Pedrolo. Mai no es llegeix prou, encara que es llegeixi massa

17.01.2018

Laura Borràs s’ha acomiadat de la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes presentant l’Any Pedrolo, que al llarg d’aquest 2018 servirà per recuperar el conjunt de l’obra d’un autor que ha estat massa temps segrestat per l’èxit de Mecanoscrit del segon origen. Pedrolo també serà protagonista a la BCNegra d’enguany.

Pedrolo intentant tombar les columnes del parc de Sant Eloi, a Tàrrega.

La comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, confessa que està sobrepassada per l’interès i l’estima que ha destapat l’efemèride. “El país està mobilitzat, tant les grans entitats com les petites associacions. Hem de corregir l’ostracisme que ha patit la figura de Manuel de Pedrolo. És el moment de situar la seva obra, ingent i fecunda, en la literatura catalana del segle XX.

Al llarg d’aquest any se celebraran dos simposis. El primer, titulat Vigència de Manuel de Pedrolo, organitzat pels professors de la UAB, Francesc Foguet i Montserrat Bacardí, se celebrarà a l’abril a l’Institut d’Estudis Catalans. El segon se celebrarà a la tardor la a Universitat de Lleida. Pedrolo serà també present a molts festivals literaris del país, tant els de novel·la negra com als altres. Tiana Negra, BCNegra, Febrer negre a Palma, etc. També tindrà el seu espai a la Vila del Llibre de Cervera, al festival Black Edge, que se celebrarà el mes de setembre a Peralada, on s’otorgarà el primer Premi Internacional Manuel de Pedrolo.

L’Ajuntament de Tàrrega museitzarà la casa de Pedrolo al carrer Major. A L’Aranyó s’hi instal·larà una estàtua a l’entrada del poble i se senyalitzarà la ruta del Mecanoscrit del segon origen. Es dipositarà al castell de Concabella el fons documental, que consta de 20.000 folis, i l’Aula Màrius Torres l’anirà digitalitzant per tal que els estudiosos el puguin consultar a través d’Internet.

“Reivindicar Manuel de Pedrolo vol dir recuperar-lo en totes les facetes, com a poeta i dramaturg, no únicament el narrador”. La dimensió de l’any Pedrolo no quedarà en els actes i festivals sinó que hi ha tota una recuperació de la seva obra per part de les editorials amb la reedició de textos.

Vint-i-tres de les seves obres tornaran a circular. Es reediten estudis de Jordi Coca i Jordi Arbonès. Es publicarà una biografia que prepara Bel Zaballa i un volum que recollirà una selecció dels informes de lectura que Pedrolo va escriure per a l’editorial. També es prepara una antologia, que sortirà a Ara Llibres. Hi ha un inèdit del qual no es pot parlar encara i que sortirà a Comanegra.

“El pare va posar l’obra al servei dels Països Catalans i va intentar conrear tots els gèneres”, explica Adelais de Pedrolo, filla de l’autor, que veu en el seu pare “un exemple que és possible viure plantant cara al sistema. El meu pare era un home radicalment ateu, antiautonomista, anticapitalista que no tolera el pensament submís i el rebutja d’una manera àcida”. Adelais recorda que Pedrolo no va escriure mai cap text en castellà i que no concedia cap entrevista si no era en català.

“Els seus articles són d’una vigència esfereïdora, tot i haver estat escrits fa trenta anys. En cap moment es va creure la democràcia que ens venien amb la Transició”, diu Adelais, per qui els anys d’ostracisme pòstum que va patir l’autor van ser duríssims fins que l’any 2005 va posar en marxa la Fundació Pedrolo. Com deia el mateix Pedrolo, “la nit ja dura massa i nosaltres som gent que estimem la llum”. Tenim tot un any per endavant per recuperar i resituar la seva obra. El país en té ganes. Com solia dir ell mateix, “mai no es llegeix prou, encara que es llegeixi massa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Ja és l’hora que el senyor Pedrolo pugui tenir l’homenatge que en qualsevol altre país ja faria anys que hagués tingut: Recordo que a part del Mecanoscrit, una obra que ell considerava menor, no hi havia massa cosa per poder-se iniciar en la seva lectura i que semblaria que molt cops oblidem allò. Quan encara era viu, aleshores jo feia cinquè d’allò que alguns en deien bàsica, estava pràcticament proscrit en les lectures i nosaltres, malgrat llegir el diari cada dia ni tan sols en coneixíem l’existència i l’assimilàvem a un autor castellà… Ara sé que hi havia alguna cosa més al darrere i que senzillament hem de recordar fora de voluntats sectàries que va ser un dels millors escriptors d’aquesta terra nostra.

  2. Amb Pedrolo, i perdó per insistir, ha passat com amb algunes cançons i “cantautors”: de sobte, ja no interessava i era quasibé una caca literària. Em venen al cap alguns noms i articles que no citaré. De sobte, tant Pedrolo com d’altres ja no tenien cap interés. Per què? Qui ho determinava? Els poders públics, els fàctis, el criticoliterais o tots plegats? Per donar pas a noves veus, estètiques i anhels, no cal ser caïnita. Però sembla que això tan obvi no sempre està clar. Per això, m’alegra la possibilitat d’una nova lectura i difusió de Pedrolo i, a més, que el seu “any” haja estat acompanyat per Laura Borràs, una dona que ha fet una tasca admirable per la literatua catalana de tots els Països Catalans. Des de València, sempre ens l’hem estimada. I no parle només a títol personal. No solen agradar-me aquesta mena de grans operacions funeràries. Però benvingudes si serveixen perquè encara es constate la vigència de Pedrolo o Campany o Palau i Fabre… i sobretot perquè la gent els puga llegir ja que, per dir-ho a la manera del títol de l’article, mai no es llegix prou per més que es llegeixi.