Pederàstia i ètica (periodística)

7.02.2016

Fa uns dies El Periódico va treure en exclusiva una entrevista al pederasta dels Maristes, davant de la qual em trec el barret i de la qual vull destacar l’autora: María Jesús Ibáñez, acompanyada, segur, d’un equip més ampli. A partir d’aquí, m’agradaria denunciar la poca ètica periodística de 8aldia a l’hora de tractar una part de la notícia.

Fotografia que El Periódico va publicar sobre l'acusat per pederàstia de l'escola dels Maristes

Fotografia que El Periódico va publicar sobre l’acusat per pederàstia de l’escola dels Maristes

Divendres 5 de febrer El Periódico publica en exclusiva una entrevista a Joaquín Benítez, acusat de cometre actes de pederàstia a l’escola dels Maristes de Barcelona. De l’entrevista no només són interessants les preguntes i les respostes, que ens ajuden a entendre millor la situació que s’ha viscut a l’escola dels Maristes, i que ens descobreixen per primer cop què pensa el pederasta confés davant de totes les acusacions; sinó que també vull destacar un exemple de bona praxis periodística, i és que El Periódico, tot i estar al lloc dels fets, respecta la voluntat del pederasta de mantenir en l’anonimat el poble on viu per a protegir el seu germà. Copio el paràgraf literalment:

“Joaquín Benítez demana, prega, que no s’identifiqui la població on ha residit durant els últims mesos. Fins fa un any i mig va viure en una localitat pròxima, on els veïns el recorden com una persona de tracte afable, que sempre estava disposada a col·laborar en diverses activitats ciutadanes. 

Prega que es mantingui l’anonimat del lloc, que està perdut entre boscos, per mirar de protegir el seu germà. […] «Després de fer la declaració davant el jutge, intentaré estar il·localitzable», assegura. El seu germà bessó es quedarà sol al poble i no vol que ningú el molesti. «Ell no té la culpa de res», clama.”

La notícia d’El Periódico consta de fotografies fetes a l’aire lliure en un camp, on l’acusat surt d’esquena i envoltat de flors. Sobre ell se’n diu el nom, Joaquín Benítez, i al llarg de l’entrevista es destaquen detalls de la seva vida que són informativament importants perquè ajuden a posar en context el personatge en qüestió per tal que la societat pugui fer-se una idea precisa de la situació.

La meva estupefacció apareix dissabte a la nit quan llegeixo un tuit de 8aldia que diu: “EXCLUSIVA: El germà del pederasta se’n va assabentar veient @8aldia i avui ens deia això”. Hi adjunten un vídeo. Preparada per l’escàndol, clico al play. És una notícia de gairebé 2 minuts on es connecta amb una periodista que està al poble on fins ara ha viscut el presumpte agressor. La noticia comença amb un càiron (rètol, titolet) amb el nom de la periodista en qüestió i del municipi on es troba. Municipi que l’agressor havia demanat que es mantingués en l’anonimat.

Per si això no fos suficient, a partir d’aquí la notícia es basa en una sèrie de declaracions del germà de l’acusat. Declaracions sense cap mena d’importància informativa, com ara “En el programa de Josep Cuní lo vi” o “Me he quedao chafao”, gravades i retransmeses en vídeo. Imatges on es veu el germà bessó de cara i que, sumades a la publicació del nom del poble, anul·len completament la voluntat del pederasta de protegir el seu germà.

Algú em podria dir que després del que ha fet, l’acusat no mereix cap mena de respecte ni de consideració. I li donaria la raó. Li donaria la raó si és una persona que no té el poder de transmetre notícies que influeixen en la societat i en la vida dels altres. El consumidor de notícies és lliure de pensar el que vulgui, té tot el dret de fer-ho i espero que així ho faci. Però els periodistes, no. Els periodistes han de deixar la seva opinió de banda i, tot i creure que un cas és menyspreable, saber diferenciar el que és informació del que és premsa rosa. A més, no ens enganyem: 8aldia no ha publicat aquesta peça per ràbia, ni per reivindicació de les víctimes, ni per fer justícia. Ho ha fet per guanyar espectadors, visites, quota de pantalla, retuits, etcètera. Això va així, no és cap sorpresa. Però no treu que la notícia sigui un clar exemple de mal periodisme.

