Pere Llobera, l’únic artista que ha retirat les seves obres d’ARCO

27.02.2018

La setmana passada la galerista Helga de Alvear va accedir a les pressions d’ARCO i d’IFEMA i va decidir despenjar l’obra “Presos políticos españoles contemporáneos”, de Santiago Sierra. La resta de la història ja és coneguda per tothom, però en canvi no ha transcendit tant que un artista català, Pere Llobera, ha estat l’únic que ha decidit retirar la seva obra d’ARCO, indignat per aquest acte de censura.

Retrat de Pere Llobera | © Rosa Pera

El gest de Llobera ha estat més un acte de dignitat que no cap intent de cridar l’atenció. “No porto bé l’autoritarisme i em semblen intolerables aquests actes de censura”, ha dit en una entrevista a El Español. “No sóc messiànic, ni considero que hagi fet un gest heroic”, ens diu Llobera per telèfon intentant treure ferro a la seva decisió. “Em vaig enfadar molt. Vaig demanar a la galeria que em representa (F2, de Madrid) si els perjudicava molt retirant les meves obres. De seguida van entendre la meva postura i van poder accedir a la meva sol·licitud”.

Segons Llobera, la lluita de poder entre el PP i Ciutadans (una lluita irresponsable a la qual el PSOE assisteix com a convidat de pedra) no augura que hagi de millorar gaire el clima que ha portat a aquests atacs a la llibertat d’expressió. Llobera no creu que sigui un problema d’ARCO, sinó que el veu força generalitzat, allà on “una expressió artística no se cenyeix a la línia de pensament del poder”. Llobera es mostra convençut que la retirada de l’obra de Santiago Sierra no ha estat una autocensura de la direcció d’ARCO sinó que devien tenir pressions de més amunt. La censura de l’obra de Sierra és un cas de “negacionisme polític. Tant li fa el perquè ni els motius -tots perversos- que hi pugui haver al darrere. És el fet el que compta”.

Obra de Pere Llobera

L’artista català no es mostra sorprès pel fet que hagi estat l’únic artista que s’hagi retirat de la fira. “Pavese deia que la política italiana de la seva època ‘havia perdut l’humanisme per convertir-se en política de legítima defensa’. Doncs bé, això és aplicable a la política espanyola actual. No sembla que ningú treballi per al bé comú sinó perquè guanyi la seva facció. En aquest clima no es pot esperar altra cosa que una involució en tots els aspectes”, diu Llobera a l’entrevista que li ha fet Peio H. Riaño a El Español.

Llobera no es considera un heroi pel fet d’haver-se plantat davant la direcció d’ARCO, ni considera tampoc que el seu gest sigui defensiu. “L’artista no s’ha de defensar dels atacs de la intolerància. És el ciutadà mateix qui s’ha de defensar. L’artista es pot fer escoltar, però aquesta defensa no és una atribució específica com a artista”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Gràcies, Llobera.
    Les persones com vostè ens renoven l’esperança en la mínima decència i autoestima a què tots com a ciutadans estem obligats.
    La resta, i més en el camp de la Cultura, és pura perversió.