Per una cultura lliure

5.04.2019

La nova normativa a favor el copyright digital, aprovada al Parlament Europeu a finals del mes de març d’enguany i que busca afavorir els drets dels autors per sobre de les grans plataformes de continguts com Youtube o Google, va obrir el debat al voltant de la llibertat d’ús i difusió a Internet. Com trobar l’equilibri entre la justa retribució als creadors de continguts i el dret al consum lliure de cultura a la xarxa? A la jornada ‘Les potencialitats de la cultura lliure’ de Cultura Viva, el cicle organitzat per l’Institut de Cultura en col·laboració amb diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona, es va tractar de posar en valor els actius digitals culturals oberts i el seu efecte democratitzador de la cultura.

Taula rodona de la sessió
‘Les potencialitats de la cultura lliure’ | foto: Cultura Viva

Del mes de febrer al maig d’enguany, les diferents trobades de les Jornades Cultura Viva han tractat d’oferir espais de participació ciutadana per definir, debatre i produir cultura. En la sessió de dijous 4 d’abril a l’Antiga Escola Massana es van reunir Andreu Meixide, director de programació de BccN Barcelona Creative Commons Film Festival; Frederic Font, coordinador del projecte Freesound; Sonia Espí, coordinadora del centre de creació Phonos; i Albert Díaz, cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona. Tots ells, sota coordinació de l’associació Bitlab representada per Víctor Jiménez, van tractar d’establir les potencialitats socials d’una cultura lliure a la xarxa.

“Vivim en un món en què la creació de continguts està envoltada de protecció de dades i drets d’autor que amenacen drets ciutadans com la llibertat d’expressió”, va començar Karma Peiró, periodista especialitzada en internet i moderadora del debat. Des de Richard Stallman i la creació del Creative Commons (CC), organització destinada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius, nombroses iniciatives arreu del món han tractat de subvertir el sistema privat de creació i distribució de cultura. Els participants en la taula rodona van exposar les seves propostes concretes en pro de la cultura lliure. Per exemple, Meixide va presentar el Festival BccN, que busca treballar amb llicències obertes en el sector audiovisual. Freesound (Font) i Sons a Barcelona (Espí), per la seva banda, son plataformes lliures de continguts de so.

Però com aplicar aquest criteri de llibertat en institucions com el Museu del Disseny de Barcelona? Díaz, tot i mostrar-se partidari de la “normalització de processos que faciliten l’accés a la cultura”, va admetre que en el procés de generació i preservació de dades als museus molts cops cal “navegar enmig de la legislació” per facilitar l’accés a continguts culturals que arriben “amb drets ja adquirits”.

Tot i les iniciatives i campanyes a favor de la cultura lliure, doncs, ens movem en un context en què tant el marc jurídic com l’econòmic no afavoreixen que existeixi una circulació de continguts realment lliure i per a tothom. Tots els participants van coincidir en la necessitat de redefinir els termes amb què s’entén la cultura i deslligar-la de la mercantilització. Així i tot, Meixide es va desmarcar dels termes conciliadors dels altres, que defensaven  una “convivència” entre coneixement tancat i obert. Per al ponent és possible i fins i tot necessari contraposar un tipus i altre de distribució de la cultura, així com “reclamar a l’administració pública un posicionament clar”.

Etiquetes: