Pere Calders o l’experiència transgressora

La figura literària de Pere Calders ha quedat definida, per al conjunt dels lectors que ens hi apropem, en un dels seus contes breus, titulat precisament Nota autobiogràfica: «Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana», el text del qual apareixia al tríptic de la «Jornada Centenari Pere Calders (1912-2012)» que ha tingut lloc el passat dia 29 d’aquest mes de novembre, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, organitzada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València, un equip investigador que ha dedicat i continua produint estudis sobre la literatura caldersiana. També ha comptat amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.

El programa, estructurat en dues parts, ha volgut recuperar l’anàlisi aprofundida de l’obra de Pere Calders des de dues vessants diferenciades: per una banda, les diverses aportacions científiques que ajuden a entendre la poètica de l’autor i les seues claus de lectura, així com la relació amb la realitat del seu temps; i, per una altra banda, les aplicacions metodològiques i didàctiques d’aquest coneixement a l’ensenyament disciplinari actual.

En la primera part de la Jornada, Maria Campillo (UAB) ha situat Pare Calders dins l’entorn del context històric i estètic que, en essència, determinà l’evolució de la seua obra. La professora Campillo ha traçat una línia de força que permet entendre i  connectar l’autor de Cròniques de la veritat oculta amb el Noucentisme d’autors com Josep Carner o Guerau de Liost i amb el Grup de Sabadell, especialment amb la figura  de Francesc Trabal i, posteriorment, amb unes altres propostes més actuals, com és el cas de Quim Monzó. És per això que no podem concebre Calders sense tenir en compte el moment històric (i cultural) que va viure i del qual és hereu declarat.

Per una altra banda, i complementant la proposta de Maria Campillo, Francesco Ardolino (UB) ha desgranat les influències i confluències mitjançant les quals Pere Calders va anar definint el conjunt de la seua obra i ha aclarit, per exemple, un error habitual que ha esdvingut un clixé en la divulgació de l’obra de l’autor, segons el qual, aquesta s’identificaria amb el «realisme màgic». Ardolino ha explicat les raons per les quals cal situar Calders dins d’un plantejament teòric i literari distint del «realisme màgic» dels sud-americans i n’ha precisat les relacions, principalment, amb Bontempelli, Poe, Pirandello o Kafka.

Diana Coromines, doctora en traducció per la UPF i néta de l’escriptor, hi ha aportat una contribució centrada en la traducció de la ironia de Pere Calders en les versions alemanyes dels contes El desert i El principi de la saviesa, un enfocament d’anàlisi que es complementa amb els darrers plantejaments teòrics que està duent a terme el Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València, dirigits precisament a l’estudi d’aquests elements textuals dins la nostra producció literària més recent. El programa matinal de la Jornada s’ha tancat amb la participació de Tessa Calders (UB), filla de Pere Calders, en la taula redona, juntament amb Josep Vicent Garcia Raffi (UV), Carme Gregori (UV) i Maria Campillo (UAB),  que ha versat sobre l’experiència i el testimoni de l’exili, el retorn a Catalunya i la projecció social de l’escriptor a partir de finals dels anys setanta.

La segona part ha estat dedicada, en primer lloc, a la projecció d’Antaviana, de Dagoll Dagom, el muntatge teatral fet a partir de contes de Pere Calders que va funcionar, en gran mesura, com a detonant de l’exitosa divulgació de la figura de l’autor que acabem d’esmentar. L’obra ha estat presentada per Ramon Rosselló (UV). Tot seguit, la Jornada ha donat pas a la realització de quatre tallers paral·lels dedicats específicament a l’aplicació dels desenvolupaments teòrics de l’obra de Pere Calders a l’ensenyament secundari i també universitari. Concretament, Ramon Rosselló ha tractat la dramatització de textos de l’autor en l’ensenyament secundari; Gonçal López-Pampló (UV) ha exposat les diferents possibilitats de les TIC al treball d’aula de l’obra de Calders; Sònia Sellés (UV) ha plantejat un conjunt d’activitats de divulgació literària sobre l’obra que commemoràvem; i Carme Gregori (UV) ha analitzat, a través d’un conjunt d’exemples, les tècniques del conte aplicades a la producció caldersiana.

En definitiva, una Jornada que ha servit per a reflexionar sobre la figura de Calders, sobre la seua obra i  la seua projecció actual, i que ve a ser un homenatge rigorós i acadèmic d’una de les figures cabdals de la literatura catalana del segle xx que, mitjançant accions com aquesta, podem tenir una mica més al nostre abast.