del Petit de Cal Eril demana fluïdesa i maneres suaus. Quan el Joan Pons s’acosta a saludar, se’l veu trinxat. Molt feina i responsabilitat perquè el projecte tiri endavant. La intenció de fer una entrevista mor allí mateix i l’escrit passa a ser una ressenya de l’assaig. Ara faran el repertori sencer de dissabte per darrer cop. Un fet insòlit i una experiència afortunada. Un dels millors repertoris del moment per a un sol espectador.

Els músics tornen gradualment de la pausa de la trucada i la cigarreta. Joves i de diferents llocs, se’ls barregen els accents quan parlen. Roba còmoda i lleugera, camises de ratlles, pantalons curts, vestits i xancletes i la pianista que dóna l’esquena des d’una cantonada. Un tatuatge del típic bust de Beethoven saluda des del bessó d’una cama. El cansament reparteix bon humor i acudits per alleugerir l’estona. La secció de vent se situa a primera fila; a segona, la banda dalt d’una tarima amb un contrabaix, dues bateries, dues guitarres i uns teclats. L’assaig engega a poc a poc amb uns aires tristos tipus dixie o rag, parla una corneta, respon una trompeta amb sordina i fa l’efecte que els arranjaments grinyolin. Els ulls dels músics salten de les partitures al director, les mans del qual, enmig de la rotllana, dissipen dubtes. Van incorporant-se els instrumentistes i, d’un trencadís de notes, s’aixeca una cobla, llavors, la música s’omple de vent i respira com un vaixell quan busca curs i velocitat. El repertori repassa els dos últims àlbums del Petit, Vol i Dol i La Figura del Buit. Sonen “Vol i Dol”, “Estramoni”, “Cau la Neu”, “Sents com refila la òliba”, “Lleida frega Fraga”, “Partícules de Déu”. Les cançons llueixen amb el vestit fet a mida de la Free Spirits Big Band; els arranjaments s’ajusten a les melodies originals com si fossin metall dúctil i, en alguns casos, semblen donar-los l’aire definitiu que necessitaven. Alguna cançó es desquadra amb una roda de més però tampoc suposa una gran tragèdia, l’assaig no s’atura, és parla poc i els temes passen sense gaires entrebancs. La tensió s’espavila amb somriures, es canta i es balla sense bellugar-se de la cadira per desentumir el cos. Llavors, d’un desordre free-jazz que busca trencar, s’enlaira una melodia brillant amb tota la banda i l’apoteosi omple de màgia aquell racó del barri de Sant Andreu de la plaça Orfila. A l’invent només li manquen els aplaudiments del dissabte.

Amor i mort, olor de camp i de rostolls cremant, poesia i gintònics per agafar el son. Patates grillades i estels furiosos. Polítics que són cendres i somnis sota el mar. Històries de gent. Les notes moren contra l’aïllament de la sala. La tensió s’esbrava a cops de glissando, amb un solo de saxo, amb la veu quan entona “Partícules de déu”. 19:30. El sol de la tarda es retira de les finestres del tercer pis. Acaba l’assaig. En Joan Pons dedica unes paraules d’agraïment al conjunt i unes recomanacions per a la cita de dissabte. Vestuari, horaris, puntualitat. Els músics recullen i van marxant sense presses ni impaciències. Coses de fer-se gran.