Algú altre em podria dir: “Oh, però el germà ha accedit a parlar, si volia mantenir l’anonimat podria haver-s’hi negat”. I sí, també li hauria de donar la raó. Però és que resulta que els periodistes no només han d’informar, sinó que també han de protegir en la mesura del que és possible les persones amb qui estan parlant. Perquè les fonts no només són fonts, sinó que són homes i dones que mereixen respecte i que poden estar-se exposant a algun perill quan accepten parlar amb els mitjans. Els periodistes no són només cercadors de fonts, sinó també individus que poden trastocar la vida privada dels altres.

Recapitulem: un home acusat de pederàstia demana que no es faci públic el municipi on viu per protegir el seu germà. 8aldia, saltant-se qualsevol ètica periodística existent, truca a la porta de casa seva, grava i difon imatges del germà de l’acusat.

I jo em pregunto: És informativament rellevant el que diu el bessó? Sumen, la majoria de les seves declaracions? I en el cas que sumessin, faria falta posar-li la càmera a la cara? Que la família està trista, és notícia? Per molt que el germà accedeixi a parlar, cal que ho acceptem? Em sembla ben fet però alhora irònic que 8aldia protegeixi la cara del pare que denuncia les agressions sexuals tot mostrant-lo d’esquena, però que no tingui cap mena de consideració cap a l’anonimat del germà.

Josep Cuní entrevistant al pare d'un dels infants abusats pel pederasta dels Maristes sense mostrar-li la cara

Josep Cuní entrevistant al pare d’un dels infants abusats pel pederasta dels Maristes sense mostrar-li la cara

En una notícia com aquesta, la veu l’han de tenir l’agressor, les víctimes i altres agents implicats en el cas, com ara l’escola. És correcte, al meu parer, afegir informació com que l’agressor vivia amb el seu germà, per conformar el context de la persona acusada i retratar-la. Fins i tot, algú pot creure que el germà també és una font implicada en la notícia. D’acord. Partint d’aquesta base, el bessó com a molt diu dues coses informativament interessants: que no sabia res i que espera que jutgin a l’acusat tal com es mereix, tot i ser família. Ara bé, els periodistes podem citar això en el cos de la notícia, no cal anar a la porta de casa seva, posar-li un micro a la cara i treure les declaracions en prime time.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

22 Comentaris
  1. Clàudia, continua així. Si ets capaç de resistir les pressions i et busques una colla que pensi com tu, faràs un gran bé al món de la comunicació que avui, en gran part, està prostituït.

  2. Des de la posició d’estudiant de Periodisme voldria felicitar-te per una reflexió excel·lent i per mala sort poc freqüent en els mitjans majoritaris, on val més vendre la informació que informar.
    És una llàstima la pèrdua d’ètica dins d’un periodisme capitalitzat, on els espectadors són números, i això comporta casos com aquest, que reflecteix la pèrdua de valors que s’esdevé en el món periodístic.

  3. Per fi una mica de seny , intel.ligencia i denúncia sobre la premsa groga i el seu desvergonyiment.
    No n’hi ha per menys.
    Endavant Cläudia!

  4. Espero que articles com el teu faci avergonyir alguns que es fan dir periodistes.
    Molt ben dit Claudia!!!!

  5. L’article de la Claudia Rius, mereix, de tot cor, el meu aplaudiment!
    Li dono les gràcies en nom propi i en el de tots els espectadors de tv i lectors de diaris, que volem saber allò que és essencial i mantenir el respecte per les persones en general i en particular per les que pateixen a causa del que poden ser els seus errors, la condemna social, a vegades indiscriminada, a causa d’una informació transmesa de manera que pot fer més mal que bé.
    La meva professio em permet veure d’aprop el sofriment, i cal ser molt cuidadosos tant en la manera de condemnar, com en la de ” comprendre”, fins el punt d’oblidar que, no tot-hom que s’equivoca és “mala persona”, pot ser algú a qui es pot ajudar per sortir del sot.
    Gràcies Claudia!!!!
    Des de 8al dia, es repeteix molt sovint durant l’emissió, quan el programa és trending topic.
    Deu ser molt important per ells divulgar-ho.
    Personalment, em preocupa donar difusió d’aquesta dada, que sembla que acaba sent més important que la pròpia notícia o esdeveniment.
    Maria Martinez i Vendrell

