PEN Català, 95 anys de vida

6.06.2018

Amb motiu del 95è aniversari de la fundació del PEN Català, l’associació d’escriptors catalana ha impulsat l’edició de dos llibres escrits pel periodista Joan Safont que narren i reconstrueixen la seva història “compromesa amb l’escriptura, la llengua i la cultura catalanes, la llibertat d’expressió i els drets humans arreu del món”.

Primer pla de Joan Safont, l’autor del llibres commemoratius dels 95 anys del PEN Català, al costat de la presidenta del PEN Català, Carme Arenas | Foto: ACN

L’acrònim anglès “PEN” fa referència a poetes (Poets), assagistes (Essayists) i novel·listes (Novelists), però també significa “ploma” o “bolígraf”. La iniciativa va néixer a Anglaterra per part de l’escriptora i poetessa anglesa Catherine Amy Dawson Scott, que la va crear el 1921. Un any més tard va constituir-se com el seu Comitè Internacional, que va animar a totes les literatures del món a constituir centres PEN. El francès va ser el segon, i el català el tercer. El 28 de febrer de 1922, l’antropòleg i escriptor Josep Maria Batista i Roca anunciava en una carta enviada a Anglaterra que el PEN Català ja tenia comitè.

L’escriptor i periodista Joan Safont firma dues publicacions que repassen la història de l’associació i el seu compromís amb la llengua i la cultura catalana. La primera de les publicacions editades enguany descriu la història de la secció catalana del PEN Club sota el títol ‘PEN Català. Un exemple de diplomàcia cultural’. L’altra obra presentada, ‘PEN Català i la internacionalització de la cultura catalana’ narra la tasca de l’associació com a motor de la literatura catalana a l’exterior. Carme Arenas, presidenta de l’associació, recorda que “la història del PEN Català és també la història dels grans noms de la nostra literatura i la suma d’esforços per anar-se renovant i encarar el futur d’acord amb les necessitats de cada moment”.

Així, en la primera obra coeditada per l’Editorial Meteora, Safont destaca la presència dels intel·lectuals catalans al món, la vida del PEN durant al dictadura de Primo de Rivera, l’ajut als escriptors catalans en temps de guerra, o el seu paper destacat de defensa del dret a la llibertat d’expressió. D’entre la seva activitat més contemporània, el volum destaca la promoció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics el 1996, el Manifest de Girona el 2011, la contribució a la fundació de la xarxa de ciutats acollidores International Cities of Refuge Network (ICORN, segons les seves sigles en anglès) i la posada en marxa de programes europeus com Engage!, per promoure la cultura entre els joves. A més, el llibre compta amb la traducció de tots els textos a l’anglès feta per Robin Vogelzang.

D’altra banda, i també nascut de la ploma de Safont, el segon llibre recull el que ha significat la presència de l’entitat en el marc dels diferents òrgans del PEN Internacional, especialment del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics. El llibre, editat per la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionals Reconegudes (FOCIR), a més, explica la importància de la defensa de la cultura en el marc de les relacions internacionals i la capacitat que té per a generar sinergies i complicitats entre Estats i nacions.