Per què haig de donar temps i espai a la ciència?

4.02.2019

50 dies de reflexió científica, social i tecnològica és el que proposa la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, un dels centres de recerca, d’experimentació, innovació i divulgació científica més punters d’Europa.

Fotograma de la pel·lícula “Un amigo para Frank”

La primera part de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona tindrà lloc entre el 7 i l’11 de febrer en 72 espais de la ciutat. La capital vol tornar a ser una diana de pensament, com ho va ser en l’exitós Biennal Ciutat Oberta 2018, on va convidar a repensar la forma de viure a la ciutat. En aquesta ocasió, el focus del debat recau sobre la ciència, i se celebrarà gràcies a 118 entitats organitzadores i a la participació de la ciutadania. Aquesta es podrà implicar en diferents processos de construcció del coneixement, acollint des de l’anomenada open science fins al pay per view restringit a un públic especialitzat. Si bé la ciència és l’element transversal de totes les trobades, així com el gènere, la Biennal s’abordarà des de la interdisciplinarietat, perquè connectarà amb altres àmbits com la ciència ciutadana, la vida i medi ambient, el transhumanisme i l’art.

Gènere i ciència: els dos pilars

Com va dir Marina Garcès a l’obra Fora de classe, es té la mala percepció que el gènere és particular només d’aquelles persones que es dediquen a estudiar-lo. Cada vegada, però, queda més clar que, perquè un sector prosperi, aquest s’ha d’encavalcar a la resta. Això és el que intenta la Biennal, que parteix d’una mirada àmplia i formula una sèrie d’interrogants: És el coneixement científic accessible a tothom? Quins són límits del progrés? Quina és relació entre ciència, mercat i poders públics? Com invertir en ciència perquè reverteixi en el progrés i la transformació social?

De mirada àmplia, es realitzaran tallers, xerrades, exposicions, hackatons, conferències, sessions de cinema, debats, arts escèniques, música i rutes divulgatives -aquestes últimes per conèixer, per exemple, acadèmies científiques històriques, o com es treballa al BarcelonaSuperComputingCenter, a l’IFAE, al CERN i al Sincrotó ALBA. La Biennal parlarà també de la ciència que trobem en la nostra vida quotidiana, encara que no sempre ens siguem conscients. Altres activitats interessants són la viquimarató i l’humor de Big Van ciència. 

Els actes s’amenitzaran amb la col·laboració d’acadèmics, investigadors, educadors i científics de la ciutat que hi aportaran la seva experiència. Un exemple és el programa “100tífiques”, unes xerrades divulgatives d’investigadores, adreçades a nenes i nens de secundària. En aquest sentit, la ciència no queda relegada només als professionals, sinó que moltes activitats pretenen atreure a les noies més joves perquè s’apuntin a l’aventura amb activitats com “Jo vull ser científica” i  “Dona, gènere i ciència”.

Els comissaris de la Biennal són Pau Alsina, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), José Ramón Calvo, catedràtic de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, Sònia Fernández-Vidal, doctora en física i divulgadora, Núria Montserrat, cap del grup de recerca en cèl·lules mare i enginyeria de teixits de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Josep Perelló, investigador líder d’OpenSystems de la Universitat de Barcelona (UB,  Ricard Solé, professor d’Investigació ICREA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Irma Vilà, professora de la UOC, comissària i investigadora d’art, ciència i tecnologia.

Tots som ciència a la Biennal de Barcelona

El programa qüestiona l’acceleració dels canvis científics i tecnològics, que obren nous dilemes sobre el perill de la tecnologia si deixa enrere el ritme de la humanitat. En aquest sentit, es parlarà sobre com la cronobiologia i el rellotge biològic condicionen la salut humana i propostes com Frankenstein 2.0 plantejaran la polèmica sobre la biologia sintètica, la vida artificial, la medicina regenerativa i el futur de la vida i la mort.

Per commemorar l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics proclamat aquest any 2019, es realitzarà la ponència “Les dones de la taula periòdica” a càrrec de Sílvia Simon, Professora de la UdG i directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital. La Biennal posarà també l’accent en la inversió que es fa en projectes científics i la necessitat que aquests després tinguin un retorn social. Caterina Biscari, en la seva intervenció al Fòrum Espanya Innova, va exposar l’exemple següent: “Internet hauria nascut abans o després però si en lloc de néixer al Cern i ser lliure per a la humanitat ho hagués fet en una indústria, segurament tindria un cost i la nostra vida seria diferent”. Caterina sosté que “la inversió en ciència és imprescindible i que els resultats científics són un bé comú que s’han de compartir entre tots els actors de la societat”.

Les línies temàtiques de les 135 activitats de la Biennal són la física, l’art, la bioinformàtica, la biogenètica, el transhumansime, el big data i la biomedicina, entre d’altres. El repte és fer comprometre la societat i definir quina ciència vol en relació a quina ciutat desitgen viure. La Biennal preveu un retorn a la revalorització de la natura, l’educació, la cultura i el teixit col·lectiu, i pel que fa al desenvolupament científic i social, adopta una tendència que no discerneix els sabers sinó que els aglutina a manera de com va néixer la filosofia: eliminant la confrontació “ciència” i “art” i considerant que el saber està al nostre abast.

El segon torn de la Biennal Ciutat i Ciència tindrà lloc del 12 de febrer al 31 de març. Podeu consultar el programa aquí.