  6. Celebro que algun periodista passi pel sedàs el tractament d’aquesta notícia. Hi ha algun programa de televisió que diàriament repassi la quota de pantalla aconseguida el dia anterior? Aquesta és l’única obsessió de Josep Cuní. I és clar, per aconseguir quotes elevades d’audiència tot s’hi val. L’ego del periodista creix cada vegada que un col·lega li tira floretes, el galanteja. Fins al punt que l’americana li estreny. Tireu-me floretes que la notícia sóc jo. Així és el periodisme d’en Cuní. Però aquesta manca d’ètica no és nova, és recurrent. Jo, com auxiliar de vol des de fa més de quinze anys, vaig quedar horroritzada amb el tractament que es va fer de la tragèdia de l’avió de German Wings. En el seu moment vaig fer una piulada que deia alguna cosa així:” si alguna vegada em passa alguna cosa, només demano que els mitjans no persegueixin la família buscant la foto”. Un periodista no deixa de ser un professional que explica històries. Així de senzill, així de complex. Aquella persona que parla de tot sense saber de res. Així de senzill, així de perillós. Jo només demanava que parlessin els experts, que convidessin al programa experts en aviació, pilots, mecànics, enginyers. Per contra, les tertúlies eren una amalgama d’especulacions sense cap base sòlida, sense cap criteri expert. Vaig haver de sentir tal quantitat de bestieses…

  7. Tens tota la raó, Clàudia. La morbositat del cas atreu l’audiència i quanta més morbositat hi posem més audiència tenim. Fins i tot amb dades irrelevants per a la reivindicació de les víctimes o per a la comprensió del cas. A més, una cosa és una dada escrita dins d’un text i una altra de molt més potent una imatge en directe. 8TV va jugar amb tots els elements. Pot ser aquesta una diferència entre els mitjans públics i els privats? No ho sé, només ho plantejo. L’ètica del servei o l’ètica del negoci.
    Felicitats per l’article.

  8. Felicitats Clàudia, en els darrers anys hem vist com tot el mon periodístic s’ha tornat un circ sense precedents, 8tv dels pitjor, gràcies pel teu granet de sorra, espero que d’altra gent en prengui nota.

    Et puc dir que fa temps vaig estar en aquest mateix programa de 8tv, acompanyant a membres de la associació de la que formo part en un debat, per sort, jo estava darrera les cameres.
    La experiència va ser horrorosa, ni varen parlar del crowdfounding que veniem a presentar, i pel qual érem allà,cap referència als projectes que havíem dut a terme durant més de 7 anys amb resultats més que positiius, per comptes de tot això, ben al contrari, tot va estar degudament orquestrat per desacreditar-nos davant de l’audiència, però es clar, quan hi ha interessos econòmics pel mig, ja se sap. Els senyor Cuní i el seu programa són el Salvame! català mal a qui li pesi, més educat i menys barroer, però els continguts i manera d’exercir no varien gaire.

  9. Et felicito per l’article, ja que tot el que hi dius és de bandera.
    jo vaig estudiar de petit a una escola dels Maristes (no diré quina) i amb mi em van magrejar repetides vegades.
    Els Maristes tenen un historial de pederàstia considerable (reviseu el cas Julio Zudaire dels Maristes de Badalona, és un cas d’un autèntic depredador sexual – i a més a més confés-). Ara viu allunyat i en parador desconegut.

    Però no tinc clar que aquest pederasta de Sants vulgui realment protegir el seu germà. Potser demana que no es difongui el poble on viu el seu germà per anar-hi ell i poder-se amagar en un lloc que quedi desapercebut. Aquesta gent són molt espavilats. Volent colar l’excusa de protegir el germà i mantenir en anonimat el nom del poble, ell es pot assegurar un refugi perfecte aïllat de tothom.

    Però això no treu que 8alDia se salti a la torera el dret a la intimitat del germà i que trenqui qualsevol mínima ètica periodística com ha passat.

    salutacions,
    Albert

  10. Claudia, m’entristeix molt que hagis escollit el tema de pederastia per parlar de la etica periodistica. L’abus sexual infantil es un tema on el silenci fa molt mal. I el fet de tenir que “silenciar” ara el poble del pederasta, per que hi ha un germa amb disminucio mental, nomes fa que alimentar el tema del silenci, i aixo fa mal a les victimes d’abus sexual. Si us plau, escull un altre tema. L’abus sexual infantil es molt greu. Mira els nombres, tens miler de joves abusats pendents de aquestes noticies, dels comentaris, de les editorials. Molta gent, jove, adulta, que van patir abusos a la infancia, i que estan farts del silenci. Tota aquesta gent necessita parlar, trencar el silenci, si us plau, no aprofitem aquestes noticies per parlar de “etica”. I menys per dir que s’han de mantenir coses del pederasta en “secret”. Mes secrets no, si us plau. Fa molt de mal.

  11. No puc estar d’acord amb tot el que es diu aquí. Sí que estic d’acord (és clar!) amb la crítica a Cuní, però crec que també hauries de criticar El Periódico. Ha contribuït a humanitzar una (presumpta) mala bèstia depredadora de criatures. No, no hi estic d’acord. La veu del culpable ha de ser l’última cosa que hem de sentir, i ha estat la primera, per culpa d’El Periódico. No entenc aquesta lloança a El Periódico, de cap manera. No vull jutjar les intencions del diari (si eren o no eren sensacionalistes), però crec que s’ha equivocat del tot. I molta gent, pel que veig aquí ho aprova. Doncs jo no. No ho puc entendre.

  12. Per Catalunya Radio, fent referència a aquesta entrevista al Periódico, la Silvia Coppulo va mentir descaradament sobre el que va dir aquest home (la Coppulo va dir que aquest home, convertit a la fe de l’Església “mormona”, opinava que, com estava amb “pau amb Déu”, no calia passar comptes amb la gent; tot el contrari a les declaracions fetes al Periódico).
    No és la primera vegada que la Coppulo fa ús de males arts (tergiversacions, negació al dret de replica, etc.) quan algú no és de la seva corda.
    Atentament

  13. Crec que una de les preguntes bàsiques que sempre hauria de fer-se un periodista a l’hora de parlar de qualsevol esdeveniment és “què estic aportant, d’interès o d’utilitat, al receptor del meu missatge?”. Si després de respondre’s només queden coses com xafarderia o pur entreteniment potser que busqui informació per una altra banda.
    Respecte a la noticia en qüestió, un periodisme de qualitat hauria de pretendre, per exemple, fer una divulgació dels fets cenyint-se a la realitat objectiva però aprofitant l’ocasió per generar una reflexió, ambiciosa, que abracés diferents estaments de la societat. EL senyor Cuní va desaprofitar una molt bona oportunitat per tractar un tema tabú, els abusos sexuals, que sempre ha estat complex i difícil d’abordar. Enlloc d’enviar una periodista al poble a parlar amb el bessó de l’acusat, podria haver-la enviat a la FUNDACIO VICKY BERNADET, especialitzada en aquesta temàtica, on, enlloc de perdre el temps en informació irrellevant, hagués pogut recollir aquesta reflexió tan necessària. Però, és clar, la quota d’audiència està per damunt d’això, …quina llàstima senyor Cuní.

    Franc Guinart i Palet

  14. Per descàrrec de la feina del sr. Cuní, ahir dimecres 11 de febrer al vespre, va fer seure’s a tres representants dels Maristes perquè donessin explicacions d’aquesta situació.

    Trobo que és millor fer aquest tipus de periodisme que no pas fer judicis de valor (“el pederastres MAI es poden regenerar”), faltar a la veritat del declarat en una entrevista publicada sobre paper, o sospitar “que un avi vagi a collir bolets amb una néta, sense els germans d’aquesta”, tot això vist i sentit a CatRàdio, TV3 i Barcelona Televisió.

    Atentament

  15. Bravo Claudia!
    Has destapat els mitjnas més morbosos i més faltats de la més mínima ètica periodística.
    Una altra premsa i TV és possible….