Pau Vallvé ens salva la vida

'Life vest under your seat' és el nom del nou àlbum de Pau Vallvé.

Life vest under your seat és el títol del nou àlbum de Pau Vallvé. El cantautor barceloní repeteix com a compositor, intèrpret, mesclador i productor en aquest setzè treball —i cinquè en solitari— de la seva carrera. Vallvé reobre les portes de la seva experiència vital més íntima amb uns temes que són un manual de supervivència i, sobretot, un cant a la vida. Pau Vallvé presenta el nou disc en el marc del Festival Aphonica de Banyoles el dia 29 de juny a les 20.30h a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles. 

Veus, guitarres, bateries, baixos, pianos, teclats, percussions… a Pau Vallvé no hi ha cap instrument que se li resisteixi. Porta la música dins seu, des que era ben petit. Després de fer un canvi de rumb posant punt final a la seva pròpia discogràfica, Vallvé va iniciar el camí de l’autoedició i l’autogestió amb la voluntat de crear cultura sense marques ni logos. Seguint l’estil d’Abisme cavall hivern primavera i tornar (2017), el cantautor ha fusionat una base indie, un esperit electrònic, unes melodies càlides i unes lletres curatives per donar vida als dotze temes de Life vest under your seat.  

“Cada deu anys”, el tema inicial, anuncia que no queda res del músic del 2007, quan va treure a la llum u_mä, perquè «cada deu anys | diu es renoven | totes les cèl·lules del cos». Vallvé no pot negar que continua desprenent tendresa, però és cert que ara aixeca la veu i la potència instrumental sempre que ho creu necessari. La vessant autobiogràfica també es deixa sentir a “Penalti i gol és gol”, que promet des de l’inici amb un melòdic solo de guitarra. El tema parla de la victòria que va suposar el gir vital i professional que va prendre el cantautor l’any 2014, i parteix d’aquesta experiència per fer un cant als dictats del cor a “Signat, el teu padrí”. Vallvé dedica aquesta peça a la seva fillola, a qui li canta la importància de fer el que sents quan ho sents, perquè “quan la tomba arribi | res no hagis de lamentar. | Per la vida val la pena lluitar”. 

Life vest under your seat ofereix lliçons vitals de vigència universal. “Un sol radiant” ens recorda que la llum sempre arriba, encara que a vegades tardi massa a deixar-se veure. Al videoclip, Vallvé ens regala breus escenes quotidianes que evoquen el plaer de les petites coses. La veu, acompanyada d’un redoble insistent de la percussió, articula les paraules que ens consta invocar en els moments difícils: “Amunt i pensa que | per molt que ara no ho vegis clar | darrera tots els núvols grisos | hi fa sempre un sol radiant”. Vallvé manté aquesta mà estesa per salva-nos quan faci falta a “Life vest under your seat”. El tema que posa títol a l’àlbum i que el músic va compondre per un amic pretén combatre la solitud davant els problemes i subratlla la importància de demanar ajuda.     

La crítica social i política també protagonitza alguns temes d’aquest nou disc. “Diuen diuen diuen” aboca aquelles crítiques que alguns éssers etziben de forma massa gratuïta. En la tornada, la veu apuja el volum per desfogar-se: “Que els bombin a tots! | Ja poden ‘nar dient | tu a la teva. | Ni ells ho saben tot, | ni ells ho fan tot bé. | Tu a lo teu”. 

Una cassolada enceta “Quina sort”, que denuncia l’afany repressiu i la manca de llibertat d’expressió per part de la monarquia, el govern i la justícia. La tranquil·litat del ritme ternari i el contínuum irònic es desfan en el següent tema: “Oclocràcia”. Els virus de la degeneració de la democràcia i la societat, com el tribunal suprem, les bales de goma, la manada o el glutamat, s’exposen per demanar que parlem a les plantes —un paral·lelisme curiós amb el nom de la darrera obra de Marta Orriols— i, sobretot, que tractem els altres amb respecte. La peça finalitza amb un mantra que sembla sincer, però que més aviat és sarcàstic: “Un brindis per les persones | que viuen constructivament | i sempre en positiu”. Tal com expressa “Rient per no plorar”, el penúltim tema, enginyem “estratègies per pensar que tot va bé” i vivim immersos en “manuals per mirar cap un altre lloc” mentre el canvi climàtic avança a un ritme vergonyós.

Life vest under your seat acaba amb un inici: “I de nou un full en blanc. | Amb ganes que arribi demà. | Però imagino tants finals | que no sé ni per on començar”. En tan sols un minut, Vallvé projecta la seva fal·lera de creació musical en un final obert. “No sé ni per on començar”, confessa. Però nosaltres ens quedem ben tranquils sabent que ens esperen més instruccions de seguretat per afrontar un millor vol vital. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació