Adéu a Paco Camarasa: Per què necessitem la novel·la negra?

5.02.2017

Aquest dilluns ens ha deixat Paco Camarasa (1950-2018), pare del festival BCNegra i propietari de la llibreria Negra y Criminal, que va funcionar durant 15 anys a Barcelona i que ens va ensenyar per què necessitem la novel·la negra. Recuperem aquest article de Joan Burdeus sobre un acte al voltant d’aquesta pregunta que va tenir lloc dins del BCNegra 2017.

Paco Camarasa

La negror és una forma de veure el món que atrau fatalment als que no en tenen prou amb el relat oficial. Tots hem sentit la crida del cantó fosc de la força, les ganes d’escoltar la cara B. Però la popularitat de la novel·la negra demana una explicació més profunda, i això ens proposava la BCNegra 2017 en un acte a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. La hipòtesi que compartien els ponents: el secret de les narratives criminals és que necessitem el seu punt de vista per entendre i explicar la vida.

L’alineació: Roger Coma, actor, director, productor i intèrpret de la websèrie Les coses grans; Romà Gubern, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, escriptor i especialista en comunicació audiovisual; Josep Rom, doctor en publicitat i relacions públiques i, com a moderador de luxe, Francesc Canosa, periodista i escriptor. Dins d’un elenc d’acadèmics amants del gènere, Coma, que sempre és garantia d’un bon discurs, donava atractiu al cartell alhora que hi entrava en tensió. Ell mateix ho va confessar de seguida: “com a creador, personalment, els crims em distancien, el que m’interessa és la quotidianitat”. La pregunta era, doncs, si els tentacles de la negra no són prou llargs per atrapar fins i tot allò que, en aparença, ens sembla més normal.

Quan una expressió artística s’entrega a la serielització, podem estar segurs que té vocació de masses. Des d’una modesta trilogia fins a un interminable serial, l’obligació de mantenir els espectadors interessats per la trama obliga als creadors assenyats a apostar per denominadors comuns i a defugir el risc. Tal com explica Rom – i en aquestes coses cal escoltar als estudiosos de la publicitat-, la cultura de masses funciona amb plantilles, arquetips narratius dissenyats perquè ens hi sentim còmodes i satisfem les nostres expectatives. La narrativa negra sempre ha sabut crear les seves plantilles, des de Sam Spade fins a Pepe Carvalho, passant pels còmics d’Allan Moore o sèries com The Killing, fins al punt que el gènere ha triomfat en tots els formats imaginables.

Si tothom va estar d’acord amb les capacitats de la novel·la negra per adaptar-se a les exigències homogeneïtzadores de l’art popular, Gubern va ser qui va oferir una explicació més original del secret del seu poder de seducció. Tot i els nombrosos llibres que ha dedicat a estudiar el tema, la seva intuïció sortia dels seus venerables 83 anys: “Pels fills del franquisme, la novel·la i el cinema negre van ser fonamentals perquè ens van descobrir una imatge pessimista de l’ésser humà. Mentre que el falangisme ho tenyia tot de color de rosa, gràcies a la negra jo vaig descobrir els aspectes més sòrdids de la condició humana: tot el contrari de la teologia catòlica que ens deia que l’home havia estat redimit.”

El tòpic diu que la ficció és el lloc on acudim per evadir-nos i escapar de la dura realitat. És la teoria de Trump i La La Land: en època d’inestabilitat, triomfen els musicals optimistes. La vivència de Gubern demostra que això no sempre és així i que, fins i tot en condicions tan fosques com es puguin imaginar, apareixen lectors que saben veure el llautó de les coses i demanen una narrativa que expliqui tota la veritat. Perquè a la realitat hi ha sucre, però també hi ha amargor, i la negra serveix per netejar el nostre paladar de l’excés de dolçor amb què ens bombardegen cada dia.

Així doncs, si les històries sobre la maldat humana han esdevingut una art de masses, no és gràcies a cap fascinació malsana, sinó que, sense elles, el retrat de la realitat no hi és tot. Com va dir Gubern “Dec molta de la meva formació humana i política a la negra”. La demoscòpia sempre està buscant noves variables per explicar el comportament dels votants així que, des d’aquí, suggereixo una nova via d’anàlisi: quants votants de Trump deuen llegir novel·la negra?

Etiquetes: