Pere Anton de Veciana, un botifler al Born

Àngel Casals feia ahir al Born CC un retrat fascinant d Pere Anton de Veciana, el fundador dels Mossos d’Esquadra. Un personatge tèrbol, que l’any 1713, en veure caure sota domini borbònic el seu poble, Valls, va decidir estratègicament de deixar la causa austracista i posar-se al servei de Felip V.

El cicle Herois de 1714, coordinat per Enric Vila, ens presentava doncs un personatge poc falaguer per a la memòria col·lectiva. La d’un individu que va tenir el mèrit incontestable de fundar un cos de policia que va esdevenir modèlic en el seu temps, però que va ser també un delator que va trair molta gent. “Pere Anton de Veciana tenia la gràcia de ser un botifler molt poc vulgar, que es va buscar la vida amb geni i imaginació”, va dir Enric Vila en presentar el personatge. “Va crear un sistema policial tan modèlic que va convertir-se en un referent”.

Nascut al Sarral, a la Conca de Barberà, cap a 1677, durant la Guerra de Successió, Veciana es va mostrar partidari de Felip V. El 1719 organitzà una esquadra que rebutjà l’assalt a Valls de Pere Joan Barceló (el Carrasclet). Veciana va esdevenir el cap dels mossos d’esquadra el 1723, quan les esquadres es van reorganitzar i ampliar amb més efectius. Veciana va posar en marxa tot el sistema de “fitxes criminals”, conegudes com “sumàries”, també va fer sistematitzar la informació policial, creant una xarxa de confidents pel territori, i organitzà els primers agents infiltrats. El 1735, Veciana va renunciar al càrrec per motius d’edat i aleshores el capità general va traspassar-lo al seu fill Pere Màrtir Veciana, des de llavors el comandament del cos va recaure sempre hereditàriament en la família Veciana durant cinc generacions, fins al 1836, moment en què les comandàncies dels Mossos d’Esquadra es traslladen de Valls a Barcelona.

La llegenda

L’historiador Àngel Casals va apuntar que la família Veciana va aplicar el seu talent innovador també a innovar el seu propi passat, reinventant la seva història segons els convenia a cada moment. Per als historiadors els Veciana són un trencacaps a l’hra de discernir el que és veritat i el que no.

És fals, per exemple, que fos nascut a Valls. En realitat és cabaler d’una família de petits propietaris de la Conca i que quan es li toca emancipar-se se’n va de casa i s’instal·la a Valls. Allà fa de rambler, traficant de mules i venent i comprant bestiar coneix molt bé els camins de la seva contrada i de tot el país. Fa molts contactes, i coneix molta gent d’arreu. Aquest coneixement del territori i de la gent li permetrà després senyalar els desafectes.

Sobre la seva condició de botifler, Casals va dir que no era un botifler declarat. No hi ha cap rastre documental d’activitat política fins al 1713, quan les tropes felipistes ocupen Valls. No era ningú important durant la guerra perquè després tampoc no rep cap premi de Felip V. És ell sol que es fa una carrera aprofitant tots els contactes i coneixement del país. Col.labora amb els felipistes perquè detenguin els resistents. És un delator. Això li permet ser lloctinent del batlle de Valls, que no és tampoc un càrrec important.

Hi ha també una falsa llegenda que circula, segons la qual Veciana es va batre en duel amb Carrasclet. No només és mentida sinó que en realitat no ens consta que es coneguessin personalment.

Les esquadres

Les esquadres estaven formades per civils armats. Durant la guerra havien arribat a ser 3.000 persones. Quan s’acaba la guerra, es planteja la seva dissolució perquè ja no se li veu el sentit. I una dada curiosa: quan es van desarmar van tornar a proliferar els llops, que la campaven a la seva. “Almenys mataven els llops!”, es va arribar a dir a l’audiència. Al final, comptat i debatut, queden només dues esquadres, una a Cardona i l’altra a Valls, sota el comandament de Veciana.

Els deliris de Felip V

Felip V era un personatge profundament pertorbat, que no va pair mai que els catalans l’abandonessin per rendir lleialtat a l’arxiduc Carles d’Àustria. Felip V s’havia casat a Barcelona, havia visitat Montserrat, Cervera, etc i quan sap que els catalans l’han abandonat s’ho pren com una ofensa personal. El seu odi particular envers Catalunya es barreja amb un conflicte polític. Veuen en la crisi de 1705 una repetició dels fets de 1640.

Felip V s’arriba a plantejar una solució final per acabar amb el problema catalán. Hi ha un odi concentrat envers Barcelona. Un dels projectes era traslladar els barcelonis a Buenos Aires i deixar que la ciutat llangueixi, i fer capital Badalona o Mataró.

Mossos d’Esquadra, una estructura d’estat borbònica

Els Mossos eren per tant un cos al servei de Felip V. El conseller Felip Puig, convidat a l’acte pel fet d’haver estat responsable d’Interior, va justificar aquest fet. “La contradicció dels Veciana forma part de les contradiccions que té aquest país. Contradiccions que formen part de la nostra personalitat”, va dir Puig. “Avui Barcelona és una potència turística de primer ordre gràcies als Jocs Olímpics, que van ser possibles gràcies a la intervenció decisiva d’una figura com Samaranch, amb un declarat passat franquista. Que fem de la derrota de 1714 la nostra festa nacional també és una contradicció”, va afegir Puig.

Segons Puig, en el mateix cos dels Mossos aquest origen no genera cap incomoditat. Veciana va ser un borbonista i va combatre el Carrasclet, sí, però va construir la primera policia interior d’Europa. Fins aquell moment del segle XVIII, la seguretat interior estava confiada a l’exèrcit. En aquest moment els Mosssos adopten tècniques policials molt innovadores pel seu temps. La familia Veciana va controlar el cos dels Mosssos fins al 1836, el moment en què les comandàncies dels Mossos d’Esquadra es traslladen de Valls a Barcelona, on els van cridar per estendre aquest model a altre ciutats d’Espanya.

“No tenim totes les estructures d’estat que necessitem però en tenim una, que és la policia, tan important com uns mitjans de comunicació ben situats o un sistema educatiu ben articulat”, va dir Puig. “Ara bé, una policia necessita tenir un estat al darrere i aquesta és una de les fragilitats que tenen avuis els Mossos d’Esquadra”.