Pep Farrés. Un director artístic que sap carregar una furgoneta

5.04.2016

Per segon any consecutiu Pep Farrés i el seu equip s’encarreguen de la direcció artística de La Mostra d’Igualada, que tindrà lloc del 7 al 10 d’abril. Fundador i actor de Farrés brothers i cia., hem parlat amb ell després de la presentació del festival a la Pedrera.

Pep Farrés a l'espectacle Un bosc de cames

Pep Farrés a l’espectacle Un bosc de cames

No és el més habitual que el director artístic d’un festival de teatre sigui un actor, i no un gestor, i per tant que conegui a la perfecció i des de dins allò que té entre mans. Pep Farrés és el director artístic de La Mostra, i quan parla de buscar bolos, carregar i descarregar la furgoneta o actuar en un festival a l’estranger, sap de què parla. El 2002 va fundar Farrés brothers i cia. amb el seu germà Jordi Farrés i Jordi Palet, companyia amb la qual han fet fins al moment vuit expectacles. La seva darrera creació, Tripula, Premi FETEN 2016 al Millor Espectacle en Espai No Convencional, es podrà veure al TNC a partir del 13 d’abril.

 

Per començar m’agradaria preguntar-te com et va arribar la proposta de dirigir La Mostra, i com vas portar el canvi de passar a fer una feina de tipus artístic amb la teva companyia a dirigir una fira de l’envergadura de La Mostra d’Igualada. 

Amb la companyia portem catorze anys treballant, i l’any passat quan l’Òscar Rodríguez, l’antic director de La Mostra, va deixar el seu càrrec, des de l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat se’m va proposar a mi per agafar el relleu. Es va renovar l’equip, i vam entrar la Sylvie Lorente i jo. Amb ella ens entenem molt bé perquè fa temps que treballem junts, ella s’encarrega de la producció i distribució dels nostres espectacles. Per tant a nivell de direcció artística i direcció executiva l’equip ja el teníem fet. Vam pensar “Per què no?”, perquè crèiem que podíem aportar noves idees a La Mostra.

I com combines la teva feina amb la companyia amb la direcció artística de la fira? Veient el vostre calendari de bolos, deus haver de buscar temps a sota de les pedres. 

Molta gent em fa la mateixa pregunta i jo els responc que sí, però fent doble jornada. Són moltes hores de feina, però crec que és important que ho pugui fer així. El dia que no ho pugui combinar, seguiré fent d’actor, perquè a mi m’encanta la meva feina: tant l’etapa de creació d’un espectacle com l’actuació. Penso que és important que els directors de festivals estiguin en actiu, en diferent mesura si vols, però que copsin el sector, que el coneguin… A mi m’ha sigut molt útil, perquè estic en contacte constant amb el públic i assistint a festivals des del punt de vista de l’artista. Anant pel món veus una sèrie de coses, algunes més palpables i d’altres menys òbvies, i penses “Jo això ho faria diferent”. Per exemple, una cosa que vam començar a fer l’any passat i en aquesta edició ho hem organitzat millor, són els itineraris per edats. Crec que en el nostre sector s’ha de fer la feina d’explicar a quins trams d’edats va dirigida cada proposta, perquè el concepte “teatre infantil i juvenil” és molt ampli. No té res a veure un nen de tres anys amb un de cinc, un de vuit i evidentment encara menys amb un jove . S’ha de fer pedagogia, perquè sinó és contraproduent per la companyia i pel públic. Per exemple, en el sector editorial això està claríssim: tu no compraràs un llibre per a un nen de quatre anys a un nen de deu. Doncs a La Mostra intentem fer el mateix, com si fos una col·lecció de llibres per a nens de tres anys, sis, vuit, dotze… però amb espectacles.

Aquest any dediqueu un espai, L’Escorxador, a les propostes de l’itinerari per a joves. A què es deu el fet que tots els espectacles d’aquesta franja d’edat passin allà?

L’any passat ja vam començar a programar espectacles destinats als joves, però vam anar distribuint els espectacles, segons el format, a diferents ubicacions de la ciutat. Va anar bé, vam generar una mica de públic, no massa, ja que és una feina de picar pedra, però la nostra intenció aquest any era crear un espai on els joves no s’haguessin de barrejar amb nens més petits ni amb adults. La idea és que amb els anys aquest espai prengui més força i els joves se’l facin seu. Dins de L’Escorxador hi ha tres espais (la sala gran, la petita i el pati), amb un bar, on el divendres a la nit es farà un concert al d’un grup de música local… Estem generant iniciatives perquè els joves tinguin curiositat pel que s’hi fa. Jo m’he dedicat a anar a tots els instituts d’Igualada a explicar el projecte, i he dit als alumnes que si no volen no cal que vegin cap espectacle, només que vagin al pati i seguin al bar, perquè llavors potser en algun moment del dia tindran la curiositat de saber què s’hi fa en aquelles sales. De l’itinerari per a joves hi ha dos espectacles que fem al Kiosk del Rec divendres a mitjanit (Be God is, d’Espai Dual) i dissabte a mitjanit (Abandóname mucho, de Las XL), que els hem deslocalitzat perquè ens interessa que també els vegin els professionals i programadors, tot fent una copa tranquil·lament.

Enguany La Mostra s’internacionalitza encara més, ja que hi haurà l’actuació de cinc companyies internacionals (tres d’italianes i dues de franceses) i la fira s’ha agermanat amb els festivals Au Bonheur des Mômes (a Le Grand-Bornand, als Alps francesos) i Segni d’Infanza (a Màntua, al nord d’Itàlia). Què significa i què comporta aquest agermanament?

De moment amb l’agermanament no hi ha un intercanvi concret, és sobretot una voluntat d’establir vincles. Nosaltres hem anat a aquests festivals i ells vindran aquí, però encara no podem parlar d’intercanvis o co-produccions. Crec que és positiu donar a conèixer La Mostra a fora de l’Estat Espanyol, i la idea és que això creixi en un futur.

I quan viatges a festivals d’altres països, amb quines coses et quedaries? Tens algun referent en concret?

Més que tenir un sol festival de teatre familiar com a referent, m’agraden coses concretes de diferents llocs. A nivell de qualitat m’agrada molt el Festival Momix, a França, on tenen molt clara la paraula contemporaneïtat. Els espectacles per a nens no han de ser ni fàcils, ni ximples ni apocats. Allà aposten per a espectacles molt més creatius, tant per temàtica com per estètica. També m’agrada molt el Segni d’Infanzia, a Màntua, perquè fan una molt bona tasca de fer arribar el festival a tota la base social, com ara les escoles de la zona. De cada festival et quedes amb alguna cosa i intentes adaptar-la. Una estratègia que he fet aquest any quan hem anat a festivals amb els Farrés Brothers és anar-hi dos o tres dies abans i marxar-ne dos o tres dies després, per poder combinar la meva feina d’artista amb la de programador, veient tots els espectacles que puc.

I posats a fer una mica la carta als Reis, com t’imagines La Mostra del futur, posem d’aquí a deu o quinze anys? 

M’agradaria que molt es consolidés tota la part professional, que últimament està agafant molta importància, ja des de la feina que va fer l’equip de direcció anterior. Durant els anys de crisi es va deixar d’organitzar La Llotja, pel seu elevat cost, però aquest any la tornem a engegar, perquè realment era una demanda del sector. Això permet que les companyies tinguin els seus estands per mostrar el seu treball, i celebrar-hi speed meetings o permetre que els artistes i els programadors es coneguin tot prenent un cafè. Aquest és un model que ja ve del departament de Cultura i creiem que funciona, perquè ja fa temps que es fa a FiraTàrrega o a la Mediterrània de Manresa, per tant el programador cada vegada hi està més acostumat.

També m’agradaria poder cuidar molt més tant els programadors com les companyies, amb tota l’amplitud de significat que té aquesta paraula. Està molt bé quan vas a un festival i et sents cuidat. Penso que això a Igualada ho fem bastant bé, aquest any tenim més de cent voluntaris que s’han apuntat per a col·laborar amb nosaltres. En primer lloc, totes les tasques que fan els voluntaris si les haguéssim de pagar tindrien un cost inassumible, i en segon lloc segur que no es farien de la mateixa manera. Això significa acollir les companyies als espais, està allà per resoldre qualsevol tema tècnic o humà que necessitin… Cuidar les companyies, en definitiva.

I com a novetat de l’edició d’enguany hi ha famílies igualadines que acolliran artistes a casa seva. Explica’ns d’on ha sorgit aquesta idea.

Aquest any hem ampliat molt tot el tema del voluntariat amb les famílies acollidores, que ha sigut provocat per un fet negatiu: el tancament de l’Hotel Ciutat d’Igualada. Però de la necessitat n’hem fet virtut. Jo he anat a molts festivals on els artistes s’allotgen a domicilis particulars, i és quelcom que eixampla la base i connecta el festival amb la gent. Està molt bé, i més en l’àmbit del públic familiar, que els nens que han tingut un artista dormint a casa després el puguin veure actuar. Al final tenim unes trenta famílies, que allotgen les companyies de fora, i en tenim unes deu més de reserva per si sorgís algun imprevist.

 

Pep Farrés al terrat de la Pedrera

Pep Farrés al terrat de la Pedrera

 

Acabem la conversa tranquil·la i relaxada que hem tingut a una habitació de l’entresòl de la Pedrera, i en Pep Farrés truca algú del seu equip per acabar de coordinar un tema. El director artístic ha d’anar a buscar la furgoneta al pàrquing i recollir els coets gegants que fa una estona han servit per a la foto de família al terrat més emblemàtic de Barcelona. “Ja que he baixat a la capital aprofitaré per fer una sèrie d’encàrrecs”, em diu. I amb un somriure amable ens acomiadem i marxa de l’edifici de Gaudí, el marc ideal per presentar un esdeveniment alhora tan delicat i palpable com La Mostra d’Igualada. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. sóc membre d’una companyia i he de dir que jo (que he assistit a les ultimes edicions de La Mostra no ser en quina? es va deixar de fer la Llotja?
    Crec que s’ha fet sempre malgrat les retallades.
    Crec que el director artistic no està pas informat…
    I en opinió d’altres Cies. el que és totalment incompatible és que el director artístic de la Mostra sigui membre d’una companyia!!!
    Diu que l’hi van proposar el càrrec??
    Sensa cap mena de concurs públic?
    Teatro del bueno!!!!