Perdre’s al MACBA: una invitació

14.05.2018

Fins a l’11 de setembre, el MACBA exhibeix quatre mostres que se sumen a les sales d’exposició permanent, on trobem exposada la seva col·lecció. Les propostes són per entrar al museu i no sortir-ne fins al cap d’unes quantes hores. Us les expliquem totes en aquest article, així com també les activitats especials pel Dia Internacional dels Museus (DIM) i la Nit dels Museus.

L’obra “L’onada” d’Oteiza al MACBA | Foto: Arxiu

1) Un reconeixement: la col·lecció, el resultat d’anys de picar pedra. 6.000 són les obres d’art que el MACBA ha acumulat després de trenta anys d’existència. El fons desborda els espais del museu i s’ha convertit en un referent internacional. Aquest 2018 el Museu d’Art Contemporani ha decidit fer visible tot el que tenia guardat als arxius i presenta la col·lecció de manera permanent a la primera planta de l’edifici Meier. Anar-hi és veure gran part de les seves joies de la corona.

2) Un viatge: del centre de Barcelona a Argentina. Barcelona ha sigut i és l’espai d’acollida de molts exiliats llatinoamericans i un d’ells va ser l’artista Oscar Masotta (1930-1979). El MACBA dedica una exposició a la seva figura, clau també per a la introducció del pensament del filòsof Lacan a Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina. Si hi aneu, no us perdeu l’apartat dedicat al grup d’artistes conceptualistes argentins anomenat Arte de los Medios.

3) Un exercici d’autocrítica: què hi ha darrere dels èxits de la modernitat? A l’exposició Ni aquí ni enlloc, l’artista visual Domènec (Mataró, 1962) evidencia les esquerdes d’aquell projecte utòpic anomenat modernitat. Què hi havia darrere de les utopies modernes? Què ha passat un cop algunes d’elles s’han aconseguit? La mostra compta també amb una intervenció al Pavelló Mies Van der Rohe, relacionada també amb la cara fosca dels avenços del segle XX.

4) Un repte: la reconstrucció d’una història personal peça a peça. Quan els antropòlegs forenses descobreixen un cos, majoritàriament només hi troben ossos. A partir d’aquí han de reconstruir tota la història amagada darrere aquells vestigis. El mateix passa amb la instal·lació de l’artista Francesc Torres al MACBA: a partir de 3.500 objectes col·leccionats al llarg de la seva vida, se’ns incita a reconstruir la seva història personal.

5) Una farsa i un artifici: Melanie Smith. A partir del 18 de maig, el MACBA exposa l’artista anglesa Melanie Smith, que ha desenvolupat part de la seva obra a Mèxic. El treball de Smith fa també un repàs de la modernitat i on aquesta falla, així com de les històries del colonialisme econòmic i imperial des de la perspectiva del moment present.