Paula Carballeira: “Els contes ofereixen respostes a les grans i petites preguntes de la vida”

22.10.2015

La Paula és una actriu amb formació en interpretació, expressió corporal, tècniques de clown, de pallassa i de mim. Ha participat en diverses sèries i programes de televisió de Galícia i a Radio Galega. Treballa habitualment en narració oral, explicant històries tant a la seva Galícia natal, com en festivals d’arreu del món. Ah, això és quan no està presentat algun dels seus llibres. La trobareu al festival Munt de Mots.

Paula Caballeira

Paula Caballeira

Com i per què vas començar a explicar històries? 

Vaig començar a explicar contes fa més de vint anys, quan treballava en una biblioteca infantil de Santiago de Compostela, com a manera d’acostar el meu imaginari al de les nenes i els nens que m’escoltaven; però llavors ja en Quico Cadaval començava a narrar per a adults i em va convidar a acompanyar-lo, així vaig descobrir que tota mena de públic participava de les ganes per escoltar històries, era com si tinguessim una necessitat d’entendre’ns, com a col·lectiu i així trobar respostes en els contes.

Quin és el secret d’un bon conte? I el d’un bon contacontes?

El secret d’un bon conte crec que és la seva capacitat d’emocionar a qui l’explica i a qui l’escolta, la manera com ens commou, sigui quina sigui. Pel què fal al secret d’un bon narrador, per mi, és la sinceritat, amb tot el seu camp semàntic, ampliat al de l’honestedat i la humilitat.

Quin és el teu conte preferit i per què?

M’és molt difícil escollir-ne un! M’encanten els contes de por de la tradició oral i un exemple d’elaboració literaria d’aquest tipus d’històries és “La pata de mono” de W. W. Jacobs, que em sembla una meravella d’estil i precisió en la narrativa. Però el conte que guardo al cor, perquè recordo la veu de la meva mare explicant-lo és “La flor de Violá”, un conte tradicional de la meva terra.

Quina és la història que encara no has explicat

Espero que em quedin moltes històries per explicar, tantes com per viure! Ara estic preparant una sessió en la que explico dues pel·lícules, ambdues basades en contes tradicionals europeus, perquè m’interessa el dialeg entre les diferents maneres de narració.

Per què són importants els contes?

Tal i com he dit abans, els contes ens ofereixen possibilitats, respostes a les grans i petites preguntes que ens acompanyen dia a dia, a més, gràcies a ells recuperem la sensació d’escolta col·lectiva, de pertànyer a una comunitat i oblidem per un moment la solitud del qui se sent fora de context per recordar el que ens fa autèntics éssers humans, amb capacitat d’imaginar i crear bellesa.