Paul B. Preciado: “El cos en el segle XXI és la fàbrica en el XIX”

17.10.2018

“Senyores, senyors, benvinguts. I sobretot benvinguts aquells qui, com jo, no són ni senyores ni senyors”. Així iniciava Paul B. Preciado la seva conferència, amb una forta ovació del públic, que després faria silenci per escoltar, entendre i assimilar totes les idees que el filòsof posava sobre la taula. Abans, però, Eloy Fernández Porta ens situava en una 4ta Onada del Feminisme, on malauradament “el que arriba als mitjans n’és únicament l’escuma”. Així, Fernández Porta presentava a Paul B. Preciado com algú que és capaç d’anar més enllà d’aquesta escuma, i arribar on el feminisme mainstream no pot arribar.

Paul B. Preciado | Foto: Viquipèdia

Paul B. Preciado defineix el moment actual com a “tecnopatriarcat barroc”, concepte que inclou des la “guerra per l’ús dels mitjans de reproducció” fins a la “revolució en polítiques de gènere i sexualitat”. Aquest règim polític global està marcat per una sèrie d’aliances i enfrontaments entre les diferents tecnologies de poder, que volen mantenir els seus privilegis i, a la vegada, lluiten per l’hegemonia reproductiva i energètica. Per explicar-nos com hem arribat fins aquí, Preciado ens proposa fer un recorregut al llarg de la història de la sexualitat, a través de tres figures històriques que se succeeixen l’una a l’altra alhora que conviuen en l’actualitat.

La primera d’aquestes figures és el que Preciado bateja com “el pare necropolític”, que defineix el seu poder en relació a la violència. Rep aquest nom perquè la sobirania de la masculinitat és la que permet al pare tenir dret de vida i mort sobre les dones i els fills. En l’època del “pare necropolític” no hi ha diferència entre sexes: “no existeix el binarisme, només un model monosexual on allò femení s’entén com la versió degenerada d’allò masculí”.

A partir del descobriment del clítoris, però, té lloc una gran crisi epistemològica: “Si la vagina era un penis invertit, què era el clítoris?”, plantejava Preciado. És aleshores, cap al segle XVIII quan neix una nova figura, la “mare biopolítica”, amb la qual “l’úter s’encarna en el cos femení”. Així, “la dona entra en la història com a reproducció”, i com indica el filòsof, “duu dins seu un òrgan de gestió patriarcal que no és seu, sinó que pertany a l’Església, l’Estat i al patriarcat”. És en aquest moment quan sorgeixen les nocions d’heterosexualitat i homosexualitat, quan s’inicia la criminalització de la prostitució i també quan apareix el concepte de feminisme.

Finalment, Preciado presenta la tercera figura que marca la història de la nostra sexualitat, que és el “cyborg farmacopornogràfic”. Aquest individu és la resposta a una altra crisi: el naixement d’infants que no es poden situar dins el binarisme sexual, els anomenats intersex. En paraules de Preciado: “El sistema mèdic decideix no canviar l’epistemologia binaria, sinó modificar els cossos dels nadons, aplicant-hi tècniques de la Segona Guerra Mundial com l’endocrinologia, la química, etc.” És llavors quan neix el concepte de gènere, i, més tard, el de transsexualitat. A més, en aquest moment queden obsoletes les nocions d’heterosexualitat i homosexualitat, gràcies a les tècniques de reproducció assistida i a la píndola anticonceptiva. “Què és l’heterosexualitat si no és reproductiva?”, es planteja Preciado.

D’aquesta manera Paul B. Preciado explicava a un públic multitudinari que vivim en un “canvi de paradigma” tan  revolucionari com el del Renaixement o la Modernitat. Mentre que la dreta i l’esquerra segueixen parlant en termes de mitjans de producció, per Preciado la “revolució actualment està en la lluita pels mitjans de reproducció”, i hem de ser-ne conscients. Ho té clar: “El cos és en el segle XXI el que la fàbrica va ser en el XIX”, on es duu a terme la veritable lluita política.