Pere d’Urgell: l’home més ric del segle XIV

14.05.2018

Amb motiu de la celebració de l’Any Güell, del 7 de maig al 4 de juny, el Palau Güell de la Diputació de Barcelona organitza un nou cicle de conferències dedicat al mecenatge. Amb el títol «Mecenes: els gens d’un país» ens acostarem a les figures de Pere d’Urgell, promotor artístic del gòtic català; Rafael Patxot, el gran mecenes de la Catalunya noucentista; Joan Baptista Cendrós, el mecenes desconegut del popular aftershave Floïd i Francesc Cambó, mecenes cultural des de la política. Manel Garcia Clavero ens fa la crònica de la conferència d’Albert Velasco sobre Pere d’Urgell.

Portapau-reliquiari de la túnica de Crist que el comte Pere d'Urgell va regalar al Monestir de Sixena (1400). Actualment en parador desconegut, ja que va ser robat de la caixa de seguretat del MNAC

Portapau-reliquiari de la túnica de Crist que el comte Pere d’Urgell va regalar al Monestir de Sixena (1400). Actualment en parador desconegut, ja que va ser robat de la caixa de seguretat del MNAC

 

Pere II d’Urgell va ser l’home més ric del segle XIV després de la família reial. Així va inaugurar el Palau Güell el IX cicle de conferències que organitza cada any, aquest cop entorn de les figures històriques de la nostra terra que han contribuït al món de les arts i la cultura: mecenes, promotors i patrocinadors que van dedicar part de la seva vida a fomentar la creació i les arts en totes les seves dimensions.

Cicle organitzat per la Diputació de Barcelona i coordinat per Francesc Canosa, va ser Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida i abanderat de la causa de Sixena, qui va donar el tret de sortida amb la seva conferència sobre Pere d’Urgell, personatge que habità un dels castells medievals més sumptuosos i bells de la història de la nostra terra, el Castell Formós, a Balaguer. Construït al segle XI i d’estil andalusí, va ser el lloc de naixement del rei Pere III el Cerimoniós i seria el mateix Pere d’Urgell l’últim habitant fins al seu saqueig el 1413 per part de Ferran d’Antequera. Durant el temps que Pere va viure-hi va dedicar esforços i recursos a convertir-lo en una de les residències més luxoses i riques del territori, i en paraules del mateix Velasco, va ser tan sumptuós i ric com el Palau Reial de Barcelona.

Pere d’Urgell, comte, vescomte i baró, disposava dels recursos per encomanar tot tipus de treball artístic per embellir la seva fastuosa residència, ja que pertanyia a una de les famílies més riques i poderoses d’aquell moment. D’aquesta manera va reunir un conjunt d’artistes -considerats llavors simples artesans- que sota les seves ordres van treballar com si es tractés del taller propi d’una cort reial. Comptava amb un equip complet: orfebres, esmaltadors, ceramistes, escultors, gravadors, miniaturistes i il·lustradors; tot el necessari per omplir les estances d’opulència i refinament. Coneixem aquest vast patrimoni, (avui dispers en col·leccions privades o museus de la talla de l’Hermitage) gràcies al toc distintiu que caracteritzaven les pertinences del comte: el seu escut d’armes, l’heràldica familiar. Es gravava en tots els objectes, des d’un copó a una arqueta, i ha estat la pista clau per documentar la procedència de moltes d’aquestes peces, i Velasco n’ha seguit la pista.

Tot i que ha passat gairebé inadvertit dins la historiografia de l’art català, es tracta d’un personatge de gran rellevància. Amb tot aquest amor que desprenia per la vanitat i el gaudi dels plaers de la vida terrenal, va formar una col·lecció d’artefactes i objectes gairebé única i de gran valor artístic, junt amb una de les biblioteques més riques i vastes de l’època.

Sens dubte el Castell Formós va ser el projecte estrella de Pere II d’Urgell: imaginem-nos un fortí a l’estil de les mil i una nits amb el bo i millor de les produccions artístiques del gòtic català, el que anomenaríem avui arts aplicades; una joia única on el luxe, l’abundància i l’excés copaven fins a l’últim detall i de ben segur deixaven bocabadat a tot aquell que el contemplés.

Tot i que avui en dia queda ben poc d’aquest miratge de grandiositat i riquesa, estem segurs en dir que es tractava d’una de les residències més riques i ostentoses del moment pel que a art i decoració es refereix. Encara que fos per a ús personal i privat, Pere d’Urgell, amb la vida pròpia d’un monarca, va contribuir al desenvolupament i promoció de les arts, llegant-nos un seguit d’objectes que proven l’estat i desenvolupament de les arts, tallers i artesans durant el gòtic català.

Podeu consultar el programa d’aquest cicle al web del Palau Güell.