Paulina Pi de la Serra, una dona entre homes

5.06.2018

El digital de cultura publica en paper un nou títol de La Biblioteca del Núvol. Després de la recuperació d’El present vulnerable, de Feliu Formosa, presentem ara, tant en paper com en format ebookHistòria d’Emma, que recull tota la ficció de Paulina Pi de la Serra, una autora que va deixar una forta empremta en la cultura terrassenca del segle passat i que avui recuperem amb la voluntat de donar-la a conèixer més enllà de l’àmbit estrictament local en què ha quedat circumscrita la seva obra.

Paulina Pi de la Serra amb Josep Maria Subirachs (a l’esquerra) Joan Perucho (fumant), Marc Molins, Antoni Padrós i Joan Cabezas. | Foto cedida per Marta Pessarodona

Admirada per Salvador Espriu, que la va qualificar com “un dels pocs valors autèntics de la nostra nació”, Paulina Pi de la Serra va néixer a Terrassa l’any 1906 en el si d’una família catalanista. El seu pare, Francesc Pi de la Serra, va participar en gairebé totes les iniciatives culturals de Terrassa durant el primer terç de segle XX i la va exposar al contacte d’artistes, músics i escriptors. Va tenir una educació singular i privilegiada per a una noia de la seva època.

De ben jove es va afiliar a les Joventuts de la Lliga Regionalista. Era una oradora tan brillant i eloqüent, que la van batejar amb el sobrenom de ‘Rossinyol de la Lliga’. Els que la van conèixer personalment destaquen sobretot que era una gran conversadora. En un dels millors retrats que li han dedicat, l’escriptor Ramon Bosch explica que Paulina “sabia dirigir els diàlegs amb subtilitat cap allà on més li convenia. Sense ferir l’oponent, el desarmava amb ironia. La seva ironia no era tallant sinó participativa, no buscava humiliar el destinatari sinó portar-lo cap al seu terreny. Era tant una ironia d’enginy com gestual, moltes vegades un lleu gest de la mà, un encarcarament de celles, podien ser definitius”.

Vicenç Villatoro, que també la va conèixer sosté que “per a tota una sèrie de gent de Terrassa, la Paulina era la supervivent d’un món millor que havia desaparegut, que era el món d’abans de la guerra, el món del catalanisme il·lustrat. I quan ella t’explicava coses sobre París, sobre Francesc Cambó, sobre Josep Pla (sobre Estelrich no n’explicava gaires) ens estava transportant a un món més culte, més cosmopolita, amb un sentit de país molt fort.

Una trajectòria política truncada

La seva activitat política la posa en contacte als anys trenta amb els capitostos de la Lliga Regionalista. És per aquesta via que coneix l’amor de la seva vida, Joan Estelrich, un dels màxims dirigents del partit i mà dreta de Francesc Cambó. Paulina va viure la guerra civil i la Segona Guerra Mundial a l’exili, principalment a París, on va treballar a les ordres de Francesc Cambó.

Al llarg de la dècada dels anys cinquanta, ja instal·lada a Terrassa, Paulina és la representant d’algunes editorials barcelonines i introdueix els llibres de la Bernat Metge i de l’editorial Selecta a moltes llars terrassenques. En aquests anys va començar a impartir classes a Barcelona, al Centre d’Influència Catòlica Femenina (CICF) de la mà de Jaume Vicens Vives, que valorava els seus coneixements de política internacional. La fotògrafa Colita, deixebla de Paulina Pi de la Serra al CICF, encara ara li està agraïda “perquè li va ensenyar a llegir bé els diaris, que no és poc”.

A partir dels anys cinquanta, Paulina participa també de la vida cultural de la ciutat de moltes maneres. Dona entre homes, Paulina va ser “durant molts anys l’única presència femenina habitual i capdavantera de la Penya dels Ximples, com es coneixia el grup de socis d’Els Amics de les Arts de Terrassa. A la nit, aquells ‘ximples’ podien cantar des de l’Ofici de difunts fins a la Internacional”, com recorda Marta Pessarrodona.

Paulina Pi de la Serra, amb el seu germà Jordi | Foto facilitada per Marta Pessarrodona

Als anys seixanta, Paulina Pi de la Serra es converteix de manera espontània en mentora d’una colla d’artistes locals que Joan Perucho va batejar amb el nom de Grup de Terrassa, potser per analogia amb la Colla de Sabadell. El grupet, format per Marta Pessarrodona, Marc Molins, Antoni Padrós, Anna Alavedra i Joan Carles Cabezas, “va ser localment odiat, com solen ser-ho aquesta mena d’associacions (…) que no segueixen camins fressats”.

El que aquells joves no sabien aleshores, i de fet no ho van saber fins després de la seva mort l’any 1991, és que Paulina Pi de la Serra tenia un secret molt ben guardat, que només s’ha revelat pòstumament: havia tingut una filla secreta, fruit de la seva relació sentimental clandestina amb Joan Estelrich. Reconstruir la vida d’aquesta autora, amb tota la seva complexitat i contradiccions, pot resultar fascinant i alhora pertorbador.

Història d’Emma és l’única incursió que Paulina Pi de la Serra va fer en la literatura de ficció: quatre contes ambientats en un món culte i cosmopolita dels anys de guerra i postguerra. Escrites en diferents moments de la seva vida, aquestes narracions es van publicar conjuntament l’any 1982 per l’entitat Amics de les Arts de Terrassa. Edicions del Núvol recupera ara aquest volum lluminós.

Podeu descaregar-vos el pròleg d’Història d’Emma a càrrec de Bernat Puigtobella aquí.

Si sou subscriptors, podeu descarregar-vos Història d’Emma en format pdf o ePUB a la Biblioteca del Núvol. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. A la primera fotografia, el que està assegut a la dreta de Paulina Pi de la Serra és l’escultor Josep M. Subirachs.