Pere Camps: “Sense cultura, guanyen ells”

20.12.2015

Pere Camps ens convoca a un dinar de premsa a Can Parellada per explicar-nos el Barnasants de 2016. Tornem a ser a les portes d’unes eleccions i el director del festival ens deixa entreveure el compromís polític del Festival de Cançó i sobretot que som davant d’un projecte cultural.

Pere Camps, director del Barnasants

Pere Camps, director del Barnasants

“Les úniques esglésies que il·luminen són les que paguen el rebut de la llum”, diu el cartell d’aquesta nova edició (la 21ª) del BarnaSants, una proposta gràfica de Júlia Solans i Juan Cardosa que traspua l’esperit de protesta i de revolta del festival. El lema d’enguany no és només una declaració anticlerical sinó també una al·lusió a la pobresa energètica que afecta als més necessitats. Durant el dinar, Camps ens ensenya el quadre de despeses i subvencions amb tots els números del festival i el document que acredita que ha estat auditat seguint criteris de transparència. El director del Barnasants vol fer-nos veure que el Festival de Cançó, que ha programat cent concerts entre el gener i l’abril del 2016 i que dedica més del 50% del pressupost a la conractació artística, és un projecte cultural que no es regeix amb la lògica capitalista. Al contrari, Camps ens parla amb entusiasme dels seus viatges a Veneçuela i dels lligams que el BarnaSants ha establert amb la revolució bolivariana, que l’han portat a programar cantants veneçolans, com Cecilia Todd, una de les grans veus del continent americà. “Sense cultura no hi ha transformació social”, diu Camps, “i m’agradaria que els partits d’esquerra ho entenguessin. La cultura hauria de ser la regidoria més important. De fet, si jo fos alcalde, la cultura la portaria jo directament. Mireu, no hi ha vella ni nova política, sinó que la política és bona o dolenta. I creieu-me, sense cultura, guanyen ells”, remata Camps referint-se a la dreta. Com diu Pere Pons avui a Núvol, aquest festival s’adreça a persones capaces de reconèixer “dins la música no tan sols un canal d’expressió estètic, sinó una formulació ètica”.

Jordi Bianciotto ho diu a la seva manera a l’editorial del programa d’enguany, que podeu llegir avui a Núvol: “BarnaSants va de música, d’idees i de cultura popular, i ho torna a demostrar amb una nova edició que, des d’una àmplia catalanitat, mira cap a tots els punts cardinals reforçant línies de treball que cultiva des de fa dues dècades: poesia i mestissatge, clàssics dels quals cal tenir cura i batalladores veus de nova planta, l’Amèrica Llatina i l’Europa més propera”.

Bikimel

La jota com a símbol

I aquest any el Barnasants “es permet la gosadia d’encetar la 21a edició amb un concert d’un dels gèneres més ignorats, per no dir menystinguts, de la nostra tradició musical, la jota, en la seva versió de les Terres de l’Ebre. Tractant-se de BarnaSants, naturalment, es tracta de ‘jotes de combat’, una proposta dirigida per un bon coneixedor de la matèria, Arturo Gaya”, apunta Bianciotto.

El Barnasants d’enguany homenatja Francesco Guccini, Federico García Lorca en el 80è aniversari de la seva mort i l’enyorat Javier Krahe, a qui se li dedicarà el recital ‘Cançons atees’ a partir de les seves cançons. El cartell d’aquesta edició compta amb noms consagrats com Paco Ibáñez, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Víctor Manuel,Toti Soler o Joan Isaac, que farà el concert de cloenda, però el Barnasants se centra sobretot a donar visibilitat a veus més joves amb propostes noves, algunes de les quals ja us hem presenat a Núvol. Mirna canta Montserrat Abelló, Xavi Múrcia canta Vinyoli, el menorquí Guiem Soldevila presenta Amoramort, Montse Castellà fa La vida feliç, Rusó Sala presenta Mare Nostra, Xarim Aresté presenta La rosada, Ester Formosa i Elva Lutza Del Paral·lel a Nàpols. David Carabén presenta l’espectacle La forma d’un sentit. Gemma Humet canta les cançons de Si canto enrere. I Bikimel, Morir d’un llamp.

El Barnasants va obrir l’any Ovidi, i també el tancarà en la nova edició, amb actuacions de Verdcel, Feliu Ventura, Toti Soler i el concert titulat ‘Ovidi simfònic’. Com diu avui a Núvol J.M. Hernández Ripoll, “el pati necessita llum i taquígrafs com l’aire que respira”.