Paul Ardenne, Gamonal et necessitava

En època de crisi la privatització és un fet habitual. El barri de Gamonal a Burgos ho ha fet visible fins l’extrem: s’hi volia construir un bulevard adjudicant-ne la construcció de manera privilegiada a un poderós empresari.

En època de crisi la privatització és un fet habitual. El barri de Gamonal a Burgos ho ha fet visible fins l’extrem: s’hi volia construir un bulevard adjudicant-ne la construcció de manera privilegiada a un poderós empresari. Els sublevats en les revoltes burgaleses no feien, a ulls de Paul Ardenne (1956), res diferent del que fan els creadors que instauren “zones d’autonomia temporal” als espais públics. Com el grup Rebar, de San Francisco, que amb obres com Park(ing) (2005) col·locava indiscriminadament estructures mòbils en forma de zones verdes allà on fos. Són maneres d’apoderar-se del carrer.

Les manifestacions artístiques que s’han compromès amb contextos específics i han pres l’escenari urbà com a camp d’acció sempre s’han caracteritzat per dur a terme una reconsideració sobre el que és públic. Però aquest detall és només un dels seus atributs. L’esmentat Ardenne desgranava dissabte passat a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona altres conceptes que són propis de les pràctiques contextuals: el contacte directe, el concepte de participació o un “Pla de maniobra” -terminologia treta de l’exèrcit-. És a dir, l’artista té un objectiu i va a complir-lo.

Però un art públic té altres característiques, com la importància de l’oralitat i de la invocació, que prové de les processons, el circ i els carnavals. Per aquest motiu l’autor de textos fonamentals sobre l’art contextual com Un Art Contextuel (2002) cita antecedents importants, per exemple Allan Kaprow o els moviments de teatre ambulant als Estats Units durant la guerra de Vietnam. Accions efímeres, volàtils. Com les de Valie Export, l’artista feminista autora d’un teatre públic a les sortides de les fàbriques on convidava als treballadors a tocar el seu cos. L’Artista com a element de proximitat. Mai hi ha un consentiment tàcit del que passa i s’intervé sense permís institucional.

Sota aquests paràmetres, els referents es succeïen en la presentació: Marc Boucherot, Michel Seméniako, Joseph Beuys, David Medala, el col·lectiu GRAV, Thomas Hisrchhorn i el seu Museu precari, o J.-J. Lebel i el seu happening de gent amb passamuntanyes de paper que envaeix les voreres. D’això es tracta, fer aparèixer quelcom inesperat i absurd en una irrupció insòlita. També són importants els conceptes d’ “Utilitarisme” i de “Solidaritat”. Wodijcko n’és un paradigma, amb  els seus prototips de cases pels sense llar. Un art útil, amb clares ressonàncies actuals en la tasca de Tània Bruguera.

No va ser la millor intervenció de Paul Ardenne. La ponència era més una classe d’història de l’art que un relat amb conclusions singulars. Una classe que hauria tingut més sentit als carrers Gamonal que a la Fundació. Al final, la cita va estar marcada pel diàleg entre Ramon Parramon, director d’Idensitat -el seu projecte Dispositius Post emmarca actes com aquest- i Ardenne al voltant de la problemàtica de les indústries culturals, que fagociten aquestes pràctiques contextuals per dur-les a un lloc de centralitat i consens.

Jorge Luis Marzo, al seu cèlebre article/manifest “Que es foti el públic”  denunciava la complicitat del públic amb aquest anhel de materials neutralitzats i inofensius que procuren les institucions. I proposava, com a estratègia, que els artistes es camuflessin per infiltrar les seves creacions al públc àvid d’evasió. És aquí on cal buscar la vigència de l’art contextual, en un altre dels seus atributs essencials, el plaer d’entrometre’s mitjançant la clandestinitat i la infiltració.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació