PEN Català, el sindicat d’escriptura, celebra 95 anys

17.05.2017

El 19 d’abril de 1922 un petit grup compost per Joan Crexells, Josep Millàs-Raurell, Josep Maria Batista i Josep M. López-Picó van aconseguir reunir uns quants escriptors i fundar el PEN Català. Feia dos mesos que el PEN Club Internacional —sigla que responia a Poets Essayists Novelists— havia convidat, des de Londres, a totes les literatures del món a unir-se a la seva crida i la catalana va respondre-hi amb celeritat.

Salem Zenia | Foto PEN català

Un any més tard que el PEN Club Internacional, fundat sota els auspicis de C. A. Dawson Scott, el PEN Català es convertia en el tercer centre de la xarxa i Pompeu Fabra, en el primer president. “Després de l’Institut d’Estudis Catalans, és la institució cultural més antiga del territori i la primera organització d’escriptors del país, que va contribuir a la creació de la Institució de les Lletres Catalanes”, sosté la presidenta actual, Carme Arenas, que ha definit el PEN com un “sindicat d’escriptura”. “El tema de la llengua no és menor, ja que precisament els PEN les representen i per això els podem considerar com petites ONU”, ha afegit Arenas.

Tot i l’adveniment de la Guerra Civil i la dictadura franquista el PEN Català va continuar la seva activitat des de l’exili, a Londres i Cambridge, sota la presidència de Josep Carner, i va servir d’aglutinador entre els escriptors i activistes de l’interior i l’exili per donar a conèixer la situació catalana. Es va tornar a constituir el 1965 però no va ser fins al 1973, en un trajecte en autocar de Barcelona a l’Espluga de Francolí, en què hi viatjaven autors com Montserrat Roig o Jaume Fuster, per esquivar la llei que prohibia el dret de reunió, que es va reconstituir de manera definitiva: Joan Oliver va ser elegit president i Avel·lí Artís-Gener, secretari general.

95 anys de diplomàcia cultural

Diplomàcia cultural, interculturalitat, compromís amb la literatura, llibertat d’expressió i opinió, salvaguarda del patrimoni literari i lingüístic català. Aquests són els valors principals que han marcat els 95 anys d’existència del PEN, que a més a més vetlla per la llibertat d’expressió en el món de l’escriptura en un sentit ampli (escriptors, traductors, periodistes, agents literaris, editors, etc.), per la difusió de la literatura, per la cultura com a element vertebrador de la societat i per la defensa dels drets lingüístics.

Per això, actualment el centre manté oberts quatre programes, alguns dels quals estan treballen conjuntament amb d’altres xarxes: l’Escriptor Perseguit, en què es fa el seguiment de les violacions dels drets humans comeses contra persones que treballen en el món de l’escriptura; l’Escriptor Acollit, que, sota l’aixopluc de l’International Cities of Refuge Network (ICORN), acull durant un cert període de temps un escriptor amenaçat pels seus escrits; el programa de Traducció, en què es promou la traducció literària per a la comprensió entre pobles a través de revista com Visat, i el programa de Drets Lingüístics, que, sota la presidència de Simona Škrabec, impulsa el Comitè de Traducció i Drets Lingüístic del PEN Internacional.

El centre, a més a més, forma part de diverses xarxes de treball, com l’agrupació d’organitzacions a favor del dret d’asil a Catalunya, Asil.Cat, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), l’ICORN i el PEN Internacional. Així mateix, té en marxa el blog Veu Lliure, dirigit per Miquel Àngel Llauger, una publicació digital que serveix d’espai de defensa a favor de la llibertat d’expressió i de denúncia dels atacs que pateix arreu del món.

L’Escriptor Acollit

Actualment, més de 50 ciutats formen part de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN), a través de la qual s’acullen escriptors que per motius diversos han hagut de marxar del seu país. A través d’aquest programa, no només es dona aixopluc a l’escriptori, sinó que serveix perquè la ciutat acollidora pugui conèixer la literatura del seu país i es pugui establir un intercanvi cultural: és el cas, per exemple, de l’escriptor amazic Salem Zenia, el primer que Barcelona va acollir, el 2007.

Engage: Europa creativa

Actualment, el PEN Català ha estat immers en Shahrazad (2007-2012), en el qual van participar Barcelona, Brussel·les, Frankfurt, Norwich, Estocolm i Stavanger. El projecte tenia com a objectiu donar a conèixer l’obra d’escriptors, poetes, periodistes, editors i traductors que es trobaven perseguits en els seus països d’origen.

Actualment i fins al 2019, el PEN Català lidera el programa Engage! Young Producers, en què també participaran associacions d’altres països com Regne Unit, Suècia i Polònia. Es tracta d’un projecte que vol promoure l’accés dels joves a la literatura i a la vida cultural, per fomentar-ne l’esperit crític i el coneixement d’altres realitats culturals.