Per què necessitem veure pits amb pèls?

30.05.2019

Al món hi ha 3.650 milions de dones. Cadascuna amb els seus pits corresponents. Si cada persona és un món, cada pit també. La seva diversitat pot semblar òbvia, però quantes referències tenim sobre com són els pits? Els mitjans de comunicació, la publicitat, el porno majoritari, xarxes socials… I tot i veure pits per vendre qualsevol producte, no podràs mantenir a l’Instagram una fotografia fent topless a la platja, o un nu artístic on es vegi un mugró femení. L’actriu i artista visual Berta GarcíaLacht va pensar que una manera de respondre a aquesta paradoxa era mostrant la grandíssima diversitat de pits que existeix. Així neix Proyecto Tetas.

L’exposició ‘PROYECTO TETAS’ ha estat exposada a MUTUO galeria.

“En un inici el projecte volia trencar els cànons de bellesa, amb la voluntat d’ensenyar varietat de cossos, de tetes en aquest cas”, explica l’autora, “mostrar els diferents cossos des de la joventut a la vellesa, de com el pas del temps ens afecta corporalment”. Això passava el 2016, quan GarcíaLacht va fer una crida a tota mena de dones, de totes les edats, constitucions i ètnies, per trencar els cànons de bellesa que envolten els pits. Però a poc a poc el projecte va agafar altres dimensions.

“Mentre feia fotografies amb les dones, es creaven espais de conversa i de comunicació d’emocions”, explica. Les fotografies funcionaven en alguns casos com a procés terapèutic, on es treballaven els complexos i es trencaven barreres personals. I de forma natural, va passar de la dimensió artística a la social.

Després va arribar la difusió del projecte i amb ella, la censura. A l’artista li han esborrat i tancat els comptes públics des dels quals el difonia: “Des del sistema, a través de les xarxes socials, s’ha capat el projecte. Com si no tingués cap cabuda en aquests espais”. Tal com ens explica GarcíaLacht, la publicitat, els mitjans de comunicació i les diferents vies d’influència utilitzen el nostre cos com a estratègia de venda, però se’ns tapa quan no hi ha un interès econòmic darrere. Aquesta cosificació arriba a afectar profundament en la visió que tenim del nostre propi cos, fins al punt de generar complexos en moltes dones i homes, que acaben generant rebuig.

La hipersexualització del pit, i en general del cos de la dona, és també un dels eixos principals d’aquest projecte. Des que es va llençar, l’autora ha rebut fins a 300 missatges en els que es deia, per exemple, “Hola sexo”. “En aquest projecte fujo de la sexualització del cos per combatre-la”. Aquest problema afecta dones i homes, ja que tots dos creixem amb els mateixos referents estètics, però els vivim molt diferent. I quan es diu “necessitem veure pits amb pèl” volem dir que cal canviar o introduir nous referents urgentment “per aconseguir ser una societat més sana emocionalment, que s’accepti tal com és”, diu Lacht.

Acció del projecte durant la jornada del 8 de març.

Amb pèls, estries, taques, cicatrius, tatuatges, piercings, petites, grans, caigudes, separades, juntes. “Tinc els pits petits, potser me’ls hauria d’operar” o “tinc els pits massa grans, em fan vergonya”. Judicis sobre el nostre propi cos que només tenen un beneficiari: el sistema. Sembla una cosa que ens costarà superar, però fins aleshores, mireu-vos-els, toqueu-vos-els. Estimeu-los.

PROYECTO TETAS acaba d’exposar a MUTUO galeria, i espera tornar a Barcelona a principis del 2020. Si disposeu d’espai expositius, podeu contactar proyecto.tetas@gmail.com. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Una pregunta: ‘tetes’ és correcte? o hauríeu de dir metes. En el mau temps, (fa anys). era normal dir “aquest nen encara fa metes”.
    Sembla que a cada bugada, seguim perdent llençols.

  2. Cap interès en aquesta exposició. Els pits de les dones m’encanten, i no diguem els d’una dona jove, però l’última cosa que voldria és quedar-ne saturat: perdria tot l’interès.