Per què espanta l’etiqueta ‘teatre amateur’?

23.01.2015

L’etiqueta ‘teatre amateur’ espanta. Una reacció curiosa, ja que després de la guerra civil el teatre amateur va ser el lligam amb la base de la cultura catalana i, a més, ha servit de planter per a molts actors. “La diferència entre l’amateur i el professional és que uns s’hi dediquen i els altres no, però si deixes de banda l’escenografia, el so i la il·luminació, la qualitat és similar” assegura Josep Lluís Argemí, president de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya. Tot i així, estem parlant d’una feina poc reconeguda i fins fa poc escampada pel territori.

Life forma part d'aquesta temporada d'Espai A

Life forma part d’aquesta temporada d’Espai A

Per aquest motiu l’any 2011 va néixer Espai A, una xarxa d’arts escèniques amateurs de Catalunya que pretén (i ha aconseguit) dinamitzar les produccions amateurs arreu del país i, alhora, redignificar-les. “Teníem un contingut i un continent, així que només faltava fer una xarxa” explica la seva coordinadora Íngrid Marín. Espai A ha permès que els grups de teatre amateur mostrin el seu treball i, a més, ha donat contingut a molts ateneus. Les companyies, formin o no part de la Federació, presenten les seves propostes i la comissió, formada per programadors d’ateneus, el director de la Fira Mediterrània i algú avesat en el món amateur, fan la tria i l’ofereixen als teatres. “La comissió també actua com a aval, garanteix que sigui un producte de qualitat” apunta Marín.

Llavors, per què continua espantant l’etiqueta ‘amateur’? Segons Marín, les mateixes propostes (antigues i poc arriscades) són les culpables, en part, d’aquesta mala fama. Una tendència que també provoca que la mitjana d’edat del públic rondi, per exemple, els 50 i 60 anys. L’aparició del programa Oh happy day! ha atret, per sort, un públic més jove però, com en el cas del professional, encara és una assignatura pendent. L’altre punt en comú amb el teatre professional és la captació de (nous) públics. Els espectadors, en general, necessiten noms coneguts, algun element on agafar-se per poder triar què volen veure. Per això, segons Marín, “la gent al principi optava pel quilòmetre zero: el grup d’amics o del poble i ara potser s’atreveixen amb companyies emblemàtiques, per bé que encara necessiten títols populars”. Aquest canvi de tendència explica, per exemple, que en menys de quatre anys s’hagi passat d’un 54% d’ocupació a un 84%. Tot un èxit.

Ara bé, tal com defensava l’actor i director del FITAG Martí Peraferrer, Marín està convençuda que calen més lligams entre el sector professional i l’amateur. Tampoc ajuda que, per motius econòmics, alguns ajuntaments hagin optat per programar amateur en comptes de professional. “Hi hauria d’haver un vincle molt natural, ja que la gran majoria d’actors provenen d’aquí, el teatre amateur ha estat l’escola de molts actors” conclou Marín. I, a més, no ho oblidem, tant uns com els altres comparteixen l’amor pel teatre.

Podeu consultar la programació d’Espai A clicant aquí.