Periodisme cultural, malgrat tot

8.09.2015

La Setmana del Llibre en Català reuneix Sergio Vila-Sanjuán, Toni Iturbe i Josep Borrell per parlar de la mala salut de ferro del periodisme cultural, tot parlant de les noves vies d’aquest periodisme, arraconat en els diaris en paper i eclosionant en el món digital.

Pilar Argudo amb Sergio Vila Sanjuan, Toni Iturbe i Josep Borrell | © La Setmana

Pilar Argudo amb Sergio Vila Sanjuan, Josep Borrell i Toni Iturbeahir a La Setmana | © La Setmana

Sota el títol “Noves vies pel periodisme cultural”, la Setmana del Llibre en Català i l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya van reunir a l’Avinguda de la Catedral a Josep Borrell, Toni Iturbe i a Sergio Vila-Sanjuán, moderats per Pilar Argudo, per tal de parlar una estona dels problemes i bones noves del periodisme especialitzat en la cultura. Una branca del periodisme que viu entre el lament i l’optimisme, que viu entre la passió per l’olor del paper i la potència torrencial del món digital, que viu entre la cultura pop i la haute cultura.

A l’acte també havia de ser-hi la periodista Eva Piquer, que no va poder-hi assistir per motius personals, però alhora va comptar amb una bona fila zero, encapçalada pel periodista Toni Puntí.

El públic, poc, de passada… “Passen molts, però es queden pocs”, diu Toni Iturbe, parlant de la gent de l’Avinguda, que es passegen entre les casetes de les llibreries que omplen la Setmana del Llibre en Català, però alhora parla del món del periodisme cultural en totes les seves realitats. “Hem de fer que es quedin.”, afirma Iturbe. I es pot dir que estan tots d’acord que es quedaran si s’ofereix una millor qualitat de la informació. I amb això també hi ha un consens enrarit en què la qualitat de la informació cultural ha baixat per la feinada que s’esmerça en xarxes socials, per la necessitat d’imatges… Ara més que mai cal que els periodistes culturals, més que generadors, siguin selectors d’informació. Tot això defensava un Iturbe una mica sobrepassat per la confusió digital i xocat per errors que pot arribar a tenir el New Yok Times sobre affaires amorosos a la xarxa de premis Nobels. Tot plegat en un batibull informatiu propi de l’era del Twitter.

Un Twitter del qual Sergio Vila-Sanjuán s’està desintoxicant. El director del Cultura/s té bastant clar el diagnòstic i bastant pensada la cura, com a mínim a curt termini: cultura de la bona, però també entreteniment, informats però amens, arribar a tothom sabent divulgar però alhora podent arribar a temes de fons, amb articles de 20 mil caràcters. Josep Borrell li treu el concepte infotainment, combinació d’informació i entertainment.

Potser amb tot plegat, i malgrat tots els malgrats, en el periodisme cultural hi ha més feina que mai, encara que econòmicament, no cal dir-ne res… El problema de la professió, que feia de teló de la sessió.

Va ser una trobada breu, enmig del brunzit dels passejants, turistes sorpresos i locals encuriosits, per parlar de les ferides, però també de projectes nous i engrescadors, que sempre són el millor remei.